Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

capsalera

capsalera

La Colla de Campaners d'Ontinyent participarà novament a la processó diocesana de Germandats i Confraries de Setmana Santa a Dènia amb les Trebanelles portàtils

Serà el proper dissabte 29 de març a partir de les 16'30 hores.

La Colla de Campaners d’Ontinyent participarà novament junt a la Junta de Germandats i Confraries de la Setmana Santa ontinyentina a l’encontre diocesà que tindrà lloc, en aquesta edició, a Dénia, el proper dissabte 29 de març en una solemne processó de la qual sonaran arrossegades per una plataforma especial les Trebanelles de caixa de ressonància dintre de la col·lecció que conserva l’associació.

 

noticia4 1

 

Com cada any, l’entitat obrirà l’expedició ontinyentina amb les Trebanelles portàtils junt a diferents torxes grans que s’utilitzen per a il·luminar els campanars de la ciutat les nits del dijous, divendres i dissabte sants.

Ja son diverses les edicions en que l’associació ha participat en aquesta processó amb l’objectiu de donar a conèixer un dels elements menys recuperats dintre del patrimoni campaner i en que la ciutat ontinyentina es pionera amb sis matraques fixes instal·lades en els principals campanars de la població.

En aquest temps important que vivim amb la recuperació dels tocs tradicionals junt al ressorgiment de noves colles, és molt important, conservar aquesta tradició coneguda com al “dejuni de les campanes” que acompanya, de forma teològica, històrica i espiritual cada tridu pasqual en que les campanes emmudeixen des de el cant de Glòria del Dijous Sant fins al de Pasqua de Resurrecció. El penjament de cordes a l’exterior de la torre en senyal de dol, el silenci total dels bronzes (incloent els tocs cívics com els del rellotge), el apagament de tots els enllumenats turístics i la seua substitució per torxes de foc son alguns dels símbols, emmarcats amb el toc de “Matraca” que acompanyen a la litúrgia del Solemne Tridu en els actes més importants de la religió catòlica.

La Colla de Campaners d’Ontinyent va potenciar al 2008 en el Congres nacional de Confraries i Germandats de Setmana Santa a Ceuta la recuperació d’aquest instrument de fusta en el que va ser totalment acceptada i de referent a les principals ciutats com ara Santiago de Compostela que renovà, després d’aquest congres, unes de les Trebanelles més grans d’Espanya per recuperar el seu toc al campanar esquerre de la catedral i actualment en funcionament. És per això i, donada la seua importància ben mancada, l’associació continua amb una estreta col·laboració en la Setmana Santa ontinyentina per la recuperació i potenciació d’aquest toc que deuria ser potenciat i protegit sobretot a la nostra diòcesis que encara conserva molts campanars amb les seues matraques totalment abandonades.

Cada any a l’encontre diocesà és pot vorer una mostra d’aquest toc i la seua participació en la processó general, enguany a Dénia, a partir de les 16’30 hores i presidit pel nostre Arquebisbe En Carlos Osoro Sierra on es preveu la participació de més de mil confrares pertanyents a les poblacions participants junt a les imatges processionals que durant tota la setmana han estat exposades. Aquesta serà la XXVIII edició en que és realitza aquest encontre processional.

 

noticia4 2

 

Especial 20 aniversari

noticia3 1

 

noticia3 2  noticia3 3

La colla a l'any 1994                                                                                 La colla a l'any 2013   

 

 

 

Pel moment sols hem trobat aquest vídeo de 3 segons.

Si algú té un vídeo o imatges de les campanes en el I aplec de gegants i cabets, que ens ho faja saber.Moltes Gràcies

 

9

 

Repic del Dia de Corpus Christi de l'any 1999,

Quint any  llll campaner.

 

 

El Ball del Cavallets

Ball recupertat i mantingut per la colla de campaners al quint any campaner.

 

 

  

ec de Gegants i Cabets, una experiència inoblidable que ha marcat i dona pas a un dels elements més volguts i primordials de la cultura ontinyentina una vegada finalitzada la sisena edició. Els més menuts i, no tant, veien desfilar junt a ells, grans capgrossos i monumental gegants fins aplegar al imponent castell de festes instal·lat per a l’ocasió de forma extraordinària a la plaça major del poble. El campanar de la Vila voltejava les seues campanes, ho feia amb tota solemnitat, l’ocasió ho mereixia. Però tot era diferent. Naixia un nou pas en la cultura d’Ontinyent.

