Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

Benedicció de la nova campana “Santa Àgueda”

El diumenge 6 de novembre l’església de l’Assumpció de Santa Maria va acollir, en el transcurs de la missa de les 11’30 hores, la benedicció de la nova campana “Santa Àgueda”, coneguda popularment com dels “Combregants”. L’acte que va estar presidit pel plebà de la parròquia i arxiprest de “la Puríssima” Juan Melchor Seguí Sarrió, va comptar amb la presència del 1eri 2óntinent d’alcalde de la ciutat: Josep Antoni Francès i  Rebeca Torró, destacant també l’assistència de tots els moviments juvenils de la parròquia: centre de joves, moviment juvenil i infància, així com pastoral, consell, junta festes de la Puríssima, de la Setmana Santa, membres de la colla de campaners i gran nombre de fidels que ompliren l'interior del temple.

El ritual de benedicció va ser iniciat per una monició, lectura i signatura de les actes per part del rector Juan Melchor Seguí, el 1r tinent d’alcalde Josep Antoni Francès, actuant com a padrins José Enrique Morant Salvador (sagristà del temple), Enrique Gramage Calatayud (membre de la Adoració Nocturna espanyola secció d’Ontinyent), Paqui Horcas Poyato (coordinadora de l’equip de pastoral de la salut) i Mª Virtudes Mollà Cambra (campanera de la Colla de Campaners d’Ontinyent). Posteriorment s’explicaren les inscripcions i disseny del bronze, es realitza l’acte de benedicció de la campana amb aigua beneïda i encens, finalitzant amb el toc de la campana per part del plebà, autoritats civils i padrins.

El nou bronze substitueix a l’anterior campana que, tal i com ja es va informar a un número anterior d’aquesta revista, es va badar el passat 30 d’abril en mig d’un volteig, havent quedat exposat, junt a l’antiga Petra, com a peça de museu  en l’entrada de la casa de cultura de la ciutat situada en el Palau dels Barons de Santa Barbera.

La noca campana s’ha fos artesanalment a la foneria Royal Eijsbouts en Asten (Holanda), pesa 514 kilograms i s’ha afinat per tal de garantir la conservació del so el més semblant possible al de l'anterior. Els treballs de muntatge i col·locació de la campana han sigut realitzats per l’empresa Electrorecamp S.L., conservant-se el contrapès de fusta i el sistema elèctric de l’anterior campana així com el motor i el repic per tal d’estalviar el màxim possible en l’obra. Respecte a les seues epigrafies cal dir que porta l’escut de la ciutat, la marca del fonedor i la característica creu exterior, al centre podem trobar una imatge representativa del martiri de Santa Àgueda. Com a textos tenim en llatí coronant la part superior: "Sancta Agatha, ora pro nobis", i a la seua part inferior el text en valencià: "Portem en el cos la mort de Jesús, perquè també la vida de Jesús es manifeste en el nostre cos" (IICo. 4, 10).

La campana va ser pujada al campanar de la Vila el dilluns 7 de novembre en mig d'una gran expectació, ja que va ser molta la gent que es va apropar per vore uns treballs tan singulars. Finalment el dissabte 12 de novembre vam poder gaudir del seu primer volteig en el transcurs dels vols de la processó del trasllat  de la Puríssima.

 

Article publicat a la Revista de la Parroquia de Santa Maria. El campanar de la Vila, nº5, setembre 2011, pàgs. 61-62.

Un campaner per al record

Aquest any 2011 la Colla de Campaners d’Ontinyent ha perdut a un dels seus membres en actiu i jove: Joaquin-Manuel Torró Ferrero. En els 17 anys que enguany complirem és la segona pèrdua a la què hem tingut que fer front, ja que la primera va ser l’any 1998 quan ens va deixar Jordi Martí i Gil.

El 26 de maig va ser quan s’assabentarem d’aquesta pèrdua, la nit del 25 de maig de 2011 ens deixava el nostre company i amic Ximo Torró. Va ser un cop molt dur, inesperat, ja que el recordem com una persona emprenedora, plena de vida i d’alegria, però que per desgràcia ha deixat d’estar ja al nostre costat. El dia del seu soterrar varem fer un toc especial a mort que encara no havíem fet, podent dir que en eixe moment va nàixer el toc a mort de campaner. Els avisos són iguals que els tocs a mort tradicionals, 3 drangs inicials i finals si ha faltat un home, o 2 si ho ha fet una dona. L’especial d’aquest toc és que entren 4 campanes, alternant drangs de les 2 campanes més menudes amb drangs de les 4 campanes juntes.

