Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

capsalera

capsalera

El Corpus, el Santíssim i els Cavallets.

Dins del calendari cultural i festiu de la nostra ciutat del que participem activament, la festivitat del Corpus te una menció especial, doncs a més dels tradicionals tocs, vols i repics als nostres campanars, es una de les dues ocasions en que de forma ordinària ix al carrer el Ball dels Cavallets del que som els responsables (recordem que des de 1745, any en que Benet XIV va concedir el títol de Patrona Canònica d’Ontinyent a la Puríssima Concepció amb el privilegi de dur baldaquí, els balls processionals del Corpus, participen també en desembre a les festes patronals).

Seguim buscant als nostres arxius dades concretes al voltant de les antigues celebracions d’aquesta festivitat, com el nombre de campanes baix aquesta advocació que han existit a la població (recordem que l’actual campana del Santíssim del Campanar de l’Assumpció de Santa Maria data de 1802), per tal de poder donar a conèixer amb profunditat una part important de la nostra història. Mentrestant, gràcies als diferents documents conservats a l’arxiu municipal i la tasca de diversos historiadors i investigadors preocupats per difondre el nostre passat, sabem amb certesa que des que el papa Urbà IV al 1264 mitjançant la publicació de la butlla “Transiturus” ordenà celebrar la Solemnitat del Corpus Christi el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat (a dia de hui traslladada al diumenge següent), aquesta va anar arrelant poc a poc a Ontinyent fins convertir-se al segle XVI en la festivitat més important de la població.

 

santissim 1

 

Tornant a la campana del Santíssim, volem destacar la meravellosa Custòdia i les anses antropomòrfiques que hi presenta el bronze, paga la pena acostar-se els dies de visita i admirar-la de prop, amb una alçada de 930mm i un diàmetre de 1050mm, té un pes de 670 kg, havent recuperat l’any del seu bicentenari el contrapès de fusta. Fosa per Pascual Roses com ja hem comentat el 1802, es va salvar de la desfeta de 1936 possiblement perquè a més del seu ús religiós aquesta campana tenia un us civil, en concret era l’encarregada de marcar els quarts del rellotge (funció de la que ara la rellevada la campana de Santa Barbera, intentat d’aquesta manera protegir la peça d’un ús excessiu). Diàriament anuncia els diferents tocs de missa i participa al toc de l’Ave Maria; l’escoltarem també als tocs a mort, i lògicament en qualsevol vigília, exposició i elevació del Santíssim Sagrament (principalment al Juny i Octubre), destacant tres dates a l’any en la que, juntament amb la campanar dels Combregars, a meitat volteig general actuarà com a solista: Dijous Sant, processó dels Combregars, i Corpus Christi. Sempre que la Custòdia siga vista pel campanar, el Santíssim voltejarà.


caballets 2

Respecte al Ball dels Cavallets, va ser recuperat el 1999 desprès de més de 70 anys d’oblit gràcies a la col·laboració de la comparsa “Fontanos” que aquell any ostentaven els càrrecs de Ambaixador i Banderer de l’exèrcit cristià i que varen accedir a ajudar-nos a sufragar les primitives figures i la roba dels balladors, a canvi d’estrenar-lo dins el boato el dia de l’entrada. Encara que prompte haguérem de substituir i sufragar nosaltres unes noves figures i vestimentes de més qualitat, el gest d’aquesta comparsa va ser clau per poder traure de nou al carrer un ball que estava oblidat, sent un clar exemple de les infinites possibilitats que es poden assolir amb una coordinació i col·laboració entre diverses associacions culturals.

El Ball representa la batalla que varen tenir les tropes ontinyentines contra la dels turcs en la Batalla de Lepanto de l’any 1572. En l’escenografia s’intenta representar la batalla entre les dues tropes, però té un significat d’igualtat, ja que al final no hi ha vencedors ni vençuts. És el quint ball en aparèixer després dels Cabets, Gegants, Arquets i Veta, i davant dels Pastorets i la Moma.