Dies abans, l’honorable president de la Generalitat Joan Lerma, descobria, als peus del campanar gran, una placa commemorativa per l’aniversari de la reconquesta de la Vila set segles i mig després. Tots aplaudiren mirant cap a dalt. Les olvidades campanes esperaven l’hora en que serien despertades d’una incoherent electrificació que, en algunes d’elles: Ximbolet, Bertomeu, Micaleta, Sant Josep... dormien amb soledat durant més d’una dècada sense poder escoltar-les. Havia arribat l’hora de despertar, l’hora de llançar les campanes al vol i obrir una nova etapa en el patrimoni campaner de la ciutat que a hores d’ara continua escrivint línies en la historia d’Ontinyent.

En aquell diumenge, un grup de joves, alguns vinculats a l’Associació de Gegants i Cabets, altres de nova incorporació, voltejaren per primera vegada les campanes a ma. Pareix que, aquella idea, havia despertat vocació ,i a Ontinyent, un poble que en moltíssimes ocasions ha girat i gira l’esquena a la seua pròpia cultura i patrimoni s’encenia una llum esperançadora en el so emès entre el celestial i el terrenal. La primera impressió era de soterrar, de capritx, de un, “tenen que durar més poc”... Molts contaven els dies que la futura Colla de Campaners anava a durar. Potser ens cabrien en una ma. Tant les diverses institucions locals com eclesiàstiques esperaven l’assentament de les prediccions per poder dir: veus, ja s’han cansat, tot això era... I per a desgracia d’uns però per alegria de molts més, aquell dia naixia un gran projecte humà, cultural, social i religiós nomenat Colla de Campaners d’Ontinyent. Em permetran disculpar aquest paràgraf amb un to dur, però tot ho resumeix una frase: tot començament no resulta gens fàcil.

I ací estem, vint anys més tard. Resulta que els qui pensaven que s’encenia una candeleta amb poques hores de llum ha resultat ser un ciri pasqual. Amb aquesta analogia vull dedicar aquestes línies a tots els qui han fet possible l’aportació necessària i sobreabundant per a que mai faltés la llum durant aquestes dues dècades de continua construcció i treball per la Fe i cultura d’Ontinyent. No sols tenim campanars renascuts, campanes noves, sinó, un Ball dels Cavallets, un campanar mòbil, el Cant de la Sibil·la... i quantitat de projectes dels que l’actual associació ha anat col·laborant i enllestint junt amb altres entitats. 

A vespres del natalici del primer toc manual de campanes del que seria la nova Colla de Campaners d’Ontinyent, amb la il·lusió, estima i reconeixement que pertoca, vull felicitar de tot cor a la que ha sigut i és, la més apreciada vocació que he pogut tindre mai. Sense persones no hi ha campanes, vertaders amics que han sabut dur endavant l’objectiu del Papa Francesc en aquesta nova era de l’església: Evangelii Gaudium. Gracies a aquest col·lectiu molts podem parlar d’una joventut inoblidable fins conduir-nos a respondre a altres vocacions més grans gracies a la llum aportada en el primer eslavó d’una gran cadena. 

Moltes felicitats! Gran treball i a per el quart de segle que hem de sonar per tot arreu. Fem dues dècades, ho celebrem molt senzillament i humilment, volem agafar forces per al 2019.

No obstant, fem una memòria mitjançant una exposició, no escrita en aquestes línies, dels principals treballs que hem dut a terme durant els vint anys d’història de la Colla de Campaners d’Ontinyent. Així que vos esperem el proper divendres a les 20’30 hores a la Parròquia de Sant Rafel d’Ontinyent per celebrar-ho i commemorar que hem sigut, som i serem.

 

Ximo Silvestre Morant, 29 d'Octubre de 2014.

 

Diputació destinarà 14.000€ per a rehabilitar les campanes de l’església de Sant Rafael d’Ontinyent.

Diputació destinarà 14.000€ per a rehabilitar les campanes de l’església de Sant Rafael d’Ontinyent.

