Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

capsalera

capsalera

Especial campana de foc

Especial Campana del "Relonge" 1563 - 2013 (450 anys)

15 de maig de 1563. Ontinyent. Concòrdia signada entre els jurats de la vila d’Ontinyent i mestre Joan de la Sierra, campaner, de Xàtiva, per a la fossa d’una nova campana per al rellotge de la vila. Font: Arxiu Municipal d’Ontinyent, Llibre judiciari dels jurats d’Ontinyent (1559-1595)

noticia1 0

Primo, que lo dit mestre Joan de la Sierra ha de fer una campana per a relonje que tinga fins en quatre quintars més del pes que huy te la campana del relonje, de bona hechura e perfeta a coneguda dels mestres del offici, així en lo so com en tots los altres compliments necessaris... Amb la signatura d’aquest document és realitzava una verdadera joia del patrimoni campaner que actualment es conserva a la sala superior del campanar de la Vila. Relonge, Rauxa, Foc, Arrebato, les hores... infinitats de noms passen per la seua història però un de ben cert, porta vora cinc segles marcant el pas del temps. En resumides comptes, és mes antiga que el campanar (1745). La campana de “Rauxa o Foc” forma part d’una peça fabricada pels diferents metalls que aportà la corporació municipal en aquella època i va nàixer al segon campanar enderrocat a finals del segle XVI, fins i tot, donada la seua característica, hauria pogut ser fosa per al primer i campanar gòtic original del Temple de Santa Maria del qual es conserva la base hexagonal. Si parlarem d’ella en profunditat, faria falta un llibre sencer, ja que porta a les seues esquenes la història de la nostra ciutat als últims cinc segles.

Durant tot el 2013 i, amb motiu del seu 450 aniversari, l’equip tècnic de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent encapçalat per l’arxiver En Vicent Terol, iniciaren una profunda i fructífera investigació entorn a la documentació arxivada de la campana de la qual, encetarà en breu, la publicació d’un facsímil patrocinat per l’EXCM Ajuntament d’Ontinyent que recull, no sols la seua historia, sinó una copia exacta del document original de la fabricació del bronze, el segon més antic de la Vall d’Albaida. Fonts recents d’aquest gran treball d’investigació del qual agraïm sincerament a Vicent Terol per la gran tasca que està duent a terme han conclòs que, la campana del “Relonge” no sols fou fabricada a Ontinyent sinó al suposat i confirmat en aquesta investigació CARRER DE LES CAMPANES. Ontinyent comptava un carrer dedicat a la fosa de campanes del qual recullen els escrits conservats a l’arxiu i ara examinats al detall on s’identifica totes les dades del fonedor i el material emprat. En breu vos ampliarem aquesta interesant informació que donarà un rumb important al patrimoni campaner de la ciutat donant-li més importància de la que ja té.

A més de marcar cada dia el pas del temps, ha anunciat i, es anunciadora, dels greus perills que envolten la nostra ciutat amb el toc de Rauxa o Foc. Sona amb el màxim resplendor que es mereix durant els dos Glòries més solemnes de l’any, Nadal i Pasqua Florida i participa als quatre concerts realitzats a les festivitats de Pentecosta, Corpus, l’Assumpció i la Puríssima. Va ser restaurada a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural València a l’octubre de 2004 on a hores d’ara estudia el seu procés per ser declarada peça de Be d’Interès Cultural BIC, tot i si ens fan cas d'alguna vegada i no som "eclipsats", per altres fets que és consideren més interessants.

Les epigrafies que l’envolten i el seu so son excel·lents. A la part superior podem trobar les següents inscripcions: 2 cordons / "+ laudate # dominum # in cinbalis # benesonantibus # laudate eum # in cinbalis # iubilationis # omnis spiritus # laud" / 2 cordons / (a 00 segons rellotge) (a 06) (imatge de la Mare de Déu erecta amb Nen) (03) (09) (imatge de Sant Miquel), mentre que a la part inferior s’il·lustra: (00) (imatge de la creu) / (sol) 2 cordons / "+ iohannes + de la cierra + fontinenti + me fecit + consulibus + gaspar # febrer + bartholomeo # fonfrida + petro # barber + anno # a christo # nato # m # d # lx iii # secundo idus # septembris + iesu # propicio + et eius virgine matre +" / 2 cordons. No volteja, es toca de forma simulada. Com a curiositat cal destacar que una vibració del bronze al colp pot arribar a durar fins a sis minuts i que gràcies a ella hui tenim un dels campanars més alts de la Península ja que va ser el motiu per prolongar la construcció de l’actual torre. El seu pes gira entorn als 1300kg i te un diàmetre de 1290 mm front a 1100mm d’alçada essent la segona campana més gran de la ciutat després de la Petra.

