El «Cant de la Sibil·la» és una tradició que té les seves arrels a Europa medieval i que encara es conserva en algunes regions d’Espanya i altres països de parla hispana, com Catalunya i Mallorca. Aquest cant és una representació litúrgica que es realitza durant la Nit de Nadal o a la matinada del dia de Nadal, en la qual es relata la profecia de l’arribada del Messies o el Judici Final.

Les sibil·les eren figures mitològiques femenines de l’antiga Roma i Grècia, considerades com a profetes. En la tradició del «Cant de la Sibil·la», un xiquet o una xiqueta, vestit amb túniques i portant una espasa i una palma, interpreta el paper de la Sibil·la, pronunciant versos en els quals anuncia el naixement del Salvador i la fi del món. Sovint, aquesta representació es realitza en llatí o en la llengua local de la regió.

El «Cant de la Sibil·la» és una manifestació cultural i religiosa que combina elements de la litúrgia cristiana amb la tradició clàssica i la música sacra. És considerat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i continua sent una part important de les festivitats nadalenques en algunes comunitats. Cada regió té les seues pròpies variacions i adaptacions d’aquesta tradició, la qual cosa li atorga una riquesa i diversitat cultural notable.