Les peces musicals, tant la del ball com la del passacarrer, varen ser composades per l’ontinyentí Saül Gómez Soler, i ens la interpreten el grup de tabal i dolçaina “La Colla”.

Els 8 cavalls i cavallers es divideixen en 2 bàndols: Ontinyentins, i Turcs. Els cavallers van vestits amb roba que intenta recrear les tropes d’aquells temps. Els ontinyentins amb camisa blanca, i pantaló, jupetí i boina verd obscur. Els turcs amb pantaló i camisa color cru, i jupetí i turbant marró. Pel que fa a la roba dels cavallets, els turcs duen un faldó verd obscur amb ratlla daurada a la part baixa i alta del faldó, així com unes guardalpes negres amb tres mitges llunes platejades. Els cavallets ontinyentins duen un faldó de vellut a franges roges i grogues que representa la bandera de la nostra ciutat, així com una guardalpa roja amb l’escut d’Ontinyent i cadascun dels cavallets amb una inicial d’un dels 4 títols que té la nostra ciutat: A d’antiga, N de noble, LL de lleial i C de caritativa. A més de la roba, els cavallers duen una espasa amb la que poder representar les batalles, i els cavallets duen al pit un escut metàl·lic, els turcs 3 mitges llunes i els ontinyentins la bandera d’Ontinyent, la quadribarrada. Eixos dos elements han sigut realitzats artesanalment per Rafel Ballester i Gandia. Es tenen 4 colors diferents de cavallets essent l’ordre dels ontinyentins blanc, negre, marró clar i marró obscur i el dels turcs marró clar, marró obscur, blanc i negre. Amb això s’aconsegueix que no es repeteixquen els colors  dels 4 cavallets en cap dels 3 quadres possibles

            Des de la Colla de Campaners d’Ontinyent, associació que s’encarrega del manteniment del ball, es vol donar les gràcies al Grup de Danses d’Ontinyent per la seua ajuda estos últims anys en la coordinació i cerca dels balladors, així com al Col·legi Públic Martínez Valls perquè aquestos dos últims anys han sigut els qui s’han encarregat d’ensenyar la coreografia als xiquets i xiquetes per tenir així balladors.

Els campanars de la ciutat apunt per a la Setmana Santa.

               Immersos en plena Setmana Santa, la Colla de Campaners ha estat treballant aquestos dies per tal de preparar els campanars de la ciutat d’Ontinyent. Així les diferents matraques han estat revisades i reparades per tal de que puguen sonar a partir del Dijous Sant i durant tot el Tridu Pascual, imprimint a la Setmana Santa Ontinyentina d’aquest so tant característic, que junt el silenci total dels bronzes, el apagament de tots els enllumenats artístics sent substituïts per fanalets i el penjament de les cordes a l’exterior de la torre en senyal de dol formen la tradició coneguda com el “dejuni de les campanes” que finalitzarà amb el cant del “Glòria” que seguirà a la Vigília Pascual.

                A més a més, el passat 27 de febrer, com ja es habitual, i a petició de la Junta de Germandats i Confraries d’Ontinyent, els campaners van participar a la XXX edició de la Processó Diocesana que enguany es celebrava a Alberic, on l’entitat obrí l’expedició ontinyentina amb les Trebanelles portàtils, donant a conèixer aquesta tradició de la que foren uns dels pioners en recuperar.

 

trebanella 1

Matraca de Sant Miquel, beneïda el 2015

 

                Per un altra banda, el diumenge de Rams, van ser col·locades al voltant de 50 palmes que engalanen els diferents campanars, i que van ser facilitades per la Regidoria de Parcs i Jardins del EXCM Ajuntament d’Ontinyent conjuntament amb l’empresa de manteniment dels parcs de la nostra ciutat. Les palmes que van ser distribuïdes dies abans, permaneixeran instal·lades en les nostres torres fins el Diumenge de Combregats (3 d’Abril), dia en que seran retirades i guardades per tal d’elaborar la cendra de Dimecres de Cendra de l’any vinent, tradició que és remunta a la nostra ciutat des del segle XIX. En concret el campanar de la Vila ha estat decorat amb un total de 24 palmes grans naturals (8 en cada planta de les tres que existeixen), 8 en  Sant Carles, altres 8 Sant Miquel, 2 L’Ermiteta de la Concepció, 2 més el Monestir de la Puríssima Sang, 2 en Sant Francesc i 2 en Sant Rafel.