Ximo va entrar a la Colla de Campaners el 21 de gener de 2008, just l’any en el què s’acabà de restaurar,  pel que fa a campanes, el campanar de l’Ermiteta de la Concepció. La comissió de festes de Sant Antoni en la que ell va tenir l’honor de ser el Fester Major, la de l’any 2006, va ser l’encarregada de sufragar la campana menuda del conjunt d’eixe campanar. En els primers dies en la nostra associació ja veiem les seues ganes de treballar, d’innovar, i l’interès pel patrimoni de la nostra ciutat, en fi, s’adonarem que seria una persona entregada a l’associació, com allà on estava involucrat. Llàstima que sols hagem pogut compartir tres anys i mig de la seua companyia.

S’encarregà de buscar-nos les peces de roba que actualment solem usar. A les juntes i sopars sempre estava donant idees per millorar l’activitat campanera, així com consells perquè sens coneguera arreu del món. Va ser l’impulsor d’obrir-nos a les noves tecnologies, ja que va ser ell el que va obrir el compte a la xarxa social Facebook, i el que s’encarregava de dur-lo endavant fins el dia fatal de la seua mort. Gràcies a ell, l’any de la restauració de les campanes i la sala que les alberga del campanar de la Vila, el 2009, la Colla de Campaners va emprendre relacions amb altra gent interessada en el món de les campanes d’altres països, com els campaners d’Itàlia o els de Suïssa, aconseguint que aquest últim passarà el cap de setmana de la benedicció de les campanes a Ontinyent.

Sempre hem tingut a Ximo per al que ens fera falta, tant és així que no va tindre cap impediment per a aprendre el ball dels cavallets i mostrar-lo en la ciutat d’Alacant quan ens contractaren l’estiu del 2009. Ha tocat les campanes de tots els campanars en els que tenim activitat, i ens ha ajudat en les actuacions amb el campanar mòbil, sempre que la seua agenda li ho permetia. Fins i tot ens ha representat en algun aplec de campaners a nivell valencià.   

Però tot això ja no podrà tornar a fer-ho. Sols ens queda mostrar el condol a la família, ja que sabem que la pèrdua d’un fill, un germà, un nebot, un nuvi, és molt forta i irreemplaçable. Aquest colp és impossible de superar-lo, però amb el record de la seua alegria segur que serà més fàcil suportar-ho. Amb aquest escrit intentem deixar constància de com era el nostre amic Ximo i intentar fer-lo conèixer a aquells què no varen tenir la sort d’arribar a entaular una amistat amb ell. Encara que físicament no estarà al nostre costat, sempre el tindrem al record, i esperem que allà on estiga puga escoltar les nostres veus que s’alcen al vol cada cop que fem sonar les campanes. Va per tu Ximo! Ànim Maria, que la Colla de Campaners d’Ontinyent està per el que faça falta, força i avant.

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat a la Revista de la Parroquia de Santa Maria. El campanar de la Vila, nº3, maig 2011, pàgs. 67-69.

Vida al campanar de la Vila d'Ontinyent en els dies de les festes patronals en honor a la Puríssima Concepció

Sens dubte, per a la Colla de Campaners d’Ontinyent el dia més important pel que fa a l’activitat en el Campanar de la Vila és el 8 de desembre de cada any, dia de la Patrona de la nostra ciutat, la Puríssima Concepció.

Podem dir que entrem en acció des de la vespra, el dia 7 de desembre. Aquest dia comencem l’activitat campanera a les 12 del migdia, moment en que es realitza el toc de l’Àngelus i posteriorment es voltegen  les 12 campanes, incloent la Petra, ja que junt al volteig d’inici de les festes de la Puríssima, són els únic voltejos de migdia de vespra en que participa la campana més gran d’Ontinyent, ja que amb aquestos voltejos fem saber al poble, respectivament, que les festes en honor a la Puríssima i que el dia gran  ja han arribat.

El dia segueix per la vesprada, amb els 3 avisos a les solemnes vespres que comencen a les 19:30h, just quan els Cabets i els Gegants inicien la seua desfilada de vespres pels carrers de la Vila i pel carrer major. Durant les solemnes vespres es realitza un fals Glòria al moment del cant del Magnificat, que consta en un vol especial en el que les campanes van incorporant-se de menor a major el més ràpid possible una darrere d’altra. També es realitza el toc d’Elevació, que consta d’un volteig conjunt de les campanes extremes existents a la sala de campanes, és a dir, del Ximbolet (la campana més menuda) i de la Petra (la campana més gran). El dia de vespres el concloem amb el vol Final que té lloc després de la missa.