La Diputació de València ha aprovat una subvenció de 14.000 euros al projecte de rehabilitació de campanes de l’Església de Sant Rafael, que enguany celebra el 50 aniversari de dels seues festes i l'any vinent de la seua constitució com a parròquia. El projecte integral de restauració comporta la substitució dels jous de ferro per uns novells de fusta en les dues campanes de l'espadanya per afavorir el so, evitar les filtracions sonores al interior de l'edifici i contribuir a la instal·lació tradicional. Així mateix és canviarà tot el sistema elèctric d’automatització substituint els actuals repics per uns magnètics de colp més suau que no danyarà al bronze suavitzant l'impacte. S’instal·larà un nou ordinador capaç de reproduir els tocs manuals i un sistema de comandament a distància que farà activar les campanes des de qualsevol recinte de la parròquia i a una distància de 500m. Per aquest fet, la parròquia estarà uns quants mesos sense campanes mentre és realitzen tots els treballs, tant el canvi de tota la instal·lació elèctrica, nous sistemes de fixació y la restauració de dites campanes a càrrec de l'empresa Electrorecamp S.L. És preveu que els treballs estiguen finalitzats per a les pròximes festes del 50 aniversari. Així mateix, aquest fet, és destaca d'important per a la situació de crisi econòmica que estem travessant ja que és crea feina tant directa com indirectament a empreses 100% de la ciutat com la fusta, els ferratges, la ma d'obra, la grua, l'electricitat...

 

noticia2 1    noticia2 2

 

Segons el portaveu Popular, Filiberto Tortosa, és una satisfacció comprovar el suport constant que des de la Diputació de València es té cap a Ontinyent i les seues entitats, que d’una forma o una altra, reben sempre el recolzament de l’ens provincial que presideix Alfonso Rus’.

El projecte per a la rehabilitació de les campanes de Sant Rafael ascendeix a un total de 15.000 euros i serà finançat, quasi íntegrament, per la Diputació de València.

Cal recordar que a mitjans de gener el portaveu popular a Ontinyent, Filiberto Tortosa, va estar amb la delegació Ontinyentina de la Colla de Campaners; representada per Rafael Ballester i Ximo Silvestre; així com el rector de l’Església de Sant Rafael, Juan Pablo Tomás, els qui van acudir a la reunió amb el vicepresident de la diputació Provincial, Juan José Medina, a qui se li va explicar el projecte de rehabilitació de les campanes de l’església de sant Rafael d’Ontinyent, que també pretén recuperar la campana de Sant Onofre, que data de. S. XV i és una de les més antigues de la Comunitat Valenciana. Per aquest fet, la campana serà intervinguda a un nou procés d'investigació que intentarà esbrinar molts misteris que encara depara com la seua epigrafia, una datació més aproximada i el seu origen. Algunes dades seran més difícils d'identificar com l'autor i el ús abans de que fora utilitzada com a campana de l'Ermita de Sant Onofre. Respecte als treballs de restauració, és centraran bàsicament en l'adaptació definitiva de la campana com a peça de museu donat el seu gran valor patrimonial amb la construcció d'una base protegida en cristall per allotjar el bronze il·luminat amb tecnologia LED per a que és puga visitar al detall i a l'altura de les persones junt a un panell explicatiu de la mateixa.

Des del grup municipal del PP, el seu portaveu Filiberto Tortosa, 'ha valorat positivament la subvenció que destina la Diputació a la rehabilitació d’aquestes campanes, i ha destacat la labor de l’organisme provincial, sempre en benefici dels municipis i de les seues entitats associatives’.

Per al grup municipal del PP, explica el seu portaveu, F. Tortosa, ‘és un orgull i una satisfacció haver ajudat al fet que la subvenció siga una realitat i volem agrair al president de la Diputació, així com al vicepresident, la seua sensibilitat amb Ontinyent i felicitar igualment a la *Colla de *Campaners i la parròquia de Sant Rafael’. La Colla de Campaners d'Ontinyent junt a la mateixa parròquia agraeix sincerament les gestions realitzades pel regidor Tortosa així com del recolzament de l’Excma. Diputació Provincial de València ja que és l'entitat que més ha ajudat al patrimoni campaner de la ciutat essent el tercer campanar de la població que s'afavoreix d'ajuda ja que, fa dos anys, gràcies a l’en públic, és pogueren restaurar les campanes del Sant Hospital de la Beneficència amb una subvenció de 10000€ i, en 2004, el campanar de la Reial Parròquia de Sant Carles Borromeo amb una ajuda de 50000€ que junt aquesta recent fan un total de 74000€ invertits en una dècada. Cal constar que si no haguera sigut per aquesta ajuda aquest projecte no s'haguera pogut realitzar donades les necessitats més urgents de la parròquia sobretot en matèria social i que gracies a aquesta intervenció podem contribuir a una millora afavorint llocs de feina.