                El mateix diumenge, la Colla de Campaners participà al Via Crucis del Crist de la Palma, amb la campana Missalgar del campanar Mòbil, feta sonar per diversos campaners amb la corresponent vestimenta de penitent.

                Dies intensos en els que els campanars d’Ontinyent no cessen en la seua activitat, sinó que acompanyen els diversos actes i celebracions dotant d’una personalitat i idiosincràsia pròpia a la nostra Setmana Santa.

S’organitzen visites guiades als campanars del Poble Nou dins del festival POBLE NOU ENDINS

 

La Colla de Campaners d’Ontinyent participa en l’edició d’enguany de POBLE NOU ENDINS, activitat que per segon any consecutiu organitza l'Associació Veïnal del Poble Nou i coordina el Casal Jaume I de la Vall d'Albaida – ACPV amb el suport de l’Ajuntament d’Ontinyent.

 

Poble Nou Endins és un festival d'arts escèniques en l'interior de les vivendes d’aquest popular barri d’Ontinyent. Aquest any tindrà lloc del 12 al 17 de gener, durant els quals, les cases del barri obriran les seues portes per convertir-se en espais escènics en els quals es representen diversos espectacles. Amb aquest projecte s’aposta per la posada en escena de proximitat i de xicotet format que permet conèixer de primera mà les cases del barri. Com els espais són reduïts, l'aforament es limitat, per això cada espectacle es repeteix diverses vegades al llarg del dia, així mateix l'entrada als espectacles requereix d'una aportació simbòlica per poder finançar el festival. 

 

A més a més, es podrà gaudir del projecte paral·lel «Botigues d'Art» amb l’aportació d'obra pictòrica de diversos artistes que exposaran les seues obres als comerços del barri; una exposició de fotografia antiga del barri que estarà instal·lada a unes de les cases i amb la que es podrà analitzar l’evolució del mateix, una volta en bici a càrrec d'Ontinyent en Bici; una jornada gastronòmica al Bar Jauja a càrrec de Jordi Martínez i Teodoro Mora; i la participació dels alumnes de l'assignatura d'Arquitectures Efímeres del Grau d'Interiorisme de l'Escola d'Art i Disseny d'Alcoi, els quals faran intervencions en les façanes de les cases que acullen els espectacles.

 

Pel que respecta a la Colla de Campaners d’Ontinyent, enguany col·laborem amb l’organització de visites guiades als quatre campanars del barri: Sant Miquel, L’Ermita de la Concepció (Sant Antoni), Sant Francesc i Sant Carles. El dissabte 16 es visitarà Sant Miquel a les 17:00 i L’Ermita de la Concepció a les 18:00; el diumenge 17 serà el torn per a Sant Carles a les 10:00 i Sant Francesc a les 11:00.

 

Des d’aquestes línies vos convidem a participar en totes les activitats d’aquest interessant festival.

 

noticia15 1

Cant de la Sibil·la

    Un any mes, aquest dimarts a les 20:30, l’església de Santa Maria d’Ontinyent acollirà la representació del Cant de la Sibil·la. Es tracta d’un cant religiós medieval que versa entorn del judici final, i que des de la seua recuperació en l’any 2000 té lloc cada 22 de desembre a la ciutat; aquest anirà acompanyant, com ja es costum, de la Dansa de la Mort.

