Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

capsalera

capsalera

Visites al Campanar de la Vila

       La Colla de Campaners d’Ontinyent amb el suport de la Parròquia de Santa Maria i el patrocini de l'Ajuntament d'Ontinyent, reprèn les visites guiades al Campanar de la Vila. 

       En concret les visites tindran lloc tots els diumenges d'octubre, dies 7, 14, 21, i 28. Aquestes començaran, com sol ser habitual a les 10’30 hores a la Plaça de l’Església (porta lateral del Bon Pastor), on seran rebuts pels membres de la Colla.

      Poc a poc s’anirà ascendint per la torre visitant la sala on esta exposada la maquinaria del rellotge, la sala de campanes on s’ubiquen dotze de les tretze campanes amb les que compta el campanar, destacant la Petra amb el seus 1642 kg i el seu contrapés de fusta i pedra, a més de les trebanelles. Es continuarà amb la pujada a la balustrada i el remat amb la campana del Rellotge, Rauxa o Foc, fosa al 1563, finalment i per aquells que no pateixen de vertigen es pujarà fins arribar a la cúpula.

      Com a novetat, a través de la regidoria de Turisme, s'han editat nous quadríptics informatius, que recullen informació al voltant de la història de l’Església de Santa Maria, construïda entre els segles XIV-XVI i que alberga la capella de la Puríssima, i del Campanar de la Vila. A més, en aquests fullets també s’inclou informació al voltant de les 13 campanes que actualment hi ha al campanar com el seu pes, la data, les mesures o la seua nota musical.

        La visita de al voltant d’una hora de duració, acabarà amb la signatura d’aquells que ho desitgen al llibre de visites.

        No és necessari confirmació prèvia, només cal acudir a l'hora i lloc convingut.

       Per últim volem recordar que donat que l’església s’obrirà expressament per a la visita, es important ser puntuals, ja que una vegada tancades les portes no es podrà accedir a la torre.

       Així mateix, recordar que aquells grups que ho desitgen poder concertar visites fora de l’horari una vegada consultat amb el Plebà i confirmada la disponibilitat dels campaners.

            Vos esperem.

 

 Cartell A3

El campanar mòbil a Alcoleja.

(Noticia apareguda al nº 25 de la revista parroquial de Santa Maria d'Ontinyent)

Fotos: Manolo Guallart

      Aquest any 2018 es celebra l’any Sant Vicentí, i per a commemorar aquest fet, des de la parròquia de Sant Vicent Ferrer d’Alcoleja varen considerar oportú festejar l’efemèride demanant la visita a la població de la Imatge peregrina de la Mare de Deu dels Desemparats de València.

     I un dels capellans és el nostre amic i campaner Ximo, el qual ens va demanar ajuda per tal d’engrandir el cap de setmana de festa. Dit i fet, un grup de campaneres i campaners, la vesprada del divendres 27 de juliol, ens vam reunir a la seu de l’associació per poder traure el campanar mòbil i enganxar-lo al cotxe carregat amb l’equipatge (no anàvem a estar solament un dia, sinó passaríem tot el cap de setmana per les terres del Comtat i l’Alcoià, i a més, prèviament ja es va fer un viatge amb una furgoneta carregada dels estris necessaris perquè els actes religiosos pogueren sonoritzar-se a la perfecció).

     Així que la primera parada va ser la població d’Alcoleja, lloc on vàrem deixar el campanar mòbil a la porta de l’església per donar-li la benvinguda a la Mare de Deu. Una mica després de les 19:00 va fer acte de presència a la plaça de l’església el camió que s’encarrega de traslladar la imatge de la Geperudeta, i mentre les campanes del campanar de la parròquia voltejaven, coincidint en el moment en que treien la Imatge del camió, es va fer un volteig a Glòria amb les campanes del campanar mòbil. A l’acte de rebuda de la Mare de Deu també estava present la imatge del patró d’Alcoleja, Sant Vicent Ferrer.

penagila3

     Una vegada preparada la imatge per poder-la traslladar, el campanar mòbil va obrir la comitiva que duria a la Imatge, alcolejans, i visitants d’altres pobles a la pedania d’Alcoleja anomenada Beniafe, la qual es troba al bell mig de la serra Aitana i té una ermita dedicada a la Mare de deu dels Desemparats també anomenada Mare de Deu de Beniafe.