Document original de la campana del "Relonge" 15 de maig de 1563.

noticia1 1noticia1 2 

noticia1 3noticia1 4

 

1563, maig, 15. Ontinyent

            Concòrdia signada entre els jurats de la vila d'Ontinyent i mestre Joan de la Sierra, campaner, de Xàtiva, per a la fosa d'una nova campana per al rellotge de la vila.

Arxiu Municipal d’Ontinyent, Llibre judiciari dels jurats d’Ontinyent (1559-1595), s/f.

Paper, in quarto.

Transcripció: Arxiu Municipal d'Ontinyent

 

Relonge

 

[Senyal de la creu].

Die xv maii anno a Nativitate Domini mdlxiii.

Concòrdia feta entre los magnífichs en Pere Blasco[1] y en Steve Loçano, jurats de la vila de Ontinyent, de una, y mestre Joan de la Sierra, campaner de la ciutat de Xàtiva, de part altra.

noticia1 5

 

Primo, que lo dit mestre Joan de la Sierra ha de fer una campana per a relonje que tinga fins en quatre quintars més del pes que huy té la campana del relonje,[2] de bona hechura e perfeta a coneguda de mestres del offici, axí en lo so com en tots los altres compliments necessaris e si no fera tal qual deurà que a ses despeses la haja de tornar a fer de nou, que sia perfeta y bona a coneguda de mestres.

Ítem, que los dits magnífichs jurats hajen de donar al dit mestre Joan de la Sierra tots los pertrets necesaris per a fer dita campana, axí de metalls, lenya e altres coses necessàries, posant lo dit mestre Joan de la Sierra tant solament sos treballs. //

Ítem, que los dits magnífichs jurats[3] e/o la dita universitat haja de donar e pagar al dit mestre Joan de la Sierra per rahó de sos treballs trenta cinch lliures, les quals hajen de donar e pagar dins hun any, comptador des del dia de Pasqua de <Sanct Sperit[4]> primer vinent en avant.

Ítem, que lo dit mestre Joan de la Sierra haja de ésser present al muntar de dit relonje e donar la forma com se ha de muntar per lo mateix salari, pagant los dits magnífichs jurats les altres despeses de altres menestrals e pertrets necessaris.

Ítem, que los presents capítols sien executoris etc.

Les quals coses prometeren fer e complir la huna part a l'altra etc. E <lo dit mestre Joan> dóna per fermances e principals obligats, simituler (sic[5]) et insolidum, als honorables en Gaspar Andani, abaixador; mestre Hieroni Prats, manyà; e Joan Pla, vehins de Ontinyent, los quals prometeren etc.

            Testimonis, Miquel Hieroni Urgellés, notari, e mestre Guerau Crespo.

 


Ratllat, a continuació, "en Miquel Garcia".

Ratllat, a continuació, "e huna altra campana chica".

Ratllat, a continuació, "hi".

Ratllat, a continuació, "Resurectió".

Per compte de similiter.

 

 

450º Aniversari, MOLTES FELICITATS

 

270. Eixes són les vegades que m’escoltareu al llarg d’un dia habitual. Si férem el càlcul per saber quantes vegades m’escolten durant un any ens resultaria més o menys en 98.550 vegades. Però tantes vegades m’escolten i la majoria és probable que no em faça ni cas, o fins i tot a alguns els puga a arribar a ser molesta, que no esperaria que em felicitareu pel meu 450º aniversari, ja que per a quasi tota la població d’Ontinyent aquesta efemèride passarà desapercebuda al llarg del que queda d’any. Només vostès, que esteu dedicant una part del seu temps en llegir el que estic escrivint, s’assabentareu d’aquest aniversari, a part, és clar, d’aquella gent que es preocupa per mi, per les meues germanes i per la casa on visc.