 

sib

 

    En aquest espectacle organitzat pel grup de música antiga Menestrils i la Colla de Campaners, amb la col·laboració del Grup de Danses i de la parròquia de Santa Maria i el patrocini de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ontinyent, participen una gran quantitat de colectius com el Nou Orfeó, l’Agrupació Coral Llorenç Barber d’Aielo de Malferit, l’Agrupació Musical d’Ontinyent i el grup El Regall

    Laura Valls serà l’encarregada de posar la veu solista a la Dansa de la Mort, Consol Rico i Cecília Blanquer interpretaran a les Sibil·les, Cristina Mollà estarà a càrrec de l’orgue, tot amb la direcció musical de Francesc Tortosa

 

sibil

    Cal destacar la cuidada escenografia, que té com a base l’excel·lent caixa acústica que conforma el temple gòtic de l’església de Santa Maria. A ella s’afegeixen diferents elements decoratius amb un significat determinat. Així podem trobar set parelles de canelobres ornamentats amb elements vegetals: l’heura, el blat, la vinya, els lliris, el roser, l’olivera, i el llorer, que representen respectivament la neteja, la fecunditat, la vida, la puresa, l’amor, la pau i per últim el triomf. A un lateral de l’escenari trobarem la creu ansada, antic símbol egipci de resurrecció que representa el triomf de la vida sobre la mort; i el segell de Salomó, típic candeler jueu de set braços. Per la seua part, ambdues sibil·les portaran el llibre de la Sibil·la (simbolitzant els tres llibres de la Sibil·la de Cumea) i l’espasa (simbolitzant la seua autoritat). Paga la pena observar amb detall tots aquestos elements fets de forma artesanal per un reconegut manyà ontinyentí amb un cúmul de gravats i simbolisme.

    Respecte a la Dansa de la Mort, podem dir que es tracta d’una representació que expressa el poder igualador de la mort. Al ball, les diverses classes socials (podrem veure dansar a més de la pròpia mort, a una donzella, un noble,  un donzell, un comerciant, una tavernera, una anciana, una monja, un rector, una xiqueta princesa i un xiquet mendicant) confessen de manera al·legòrica, instats per la mort, els seus pecats; finalment, amb independència de l’edat o la posició social, tots acaben morint escenificant el poder igualador de la mort.

    Es tracta sens dubte d’una representació molt cuidada que any rere any abarrota el temple, i que esperem enguany torne a fer gaudir al nombrós públic d’arreu de les nostres comarques que tinga a bé apropar-se.

 

Tresors d'un barri

Durant les dues setmanes properes, la Colla de Campaners fara vistes giades als campanars de Sant Miquel Arcàngel, Ermiteta de la Concepció, Sant Carles Borromeu i Sant Francesc d'Assis
noticia12 1 
 
Així, el diumenge 28 de juny a les 9h, visitarem l'Església de Sant Miquel Arcàngel i l'Ermiteta de la Concepció. El punt de trobada s'ha establert a aquesta darrera, al carrer Sant Antoni, 22. 
 
El diumenge següent, el 5 de juny, a la mateixa hora, podrem conèixer la Parròquia de Sant Carles i l'Església de Sant Francesc, ambdues situades al Carrer Major. El punt de trobada serà a la porta de la Parròquia de Sant Carles (carrer Maians, 55).
 
Les visites són gratuïtes i de lliure participació.
 
Rafa Ballester, qui ens acompanyarà en aquestes visites és, a més de veí del barri i membre de l'entitat organitzadora, membre de la Colla de Campaners, escultor, col·leccionista, dansador i un gran coneixedor del nostre patrimoni, entre moltes altres coses. 
 
 
L'acte, organitzat per l'Associació de Veïns i Veïnes del Poble Nou dins del projecte Poble Nou Endins, compta amb la col·laboració de la Colla de Campaners d'Ontinyent, la Regidoria de Patrimoni de l'Ajuntament d'Ontinyent, VilaWeb Ontinyent i ACPV. 
 
 
Vos convidem a participar d'aquesta proposta que ens convida a descobrir el nostre entorn de manera conscient.
 
 

Buscar

Notícies