penagila2

Una vegada a Beniafe es va procedir a realitzar una missa, no sense abans deixar el campanar mòbil encorbat i haver entrat a muscles a la Peregrina, degut a l’orografia de la placeta de la pedania, que és de cudols i empinada. Una vegada acabada la missa, es va fer un sopar de germanor entre tots els assistents i els campaners vàrem preparar els fanalets que la Colla de Campaners d’Ontinyent emprem en Setmana Santa per engalanar el campanar de la Vila, ja que es varen utilitzar en la processó de torxes de tornada. La imatge de les torxes de foc, els fanals i les llums de la mare de Deu fent camí cap a Alcoleja en la foscor era impactant.

     Acabada la processó, es van deixar a l’església a la Geperudeta i el Campanar Mòbil, i els campaners vàrem anar a fer nit a la casa parroquial de Penàguila. Una nit de convivència plena, en la que els 6 components, igual que la nit del dissabte, vàrem passar damunt llits inflables, contant batalletes i fent-se les tantes.

     Al despuntar l’alba, la visita dels coloms ens va despertar i després d’arreglar-se vàrem posar forces al cos amb l’esmorzar. El primer acte del dia en el què vam participar va ser l’ofrena de flors, i després la missa en honor a la Mare de Deu dels desemparats. Durant la missa ens vàrem encarregar de les campanes del campanar i les del campanar mòbil, realitzant els voltejos d’avís a missa, el vol de Glòria, el toc del Sermó, el toc d’Elevació i el volteig final. Una vegada acabada la missa es va procedir a realitzar la benedicció i inauguració d’una imatge en cristall commemorativa de la visita de la Mare de Deu dels Desemparats.

     Per a recuperar forces, tot el poble i assistents varen poder gaudir d’una paella gegant. Ja per la vesprada, a l’església de Sant Vicent es va poder escoltar la “Ronda a la Verge”, un magnífic concert a càrrec de la Societat Musical d’Alcoleja i la coral Polifònica del Real Col·legi Seminari del Corpus Christi del Patriarca de València.

     A poqueta nit es va dur a terme la processó pels carrers d’Alcoleja amb les imatges de la Mare de Deu dels Desemparats i Sant Vicent Ferrer. Al llarg de l’acte vàrem poder fer els voltejos d’avis, els de Glòria a l’eixida de les imatges, així com els voltejos de tornada de les mateixes i els Glòria d’entrada. Tot això als dos campanars.

penagila4

     Per a acabar el dia, abans de tornar a Penàguila a pernoctar, vam gaudir de l’actuació del grup Albaladre, amb cançons tradicionals valencianes.

     El diumenge va ser l’últim dia de festa a Alcoleja i també va estar carregat d’activitat. Després d’alçar-se i esmorzar, vam anar a la missa que celebrava a Penàguila, al costat d’on dormirem, en honor als Sants de la Pedra, patrons de Penàguila. Una vegada acabada, ens vàrem desplaçar a Alcoleja per repetir els voltejos i tocs de la missa del dia anterior amb els campanars, però aquesta vegada la missa era dedicada a Vicent Ferrer i presidida pel Vicari episcopal Don Juan Melchor Seguí Sarrió.

     Al finalitzar l’acte, vàrem anar a dinar en harmonia el grup de campaneres i campaners, i després d’això, ja teníem l’última feina en Alcoleja, l’acomiadament de la Geperudeta. Es van fer els avisos per a les Solemnes Vespres que es realitzaren a les 17:00 hores, i en acabar es van realitzar els voltejos de Glòria al moment de les eixides de les imatges. La imatge de Sant Vicent Ferrer va anar en processó fins el final del poble per a acomiadar a la Mare de Deu dels Desemparats, a la qual estava esperant-la el camió. Al tornar la imatge de Sant Vicent Ferrer també es va realitzar el vol a Glòria quan va entrar a l’església.