noticia2 3    noticia2 4

Especial campana de foc

Especial Campana del "Relonge" 1563 - 2013 (450 anys)

15 de maig de 1563. Ontinyent. Concòrdia signada entre els jurats de la vila d’Ontinyent i mestre Joan de la Sierra, campaner, de Xàtiva, per a la fossa d’una nova campana per al rellotge de la vila. Font: Arxiu Municipal d’Ontinyent, Llibre judiciari dels jurats d’Ontinyent (1559-1595)

noticia1 0

Primo, que lo dit mestre Joan de la Sierra ha de fer una campana per a relonje que tinga fins en quatre quintars més del pes que huy te la campana del relonje, de bona hechura e perfeta a coneguda dels mestres del offici, així en lo so com en tots los altres compliments necessaris... Amb la signatura d’aquest document és realitzava una verdadera joia del patrimoni campaner que actualment es conserva a la sala superior del campanar de la Vila. Relonge, Rauxa, Foc, Arrebato, les hores... infinitats de noms passen per la seua història però un de ben cert, porta vora cinc segles marcant el pas del temps. En resumides comptes, és mes antiga que el campanar (1745). La campana de “Rauxa o Foc” forma part d’una peça fabricada pels diferents metalls que aportà la corporació municipal en aquella època i va nàixer al segon campanar enderrocat a finals del segle XVI, fins i tot, donada la seua característica, hauria pogut ser fosa per al primer i campanar gòtic original del Temple de Santa Maria del qual es conserva la base hexagonal. Si parlarem d’ella en profunditat, faria falta un llibre sencer, ja que porta a les seues esquenes la història de la nostra ciutat als últims cinc segles.

Durant tot el 2013 i, amb motiu del seu 450 aniversari, l’equip tècnic de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent encapçalat per l’arxiver En Vicent Terol, iniciaren una profunda i fructífera investigació entorn a la documentació arxivada de la campana de la qual, encetarà en breu, la publicació d’un facsímil patrocinat per l’EXCM Ajuntament d’Ontinyent que recull, no sols la seua historia, sinó una copia exacta del document original de la fabricació del bronze, el segon més antic de la Vall d’Albaida. Fonts recents d’aquest gran treball d’investigació del qual agraïm sincerament a Vicent Terol per la gran tasca que està duent a terme han conclòs que, la campana del “Relonge” no sols fou fabricada a Ontinyent sinó al suposat i confirmat en aquesta investigació CARRER DE LES CAMPANES. Ontinyent comptava un carrer dedicat a la fosa de campanes del qual recullen els escrits conservats a l’arxiu i ara examinats al detall on s’identifica totes les dades del fonedor i el material emprat. En breu vos ampliarem aquesta interesant informació que donarà un rumb important al patrimoni campaner de la ciutat donant-li més importància de la que ja té.

A més de marcar cada dia el pas del temps, ha anunciat i, es anunciadora, dels greus perills que envolten la nostra ciutat amb el toc de Rauxa o Foc. Sona amb el màxim resplendor que es mereix durant els dos Glòries més solemnes de l’any, Nadal i Pasqua Florida i participa als quatre concerts realitzats a les festivitats de Pentecosta, Corpus, l’Assumpció i la Puríssima. Va ser restaurada a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural València a l’octubre de 2004 on a hores d’ara estudia el seu procés per ser declarada peça de Be d’Interès Cultural BIC, tot i si ens fan cas d'alguna vegada i no som "eclipsats", per altres fets que és consideren més interessants.

