7
🟡 LES CAMPANES DEL CAMPANAR
Durant la Guerra Civil, totes les campanes —excepte la de Foc, la Petra i el Santíssim— foren baixades i emprades com a material de guerra, o venudes al mercat negre. En la postguerra es reposaren poc a poc, formant amb el temps un conjunt de qualitats ben diverses. El procés de restauració del conjunt campaner s'inicià a finals dels anys 90. El 2009 es reposà l'última campana que faltava des de la Guerra Civil, la de Santa Bàrbara, i es fongué una nova Petra per a substituir l'antiga (de 1881), després que hi reaparegués una esquerda. Aquesta campana original es pot contemplar hui dia al cripto pòrtic del Palau de la Vila, junt amb la campana Santa Àgueda o Combregats, badada en 2011 i reemplaçada per una nova. Eixe mateix any 2009 també es milloraren les instal·lacions del campanar: se substituí l'escala d'accés als cossos superiors i es restaurà el terra de la sala de campanes.
El campanar conserva també les seues tradicions litúrgiques: des de diumenge de Rams fins a diumenge de Combregars es decora amb palmes, i des de dijous Sant fins a dissabte de Glòria les campanes emmudixen i es llancen les cordes. El Campanar de la Vila acull, des de fa molts anys, una parella nidificant de xoriguers (Falco tinnunculus). La presència d'aquesta xicoteta però elegant rapinyaire és una mostra de la biodiversitat adaptada als entorns urbans, i s'alimenta principalment de menuts animals terrestres com ratolins, topillos o saltamartins.
La seua presència té, a més, una funció protectora: dissuadeix altres aus, com estornells o coloms, d'habitar la torre. Les defecacions d'aquestes espècies actuen com un agent corrosiu que deteriora seriosament la pedra i les campanes, per la qual cosa els xoriguers contribueixen, sense saber-ho, a la conservació de l'edifici.
🔴 LAS CAMPANAS DEL CAMPANARIO
Durante la Guerra Civil, todas las campanas —excepto la de Foc, la Petra y la del Santísimo— fueron bajadas y empleadas como material de guerra, o vendidas en el mercado negro. En la posguerra se repusieron poco a poco, formando con el tiempo un conjunto de calidades bien diversas. El proceso de restauración del conjunto campanero se inició a finales de los años 90. En 2009 se repuso la última campana que faltaba desde la Guerra Civil, la de Santa Bárbara, y se fundió una nueva Petra para sustituir a la antigua (de 1881), tras reaparecer una grieta. Esta campana original puede contemplarse hoy en día en el criptopórtico del Palacio de la Vila, junto con la campana Santa Águeda o de los Combregats, agrietada en 2011 y reemplazada por una nueva. Ese mismo año 2009 también se mejoraron las instalaciones del campanario: se sustituyó la escalera de acceso a los cuerpos superiores y se restauró el suelo de la sala de campanas.
El campanario conserva también sus tradiciones litúrgicas: desde el Domingo de Ramos hasta el Domingo de Comulgares se decora con palmas, y desde el Jueves Santo hasta el Sábado de Gloria las campanas enmudecen y se sueltan las cuerdas.
El Campanario de la Vila acoge, desde hace muchos años, una pareja nidificante de cernícalos (Falco tinnunculus). La presencia de esta pequeña pero elegante rapaz es una muestra de la biodiversidad adaptada a los entornos urbanos, y se alimenta principalmente de pequeños animales terrestres como ratones, topillos o saltamontes.
Su presencia tiene, además, una función protectora: disuade a otras aves, como estorninos o palomas, de habitar la torre. Las deposiciones de estas especies actúan como un agente corrosivo que deteriora seriamente la piedra y las campanas, por lo que los cernícalos contribuyen, sin saberlo,
a la conservación del edificio
🔵 THE BELLS OF THE BELL TOWER
During the Spanish Civil War, all the bells — except for Foc, Petra and the Santíssim — were taken down and used as war material, or sold on the black market. In the post-war years they were gradually replaced, eventually forming a set of quite varied qualities. The restoration of the bell collection began in the late 1990s. In 2009 the last bell missing since the Civil War, Santa Bárbara, was reinstated, and a new Petra bell was cast to replace the original (from 1881) after a crack reappeared in it. This original bell can be seen today in the crypt-portico of the Palau de la Vila, alongside the Santa Àgueda or Combregats bell, which cracked in 2011 and was replaced with a new one. That same year, 2009, improvements were also made to the tower itself: the staircase leading to the upper levels was replaced, and the floor of the bell chamber was restored.
The tower also keeps its own liturgical traditions: f rom Palm Sunday until the Sunday of First Communions, it is decorated with palm branches, and f rom Holy Thursday until Holy Saturday the
bells fall silent and the ropes are released.
The Campanar de la Vila has been home, for many years, to a nesting pair of kestrels (Falco tinnunculus). The presence of this small but elegant bird of prey is a sign of biodiversity adapting to
urban environments, and it feeds mainly on small ground-dwelling animals such as mice, voles and grasshoppers. Its presence also serves a protective function: it deters other birds, such as starlings or pigeons, f rom nesting in the tower. The droppings of these species act as a corrosive agent that seriously damages the stone and the bells, meaning the kestrels unknowingly contribute to the building's preservation.
