     Amb aquest acte vàrem acabar en Alcoleja, però encara ens van quedar forces per a desplaçar-se a Penàguila i realitzar en el campanar mòbil tots els voltejos corresponents per a la processó dels Sants de la Pedra. Una vegada finalitzada la processó, ja no ens va quedar més que acomiadar-nos de tots, i fer el camí de tornada a Ontinyent i deixar el campanar mòbil on guarda la resta de l’any.

Visites nocturnes al campanar i dies de portes obertes

Fullet Agost 2018 

Un any més, la Colla de Campaners d’Ontinyent, amb el suport de la Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria i el patrocini de la regidoria de turisme de l’EXCM Ajuntament d’Ontinyentun organitza les visites guiades i extraordinàries pel mes d’agost. Aquestes compten:

Visites nocturnes, setmana gran de festes:

Seran el dimarts 21 i el dimecres 22 d’agost.

Ambdos dies les visites seràn a les 22’00 de la nit, des de la porta lateral del Bon Pastor tot i seguint el procediment establert els diumenges però amb la característica de que hi son completament de nit. Aquesta serà la primera i única visita d’aquest any en que la gent podrà gaudir de les campanes i la nostra ciutat en completa nit, un ambient totalment diferent a la resta de l’any del qual convidem des d’aquestes línies.

No és necessari confirmar assistència, es formaran diversos grups atenen a un rigorós ordre de presència.

A causa de l'alta afluència de gent en edicions anteriors, que desbordava totes les previsions, variarem lleugerament la ubicació dels guies, de mode que aquests estaran fixos en uns llocs determinats, i seran els visitants els qui aniran passant per les diverses parts del campanar. L'objectiu és fer les visites més dinàmiques evitant les llargues cues que havien de patir els últims grups que hi accedien.

Matins de portes obertes(s’inclou cripta i temple): 

Els matins del diumenge 26 i dilluns 27 d’agost la Colla de Campaners d’Ontinyent i la parròquia de Santa Maria obriran les portes de l’església per permetre visitar tots els indrets del temple mitjançant unruta turística. Així, en horari de 10’30 hores a 13’00 hores tot aquell que vulga podrà accedir a l’església de l’Assumpció de Santa Maria per la porta principalseguint un camí marcat, lliure en temps, visitant cinc punts d’interès on, es detalla, mitjançant panells explicatius realitzats en valencià, castellà i angles tota l’explicació del temple, capella de la Puríssima, cripta i campanar. Durant el trajecte que realitze el visitant, aquest podrà trobar en tot moment a membres  de l’associació que orientaran, explicaran i atendran qualsevol dubte que puga sorgir.  La ruta finalitzarà per la porta lateral del bon pastor passant pel campanar i la cripta, seguint un camí marcat per cordons expositius. Cal senyalar que, aquests dos matins, seran els únics durant tot l’any en els quals es podrà visitar la cripta i gaudir de part del subsòl que existeix a Santa Maria. Aquesta ruta, que aquest any aplegarà a la seua novena edició, ha tingut una gran resposta i acceptació en els últimes edicions anteriors.

Per part de la Colla de Campaners d’Ontinyent volem agrair a la Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria que en tot moment ofereix la seua disposició per a que es puguen realitzar aquestes visites i, a la regidoria de turisme de l’EXCM Ajuntament d’Ontinyent.

Si necessiten que els ampliem alguna informació poden contactar amb nosaltres al telèfon de la colla 626233271, al nostre correu Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. a l’oficina Tourist Info Ontinyent. 

 

 

Video visita nocturnaVideo: Largometraje

 

noticia1 6Video: Fernando P.M.

 

El Corpus, els Cavallets i el Santíssim

Dins del calendari cultural i festiu de la nostra ciutat del que participem activament, la festivitat del Corpus te una menció especial, doncs a més dels tradicionals tocs, vols i repics als nostres campanars, es una de les dues ocasions en que de forma ordinària ix al carrer el Ball dels Cavallets del que som els responsables (recordem que des de 1745, any en que Benet XIV va concedir el títol de Patrona Canònica d’Ontinyent a la Puríssima Concepció amb el privilegi de dur baldaquí, els balls processionals del Corpus, participen també en desembre a les festes patronals).