Les epigrafies que l’envolten i el seu so son excel·lents. A la part superior podem trobar les següents inscripcions: 2 cordons / "+ laudate # dominum # in cinbalis # benesonantibus # laudate eum # in cinbalis # iubilationis # omnis spiritus # laud" / 2 cordons / (a 00 segons rellotge) (a 06) (imatge de la Mare de Déu erecta amb Nen) (03) (09) (imatge de Sant Miquel), mentre que a la part inferior s’il·lustra: (00) (imatge de la creu) / (sol) 2 cordons / "+ iohannes + de la cierra + fontinenti + me fecit + consulibus + gaspar # febrer + bartholomeo # fonfrida + petro # barber + anno # a christo # nato # m # d # lx iii # secundo idus # septembris + iesu # propicio + et eius virgine matre +" / 2 cordons. No volteja, es toca de forma simulada. Com a curiositat cal destacar que una vibració del bronze al colp pot arribar a durar fins a sis minuts i que gràcies a ella hui tenim un dels campanars més alts de la Península ja que va ser el motiu per prolongar la construcció de l’actual torre. El seu pes gira entorn als 1300kg i te un diàmetre de 1290 mm front a 1100mm d’alçada essent la segona campana més gran de la ciutat després de la Petra.

Document original de la campana del "Relonge" 15 de maig de 1563.

noticia1 1noticia1 2 

noticia1 3noticia1 4

 

1563, maig, 15. Ontinyent

            Concòrdia signada entre els jurats de la vila d'Ontinyent i mestre Joan de la Sierra, campaner, de Xàtiva, per a la fosa d'una nova campana per al rellotge de la vila.

Arxiu Municipal d’Ontinyent, Llibre judiciari dels jurats d’Ontinyent (1559-1595), s/f.

Paper, in quarto.

Transcripció: Arxiu Municipal d'Ontinyent

 

Relonge

 

[Senyal de la creu].

Die xv maii anno a Nativitate Domini mdlxiii.

Concòrdia feta entre los magnífichs en Pere Blasco[1] y en Steve Loçano, jurats de la vila de Ontinyent, de una, y mestre Joan de la Sierra, campaner de la ciutat de Xàtiva, de part altra.

noticia1 5

 

Primo, que lo dit mestre Joan de la Sierra ha de fer una campana per a relonje que tinga fins en quatre quintars més del pes que huy té la campana del relonje,[2] de bona hechura e perfeta a coneguda de mestres del offici, axí en lo so com en tots los altres compliments necessaris e si no fera tal qual deurà que a ses despeses la haja de tornar a fer de nou, que sia perfeta y bona a coneguda de mestres.

Ítem, que los dits magnífichs jurats hajen de donar al dit mestre Joan de la Sierra tots los pertrets necesaris per a fer dita campana, axí de metalls, lenya e altres coses necessàries, posant lo dit mestre Joan de la Sierra tant solament sos treballs. //

Ítem, que los dits magnífichs jurats[3] e/o la dita universitat haja de donar e pagar al dit mestre Joan de la Sierra per rahó de sos treballs trenta cinch lliures, les quals hajen de donar e pagar dins hun any, comptador des del dia de Pasqua de <Sanct Sperit[4]> primer vinent en avant.

Ítem, que lo dit mestre Joan de la Sierra haja de ésser present al muntar de dit relonje e donar la forma com se ha de muntar per lo mateix salari, pagant los dits magnífichs jurats les altres despeses de altres menestrals e pertrets necessaris.

Ítem, que los presents capítols sien executoris etc.

Les quals coses prometeren fer e complir la huna part a l'altra etc. E <lo dit mestre Joan> dóna per fermances e principals obligats, simituler (sic[5]) et insolidum, als honorables en Gaspar Andani, abaixador; mestre Hieroni Prats, manyà; e Joan Pla, vehins de Ontinyent, los quals prometeren etc.

            Testimonis, Miquel Hieroni Urgellés, notari, e mestre Guerau Crespo.

 


Ratllat, a continuació, "en Miquel Garcia".

Ratllat, a continuació, "e huna altra campana chica".

Ratllat, a continuació, "hi".

Ratllat, a continuació, "Resurectió".

Per compte de similiter.