Per si encara no s’havien adonat de qui sóc em presentaré: sóc la campana del Rellotge naixcuda l’any 1563 als peus de la torre d’aquella època gràcies a les mans de Joan de la Sierra, campaner de Xàtiva. Al llarg de la meua dilatada existència he vist passar moltes generacions d’ontinyentins a les que gustosament els he anat indicant al llarg del dia l’hora en què es trobaven, ja que eixe ha sigut, i és el meu comès. Gràcies a ell em vaig poder salvar del saqueig de campanes que varen patir els campanars durant la Guerra Civil Española, veient partir a una part de les meues germanes, les quals varen ser reemplaçades per altres noves campanes a partir de 1941. En estos darrers 60 anys, la família de campanes de la Vila d’Ontinyent ha anat canviant, bé incorporant-se’n de noves, sent la última en fer-ho la germaneta Bàrbara al 2009, o bé retirant les que s’anaven trencant i canviant-les per altres de noves, recordant així a les antigues campanes: Puríssima de l’any 1941 i substituïda al 2000, la Petra del 1881 substituïda per un segon clevill al 2009, i la de Combregars de 1941 i substituïda el 2011. Aquestes dues últimes encara es poden contemplar a la casa dels Barons de Santa Bàrbara.

Al ser la campana més greu del Campanar de la Vila d’Ontinyent (que no la més gran, ja que eixe títol li correspon a la meua germana Petra) tinc altres responsabilitats, com és la d’avisar a Rauxa o Foc a la població d’Ontinyent si es troba en perill la ciutadania per culpa d’algun incendi, catàstrofe natural o atemptat d’algun tipus, com perill de bombes en guerra. Amb eixe toc intente fer sabedors als ontinyentins i ontinyentines d’un perill imminent perquè puguen refugiar-se o fugir del poble per salvar-se. A més sóc la que tinc l’honor d’acabar el diàleg del repic que fem totes les germanes juntes els dies de major solemnitat: Corpus Christi, Assumpció de Santa Maria i Puríssima Concepció, ja que en el repic de Pentecosta sóc la que l’inicia. Per diferenciar els dos Glòries més importants que té la Religió Cristiana al llarg de l’any, Glòria de Nadal i Glòria de Resurrecció, els campaners em deixen participar en eixos vols a Glòria, però amb una excepció: les 12 germanes voltegen i jo faig el vol simulat, ja que careixc de truja o contrapès i sistema de volteig. Això es deu a que estic subjectada a una biga de fusta a la sala del campanar que duu el meu nom i m’impossibilita el donar la volta, tal i com tots els que ja m’heu pogut fer alguna visita haureu comprovat in situ.

Pel que respecta a la meua fisiognomia, sóc una campana gòtica, no solament per la forma, sinó també per l’estil de les lletres emprades en les meues inscripcions. A més tinc dos imatges repetides als meus costats: dues Mare de Déu de la Llet i dos Arcàngels Sant Miquel. Els meus amics els campaners m’han dit que tinc una germana “bessona” al Convent de les Monges Carmelites, la campana Andreua de 1602, una campana que té la mateixa tipologia de lletres que les meues i les mateixes imatges, però això sí, molt més menuda que jo.

Com a curiositat puc dir que una batallada ben pegada al meu interior pot arribar a fer-me vibrar el bronze al voltant d’alguns minuts. Conta la història que gràcies a mi la ciutat d’Ontinyent té hui un dels campanars més alts de la Península ja que vaig ser el motiu per prolongar la construcció de l’actual torre. El meu pes gira entorn als 1312kg i tinc un diàmetre de 1290 mm front a 1100mm d’alçada, essent la segona campana més gran de la ciutat després de la Petra, molt a prop de la germana gran del Campanar de sant Carles, la Faustina.

Els meus amics els Campaners han utilitzat com a imatge acreditativa de l’associació, el que es coneix com logotip, una part de la meua inscripció, aquella en la que posa “In cimbalis jubilationis”. I parlant d’ells, vos deixe amb els meus amics perquè acaben ells l’escrit, ja que si per mi fora no pararia d’escriure. Salutacions a tota la població d’Ontinyent i espero vore-vos per primera vegada o tornar a vore-vos en les pròximes visites.