coprus 17

Seguim buscant als nostres arxius dades concretes al voltant de les antigues celebracions d’aquesta festivitat, com el nombre de campanes baix aquesta advocació que han existit a la població (recordem que l’actual campana del Santíssim del Campanar de l’Assumpció de Santa Maria data de 1802), per tal de poder donar a conèixer amb profunditat una part important de la nostra història. Mentrestant, gràcies als diferents documents conservats a l’arxiu municipal i la tasca de diversos historiadors i investigadors preocupats per difondre el nostre passat, sabem amb certesa que des que el papa Urbà IV al 1264 mitjançant la publicació de la butlla “Transiturus” ordenà celebrar la Solemnitat del Corpus Christi el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat (a dia de hui traslladada al diumenge següent), aquesta va anar arrelant poc a poc a Ontinyent fins convertir-se al segle XVI en la festivitat més important de la població.

santissim 1

Tornant a la campana del Santíssim, volem destacar la meravellosa Custòdia i les anses antropomòrfiques que hi presenta el bronze, paga la pena acostar-se els dies de visita i admirar-la de prop, amb una alçada de 930mm i un diàmetre de 1050mm, té un pes de 670 kg, havent recuperat l’any del seu bicentenari el contrapès de fusta. Fosa per Pascual Roses com ja hem comentat el 1802, es va salvar de la desfeta de 1936 possiblement perquè a més del seu ús religiós aquesta campana tenia un us civil, en concret era l’encarregada de marcar els quarts del rellotge (funció de la que ara la rellevada la campana de Santa Barbera, intentat d’aquesta manera protegir la peça d’un ús excessiu). Diàriament anuncia els diferents tocs de missa i participa al toc de l’Ave Maria; l’escoltarem també als tocs a mort, i lògicament en qualsevol vigília, exposició i elevació del Santíssim Sagrament (principalment al Juny i Octubre), destacant tres dates a l’any en la que, juntament amb la campanar dels Combregars, a meitat volteig general actuarà com a solista: Dijous Sant, processó dels Combregars, i Corpus Christi. Sempre que la Custòdia siga vista pel campanar, el Santíssim voltejarà.

 

Respecte al Ball dels Cavallets, va ser recuperat el 1999 desprès de més de 70 anys d’oblit gràcies a la col·laboració de la comparsa “Fontanos” que aquell any ostentaven els càrrecs de Ambaixador i Banderer de l’exèrcit cristià i que varen accedir a ajudar-nos a sufragar les primitives figures i la roba dels balladors, a canvi d’estrenar-lo dins el boato el dia de l’entrada. Encara que prompte haguérem de substituir i sufragar nosaltres unes noves figures i vestimentes de més qualitat, el gest d’aquesta comparsa va ser clau per poder traure de nou al carrer un ball que estava oblidat, sent un clar exemple de les infinites possibilitats que es poden assolir amb una coordinació i col·laboració entre diverses associacions culturals.

El Ball representa la batalla que varen tenir les tropes ontinyentines contra la dels turcs en la Batalla de Lepanto de l’any 1572. En l’escenografia s’intenta representar la batalla entre les dues tropes, però té un significat d’igualtat, ja que al final no hi ha vencedors ni vençuts. És el quint ball en aparèixer després dels Cabets, Gegants, Arquets i Veta, i davant dels Pastorets i la Moma.

caballets 2

 

Les peces musicals, tant la del ball com la del passacarrer, varen ser composades per l’ontinyentí Saül Gómez Soler, i ens la interpreten el grup de tabal i dolçaina “La Colla”.

Els 8 cavalls i cavallers es divideixen en 2 bàndols: Ontinyentins, i Turcs. Els cavallers van vestits amb roba que intenta recrear les tropes d’aquells temps. Els ontinyentins amb camisa blanca, i pantaló, jupetí i boina verd obscur. Els turcs amb pantaló i camisa color cru, i jupetí i turbant marró. Pel que fa a la roba dels cavallets, els turcs duen un faldó verd obscur amb ratlla daurada a la part baixa i alta del faldó, així com unes guardalpes negres amb tres mitges llunes platejades. Els cavallets ontinyentins duen un faldó de vellut a franges roges i grogues que representa la bandera de la nostra ciutat, així com una guardalpa roja amb l’escut d’Ontinyent i cadascun dels cavallets amb una inicial d’un dels 4 títols que té la nostra ciutat: A d’antiga, N de noble, LL de lleial i C de caritativa. A més de la roba, els cavallers duen una espasa amb la que poder representar les batalles, i els cavallets duen al pit un escut metàl·lic, els turcs 3 mitges llunes i els ontinyentins la bandera d’Ontinyent, la quadribarrada. Eixos dos elements han sigut realitzats artesanalment per Rafel Ballester i Gandia. Es tenen 4 colors diferents de cavallets essent l’ordre dels ontinyentins blanc, negre, marró clar i marró obscur i el dels turcs marró clar, marró obscur, blanc i negre. Amb això s’aconsegueix que no es repeteixquen els colors  dels 4 cavallets en cap dels 3 quadres possibles