 

 

450º Aniversari, MOLTES FELICITATS

 

270. Eixes són les vegades que m’escoltareu al llarg d’un dia habitual. Si férem el càlcul per saber quantes vegades m’escolten durant un any ens resultaria més o menys en 98.550 vegades. Però tantes vegades m’escolten i la majoria és probable que no em faça ni cas, o fins i tot a alguns els puga a arribar a ser molesta, que no esperaria que em felicitareu pel meu 450º aniversari, ja que per a quasi tota la població d’Ontinyent aquesta efemèride passarà desapercebuda al llarg del que queda d’any. Només vostès, que esteu dedicant una part del seu temps en llegir el que estic escrivint, s’assabentareu d’aquest aniversari, a part, és clar, d’aquella gent que es preocupa per mi, per les meues germanes i per la casa on visc.

Per si encara no s’havien adonat de qui sóc em presentaré: sóc la campana del Rellotge naixcuda l’any 1563 als peus de la torre d’aquella època gràcies a les mans de Joan de la Sierra, campaner de Xàtiva. Al llarg de la meua dilatada existència he vist passar moltes generacions d’ontinyentins a les que gustosament els he anat indicant al llarg del dia l’hora en què es trobaven, ja que eixe ha sigut, i és el meu comès. Gràcies a ell em vaig poder salvar del saqueig de campanes que varen patir els campanars durant la Guerra Civil Española, veient partir a una part de les meues germanes, les quals varen ser reemplaçades per altres noves campanes a partir de 1941. En estos darrers 60 anys, la família de campanes de la Vila d’Ontinyent ha anat canviant, bé incorporant-se’n de noves, sent la última en fer-ho la germaneta Bàrbara al 2009, o bé retirant les que s’anaven trencant i canviant-les per altres de noves, recordant així a les antigues campanes: Puríssima de l’any 1941 i substituïda al 2000, la Petra del 1881 substituïda per un segon clevill al 2009, i la de Combregars de 1941 i substituïda el 2011. Aquestes dues últimes encara es poden contemplar a la casa dels Barons de Santa Bàrbara.

Al ser la campana més greu del Campanar de la Vila d’Ontinyent (que no la més gran, ja que eixe títol li correspon a la meua germana Petra) tinc altres responsabilitats, com és la d’avisar a Rauxa o Foc a la població d’Ontinyent si es troba en perill la ciutadania per culpa d’algun incendi, catàstrofe natural o atemptat d’algun tipus, com perill de bombes en guerra. Amb eixe toc intente fer sabedors als ontinyentins i ontinyentines d’un perill imminent perquè puguen refugiar-se o fugir del poble per salvar-se. A més sóc la que tinc l’honor d’acabar el diàleg del repic que fem totes les germanes juntes els dies de major solemnitat: Corpus Christi, Assumpció de Santa Maria i Puríssima Concepció, ja que en el repic de Pentecosta sóc la que l’inicia. Per diferenciar els dos Glòries més importants que té la Religió Cristiana al llarg de l’any, Glòria de Nadal i Glòria de Resurrecció, els campaners em deixen participar en eixos vols a Glòria, però amb una excepció: les 12 germanes voltegen i jo faig el vol simulat, ja que careixc de truja o contrapès i sistema de volteig. Això es deu a que estic subjectada a una biga de fusta a la sala del campanar que duu el meu nom i m’impossibilita el donar la volta, tal i com tots els que ja m’heu pogut fer alguna visita haureu comprovat in situ.

Pel que respecta a la meua fisiognomia, sóc una campana gòtica, no solament per la forma, sinó també per l’estil de les lletres emprades en les meues inscripcions. A més tinc dos imatges repetides als meus costats: dues Mare de Déu de la Llet i dos Arcàngels Sant Miquel. Els meus amics els campaners m’han dit que tinc una germana “bessona” al Convent de les Monges Carmelites, la campana Andreua de 1602, una campana que té la mateixa tipologia de lletres que les meues i les mateixes imatges, però això sí, molt més menuda que jo.

Com a curiositat puc dir que una batallada ben pegada al meu interior pot arribar a fer-me vibrar el bronze al voltant d’alguns minuts. Conta la història que gràcies a mi la ciutat d’Ontinyent té hui un dels campanars més alts de la Península ja que vaig ser el motiu per prolongar la construcció de l’actual torre. El meu pes gira entorn als 1312kg i tinc un diàmetre de 1290 mm front a 1100mm d’alçada, essent la segona campana més gran de la ciutat després de la Petra, molt a prop de la germana gran del Campanar de sant Carles, la Faustina.