Des de la Colla de Campaners d’Ontinyent volíem fer incís en una efemèride que de segur a la majoria de la població passaria desapercebuda, sobretot per a les altes institucions, els 450 anys d’una campana. És una “edat” a la que els bronzes no és molt fàcil que arriben, ja que els canvis de temperatura i l’excés d’ús al final solen acabar clevillant les campanes. Però a Ontinyent hem d’estar ben orgullosos d’aquesta peça patrimonial històrica que tenim, la qual escoltem tots els dies, i la majoria de les vegades sense adonar-se’n, ja que poques campanes tenim que siguen centenàries, i molt menys que tinguen 4 segles i mig. A tota la Vall d’Albaida solament hi ha una campana que puga ser més antiga que la nostra campana de Foc, que és la campana de Santa Àgueda de l’ermita de Sant Onofre, actualment dipositada al museu de la parròquia de Sant Rafel. Sense més, acomiadant-nos amb un desig: que la Campana de Foc segueixca indicant-nos el pas de les hores i puga complir molts més segles d’existència.

A la següent imatge, l'última maquinària del rellotge que accionava la campana fins l'any 2004 en el que és va automatizar sofisticadament per tirament de batall.

noticia1 6

 

 

Ontinyent recupera el conjunto de 13 campanas de la torre de la Asunción, incompleto desde 1936

La parroquia de la Asunción de Nuestra Señora de Ontinyent recibirá el próximo viernes dos nuevas campanas, fundidas en la localidad holandesa de Asten, con las que completará el conjunto de 13 campanas que tenia la torre en 1936, cuando desaparecieron varias de ellas.

Se trata, en primer lugar, de la campana mayor del templo, conocida popularmente como "La Petra", cuya advocación está dedicada principalmente al Apóstol San Pedro. La pieza, elaborada en bronce por la empresa fundidora holandesa Royal-EIJSBOUTS, pesa 1500 kilogramos y sustituirá a la antigua campana original de 1881, que pasará a formar parte del museo de la ciudad, según han informado a la agencia AVAN fuentes de la "Colla de Campaners d'Ontinyent". 

Igualmente, ha sido fundida una nueva campana de 230 kilogramos, dedicada a Santa Bárbara, “y que reemplazará a otra desaparecida durante la persecución religiosa de 1936 y no repuesta desde entonces”.

Precisamente representantes de la parroquia de la Asunción de Nuestra Señora, así como del colectivo de campaneros, viajaron el pasado mes de agosto a Holanda para supervisar los trabajos de elaboración de las nuevas campanas. Igualmente, se desplazaron hasta la localidad belga de Holsbeek, donde se han fabricado los motores y ordenadores para el funcionamiento electrónico de las campanas, excepto para 'la Petra', cuyo volteo será exclusivamente manual.

Las campanas serán trasladadas desde Holanda hasta la empresa valenciana Electrorecamp S.L, encargada de instalar su sistema electrónico , así como los yugos de madera. “En el caso de 'La Petra', se le armará el yugo de carrasca y piedra que portaba la campana original de 1881", han añadido.

Así, con la adquisición de las dos campanas, se recupera el conjunto de la torre campanario de la Asunción de Nuestra Señora, formado por un total de 13 piezas, siete de las cuales se encuentran en la actualidad en la última fase del proceso de restauración.

Igualmente, el próximo 26 de septiembre está prevista la bendición del total de las nueve campanas, que permanecerán expuestas durante todo el fin de semana en la Plaza Mayor de la localidad, junto a "La Petra" original de 1881, que será destinada al museo de la ciudad. 

Asimismo, durante el fin de semana, se celebrará un encuentro de campaneros, en el que está prevista la participación de "representantes de diferentes asociaciones valencianas, españolas e incluso del extranjero". 

70 torxes i 50 palmes decoraran els campanars de la ciutat la propera Setmana Santa

Un any més, la Colla de Campaners d’Ontinyent decorarà els principals campanars de la ciutat amb el únic element litúrgic que engalana les nostres torres al llarg de l’any conjuntament amb el betlem de llums del campanar de la Vila. És tracta de les palmes de Diumenge de Rams. La Regidoria de Parcs i Jardins del EXCM Ajuntament d’Ontinyent conjuntmanet amb l’empresa de manteniment dels parcs de la nostra ciutat, facilitaran a la Colla de Campaners d’Ontinyent un total de més de 50 palmes que seran distribuides pels principals campanars de la població. 