            Des de la Colla de Campaners d’Ontinyent, associació que s’encarrega del manteniment del ball, es vol donar les gràcies al Grup de Danses d’Ontinyent per la seua ajuda estos últims anys en la coordinació i cerca dels balladors, així com al Col·legi Públic Martínez Valls perquè aquestos dos últims anys han sigut els qui s’han encarregat d’ensenyar la coreografia als xiquets i xiquetes per tenir així balladors.

Cant de la Sibil·la 2016

    El passat 13 de desembre, va ser presentada a la Casa de la Cultura - Palau dels Barons de Santa Bàrbara, una nova edició del Cant de la Sibil·la que com ja es tradicional, serà representat, el dijous 22 de desembre a les 20:30, l’església de Santa Maria d’Ontinyent. Es tracta d’un cant religiós medieval que versa entorn del judici final recuperat l’any 2000; aquest anirà acompanyant novament de la Dansa de la Mort.

 

Noticia17 1

 

    En aquest espectacle organitzat pel grup de música antiga Menestrils i la Colla de Campaners, amb la col·laboració del Grup de Danses i de la parròquia de Santa Maria i el patrocini de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ontinyent, participen una gran quantitat de colectius com el Nou Orfeó, l’Agrupació Coral Llorenç Barber d’Aielo de Malferit, l’Agrupació Musical d’Ontinyent i el grup El Regall

    Laura Valls serà l’encarregada de posar la veu solista a la Dansa de la Mort, Consol Rico i Cecília Blanquer interpretaran a les Sibil·les, Cristina Mollà estarà a càrrec de l’orgue, tot amb la direcció musical de Francesc Tortosa.

sibil

    Cal destacar la cuidada escenografia, que té com a base l’excel·lent caixa acústica que conforma el temple gòtic de l’església de Santa Maria. A ella s’afegeixen diferents elements decoratius amb un significat determinat. Així podem trobar set parelles de canelobres ornamentats amb elements vegetals: l’heura, el blat, la vinya, els lliris, el roser, l’olivera, i el llorer, que representen respectivament la neteja, la fecunditat, la vida, la puresa, l’amor, la pau i per últim el triomf. A un lateral de l’escenari trobarem la creu ansada, antic símbol egipci de resurrecció que representa el triomf de la vida sobre la mort; i el segell de Salomó, típic candeler jueu de set braços. Per la seua part, ambdues sibil·les portaran el llibre de la Sibil·la (simbolitzant els tres llibres de la Sibil·la de Cumea) i l’espasa (simbolitzant la seua autoritat). Paga la pena observar amb detall tots aquestos elements fets de forma artesanal per un reconegut manyà ontinyentí amb un cúmul de gravats i simbolisme.

sib

    Respecte a la Dansa de la Mort, podem dir que es tracta d’una representació que expressa el poder igualador de la mort. Al ball, les diverses classes socials (podrem veure dansar a més de la pròpia mort, a una donzella, un noble,  un donzell, un comerciant, una tavernera, una anciana, una monja, un rector, una xiqueta princesa i un xiquet mendicant) confessen de manera al·legòrica, instats per la mort, els seus pecats; finalment, amb independència de l’edat o la posició social, tots acaben morint escenificant el poder igualador de la mort.

    Es tracta sens dubte d’una representació molt cuidada que any rere any abarrota el temple, i que esperem enguany torne a fer gaudir al nombrós públic d’arreu de les nostres comarques que tinga a bé apropar-se.

 

Buscar

Notícies