Els meus amics els Campaners han utilitzat com a imatge acreditativa de l’associació, el que es coneix com logotip, una part de la meua inscripció, aquella en la que posa “In cimbalis jubilationis”. I parlant d’ells, vos deixe amb els meus amics perquè acaben ells l’escrit, ja que si per mi fora no pararia d’escriure. Salutacions a tota la població d’Ontinyent i espero vore-vos per primera vegada o tornar a vore-vos en les pròximes visites.

Des de la Colla de Campaners d’Ontinyent volíem fer incís en una efemèride que de segur a la majoria de la població passaria desapercebuda, sobretot per a les altes institucions, els 450 anys d’una campana. És una “edat” a la que els bronzes no és molt fàcil que arriben, ja que els canvis de temperatura i l’excés d’ús al final solen acabar clevillant les campanes. Però a Ontinyent hem d’estar ben orgullosos d’aquesta peça patrimonial històrica que tenim, la qual escoltem tots els dies, i la majoria de les vegades sense adonar-se’n, ja que poques campanes tenim que siguen centenàries, i molt menys que tinguen 4 segles i mig. A tota la Vall d’Albaida solament hi ha una campana que puga ser més antiga que la nostra campana de Foc, que és la campana de Santa Àgueda de l’ermita de Sant Onofre, actualment dipositada al museu de la parròquia de Sant Rafel. Sense més, acomiadant-nos amb un desig: que la Campana de Foc segueixca indicant-nos el pas de les hores i puga complir molts més segles d’existència.

A la següent imatge, l'última maquinària del rellotge que accionava la campana fins l'any 2004 en el que és va automatizar sofisticadament per tirament de batall.

noticia1 6

 

 

Ontinyent recupera el conjunto de 13 campanas de la torre de la Asunción, incompleto desde 1936

La parroquia de la Asunción de Nuestra Señora de Ontinyent recibirá el próximo viernes dos nuevas campanas, fundidas en la localidad holandesa de Asten, con las que completará el conjunto de 13 campanas que tenia la torre en 1936, cuando desaparecieron varias de ellas.

Se trata, en primer lugar, de la campana mayor del templo, conocida popularmente como "La Petra", cuya advocación está dedicada principalmente al Apóstol San Pedro. La pieza, elaborada en bronce por la empresa fundidora holandesa Royal-EIJSBOUTS, pesa 1500 kilogramos y sustituirá a la antigua campana original de 1881, que pasará a formar parte del museo de la ciudad, según han informado a la agencia AVAN fuentes de la "Colla de Campaners d'Ontinyent". 

Igualmente, ha sido fundida una nueva campana de 230 kilogramos, dedicada a Santa Bárbara, “y que reemplazará a otra desaparecida durante la persecución religiosa de 1936 y no repuesta desde entonces”.

Precisamente representantes de la parroquia de la Asunción de Nuestra Señora, así como del colectivo de campaneros, viajaron el pasado mes de agosto a Holanda para supervisar los trabajos de elaboración de las nuevas campanas. Igualmente, se desplazaron hasta la localidad belga de Holsbeek, donde se han fabricado los motores y ordenadores para el funcionamiento electrónico de las campanas, excepto para 'la Petra', cuyo volteo será exclusivamente manual.

Las campanas serán trasladadas desde Holanda hasta la empresa valenciana Electrorecamp S.L, encargada de instalar su sistema electrónico , así como los yugos de madera. “En el caso de 'La Petra', se le armará el yugo de carrasca y piedra que portaba la campana original de 1881", han añadido.

Así, con la adquisición de las dos campanas, se recupera el conjunto de la torre campanario de la Asunción de Nuestra Señora, formado por un total de 13 piezas, siete de las cuales se encuentran en la actualidad en la última fase del proceso de restauración.

Igualmente, el próximo 26 de septiembre está prevista la bendición del total de las nueve campanas, que permanecerán expuestas durante todo el fin de semana en la Plaza Mayor de la localidad, junto a "La Petra" original de 1881, que será destinada al museo de la ciudad. 

Asimismo, durante el fin de semana, se celebrará un encuentro de campaneros, en el que está prevista la participación de "representantes de diferentes asociaciones valencianas, españolas e incluso del extranjero". 

Buscar

Notícies