Com és normal i d’acord tamany i estructura de les torres, el campanar de la Vila serà decorat amb un total de 24 palmes grans naturals (8 en cada planta de les tres que existeixen), 8 en tindrà Sant Carles, altres 8 Sant Miquel, 2 L’Ermiteta de la Concepció, 2 més el Monestir de la Puríssima Sang i 3 en Sant Francesc. Dits elements seran col·locats entre el dissabte de Passió i Diumenge de Rams a bon cop de matí de tal forma que al moment de la celebració de la benedicció de Palmes i Rams en cada respectiva església estes estiguen col·locades i puguen ser beneides junt la resta de palmes i rams que portarà la feligresia. 

Aquest element decoratiu i característic de la Setmana Santa permaneixerà instal·lat en les nostres torres fins el Diumenge de Combregats (30 d’Abril) on seran retirades i guardades per tal d’elaborar la cendra de Dimecres de Cendra de l’any vinent. Una tradició que és remonta a la nostra ciutat des del segle XIX.

Per altra banda ja és troben apunt les set Matraques que tocaran el proper Dijous Sant fins el Dissabte de Glòria essent la nostra ciutat, la que més tradició comporta en aquest toc sobre tota la nació i que més matraques conserva en funcionament. Per aquest fet, a partir del Dijous Sant per la vesprada i despres de cada celebració de la Commemoració del Sant Sopar, és desconectaran totes les campanes de la ciutat, no s’escoltarà cap toc de campana, (incloent els rellotges) també els campanars que tinguen esfera deixaran de marcar les hores i s’apagaran tots els enllumenats decoratius de les torres les nits del Dijous, Divendres Sant i Dissabte fins cantar Glòria. Com és habitual, al campanar Major de la Ciutat, la Vila, es prodrà contemplar en les nits citades anteriorment i mentre transcòrreguen els principals actes de Setmana Santa l’espectacle il·luminatiu més impactant. Al voltant de 70 torxes de foc il·luminaran la Torre Major d’Ontinyent fent una visió única que cada any causa més expectació. Per tal fet, la Colla de Campaners d’Ontinyent utilitzarà més de 20 litres de parafina (cera líquida) repartits en torxes entre 1’5 i 2m d’alçada per tal de que es puguen contenplar perfectament. Cada any, aquest treball requereix un complet estudi i feina de preparació intensa que comporta tota la Semtana Santa. 

A més a més, és prodrà gaudir del senyal de dol més característic, és a dir, totes les cordes de les campanes penjaran dels exteriors dels campanar indicant el dol i dejuni de les campanes que s’allargarà finas Cantar Glòria.

Com a novetat d’aquest any, cal destacar la participació de la Colla de Campaners d’Ontinyent en la Processó del Crist de la Palma el proper Diumenge de Rams on processionarà la campana menuda del campanar mòbil amb un carruatge especial per a l’ocasió així com la visita, durant tota la Setmana Santa, per tal de coneixer la nostra forta i arrelada tradició campanera, dels campaners del Fadri de Castelló de la Plana i Bètera. 

La Colla de Campaners d'ontinyent compleix tretze anys el diumenge 28 i és seleccionada al SARC 2008 de la Diputació de València

El proper diumenge estem d’aniversari, la Colla de Campaners d’Ontinyent compleix tretze anys. Fou el 28 d’octubre de 1994 quant, un grup d’amics dels quals és troba l’actual president Rafael Ballester Gandia, decidiren voltejar a mà les campanes de l’Assumpció de Santa Maria amb motiu del primer aplec de Gegants i Cabets a la nostra ciutat dintre dels actes de la celebració del 750 aniversari d’Ontinyent com a Vila Reial.

Des d’aleshores i, desprès de vora 10 anys d’electrificació i tancament de la torre, tornava a nàixer una nova generació de campaners distinta a l’anterior, naixia la Colla de Campaners d’Ontinyent que és va constituir legalment com associació el mes de juny de 1996, no obstant, els dos primers anys de treball foren els més intensos en recopilació i investigació formant part en si com arrels del Gremi de Campaners Valencians. Gràcies al suport de la parròquia de l’Assumpció, l’EXCM Ajuntament d’Ontinyent que firmava el primer conveni al 1997 i d’alguns campaners antics com ara el senyor Roberto Sanchis que faltà poc després de documentar alguns tocs, foren pilars essencials per dur endavant aquest projecte d’associació que, hui per hui, és constitueix com una de les més fortes.

En tretze anys ha passat de tot, començàrem amb vuit socis i ja hem aplegat als 50. Entre tots hem aconseguit 14 campanes noves a Ontinyent i hem restaurat més de trenta. S’ha donat vida junt als Fontanos al Ball dels Cavallets d’Ontinyent, amb Menestrils el Cant de la Sibil·la i amb els Campaners d’Albaida el voltejar totes les campanes de la Vall d’Albaida alhora per la fi del mil·lenni. S’han recuperat un total de 53 tocs, vols i repics de campanes existents sols al campanar major de la ciutat i s’han fet més de 600 visites al campanar de la Vila en deu anys. Hem creat set matraques noves a Ontinyent, hem contribuït a la restauració i conservació del patrimoni: Maquinària del rellotge de Sant Carles, Mare de Deu de Fàtima, Museu Parroquial de Sant Rafel i tots els campanars de la ciutat i de les terres veïnes. Hem viatjat a més de 50 poblacions per difondre el patrimoni campaner i crearem el 1999 l’actual campanar mòbil que és complementa amb dos matraques i una roda de 36 campanes. 

L’any 2007 serà també per excel·lència l’any en que la Colla de Campaners d’Ontinyent ha rebut més premis i major reconeixement tot i gràcies a l’estima i recolzament de tot un poble, som la pàgina web més visitada en un any d’història d’aquest mitjà i els ontinyentins ens valoraren com a millor entitat cultural del 2007 gràcies a un meravellós projecte dut endavant pel periòdic LOCLAR. Els mitjans de comunicació sempre han estat del nostre costat pel que faça falta i, això ens ha fet molt, no oblidant l’Arxiprestat d’Ontinyent font pionera del nostre treball i la bona intenció, recolzament i patrocini del EXCM Ajuntament d’Ontinyent. Tot a canvi de res i amb estima. 

El passat divendres ens notificarem que formem part del catàleg cultural del SARC de la Diputació de València de cara al 2008 on només figuren dos colles campaneres i una som nosaltres, un fet prou important, ja que amb l’ajut d’aquesta institució pública podrem obrir el nostre patrimoni campaner a les terres valencianes. Celebrarem els nostres tretze anys amb la Colla agermanada de Morvedre a Bocairent. El proper diumenge 28, les dues colles és desplaçaran al campanar de l’Assumpció d’aquesta veïna població per interpretar els tocs, vols i repics per l’entrada del nou rector En Angel Olivares. Com a forma simbòlica i de protocol, Campaners de Morvedre tocaran manualment les campanes fins el moment de la pressa de possessió del nou rector ja que prové de la comarca on exerceix el treball dita associació i a partir d’eixe instant serà la Colla de Campaners d’Ontinyent qui done l’entrada de En Angel a l’Assumpció de Bocairent que per una vesprada, tornarà a viure l’encant i protagonisme de tornar a voltejar totes les campanes a mà. La solemne Missa de possessió serà a les 18’30 hores

La Colla de Campaners d'Ontiynent visita i documenta la campana de l'Ermita de Santa Barbera de Bocairent per una pròxima intervenció

noticia8 1 noticia8 2

La Colla de Campaners d’Ontinyent ha visitat el matí del diumenge 22 de juliol l’Ermita de Santa Barbera – font del pla de Bocairent, al cor de la Mariola, per tal de documentar la campana i preparar el respectiu informe per procedir a una futura intervenció, ja que a hores d’ara no funciona correctament i, segons la primera impressió, el conjunt és troba en prou mal estat. 


A petició dels veïns i cuidadors de l’Ermita, un grup dels campaners d’Ontinyent visitaren l’espadanya així com el bronze que data de l’any 1940 recollint les respectives dades prou curioses com ara el tipus de jou, estrany i casolà, el toc a mig vol, o l’ús de la campana que, a més d’anunciar les diferents celebracions litúrgiques, ho feia també per les tronades o el perill de foc alertant als masos veïns.

VIDEO DOCUMENTAL DE LA CAMPANA.

Buscar

Notícies