Des de fa 2 anys que l’activitat campanera del dia de la patrona d’Ontinyent, la Puríssima Concepció, comença abans, ja que oficialment s’endinsem en el 8 de desembre a les 00:00h. Així que després de la mitjanit, quan la dansà en honor a la Puríssima ha finalitzat, les dansadores i dansadors es desplacen cap a la plaça del Barranquet on es troba la imatge de la Puríssima a la què dies abans els ontinyentins i ontinyentines amb molta devoció realitzaren la seua ofrena de flors, es realitzen els cants en honor de la “purissimeta” i es forma la processó de lluminàries per traslladar la imatge de la Puríssima Concepció, comença el vol de campanes al mateix temps que la imatge surt de la plaça del Barranquet cap a l’església de Santa Maria. Durant el trajecte, quan la Mare de Déu passa per la soca del campanar, és la campana de la Puríssima la que indicarà el fet amb el seu volteig fins que s’apropa cap al convent de les Monges Carmelites, moment en què són elles les que voltegen les campanes. El trasllat finalitza amb el volteig a Glòria en el moment en que la imatge entra al temple de Santa Maria. El volteig a Glòria consta d’un volteig de les 12 campanes voltejadores del campanar que s’inicia al mateix temps, i es realitza a les entrades i eixides de les imatges dels temples, així com en el cant a Glòria que es realitza en les misses pontificals.   

Els anys anteriors el dia campaner de la Puríssima començava al voltant de les 05:30h de la matinada amb el primer volteig de, com no, la campana de la Puríssima per a realitzar el primer avís a missa de descobrir, però com hem comentat abans, des de fa 2 anys unes 3 hores abans encara tenim activitat. El volteig de la campana de la Puríssima durant aquestos 2 dies es realitza totalment manual, amb 2 campaners al seu càrrec, un que s’encarrega de la corda i altre que li dóna l’impuls necessari perquè la corda s’enrottle al braç de la truja, estirant o empentant la campana, segons el sentit de volteig,  agafant-se dels espàrrecs de la truja. El segon volteig d’avís a missa de descobrir és similar al primer, però el tercer és el que resulta una mica diferent, ja que en aquest cas una volta la campana ha iniciat el vol no para, sinó que són les 11 campanes restants les que s’incorporen al seu volteig en el moment de la descoberta de la imatge de la Puríssima Concepció, cosa que es coneix com vol a Glòria de descobrir.  Durant el transcurs de la missa de descobrir també es realitza el toc del Sermó, que són  tres trompades seguides de la campana Puríssima durant la homilia del capellà. Aquest toc abans es realitzava amb la campana Petra, però amb la nova campana Petra és difícil empinar-la sense fer soroll per a deixar-la a punt per al pròxim toc de la missa, el d’Elevació, així que després del vol a Glòria, la campana Puríssima es deixa avall i és amb ella amb la que realitzem el toc del Sermó. Aquesta missa s’acaba amb el volteig Final de les 12 campanes de la sala, però els voltejos del dia de la Puríssima tenen un fet important a destacar, a meitat vol la campana Petra deixa de voltejar cedint-li el honors de campana gran a la Puríssima, i després d’un temps reprèn el vol, moment en que la resta de campanes comencen a parar el volteig.

El següent acte al que tenim l’honor els campaners d’avisar és el del Rosari de l’Aurora, que comença a les 07:00h. En aquest cas, els tres avisos previs (06:30h, 06:45h, 07:00h) es realitzen amb un volteig de la campana Maria o dels Albats, la campana dedicada als Rosaris de l’Aurora. Tots els voltejos d’avís, siguen generals amb 12 campanes, o particulars amb una sola campana, es realitzen uns minuts abans (aproximadament 5 min en els generals i 2 min en els particulars) per intentar que al final del vol siga l’hora que indica l’avís. Però els voltejos del Rosari de l’Aurora no s’acaben amb els avisos, ja que cada cop que la comitiva siga vista des del campanar, la campana Maria deu voltejar per indicar-ho, sobretot a l’entrada de la comitiva a la plaça Major.

A les 07:30h és l’hora en què més feina se’ns junta al campanar, ja que a eixes hores està programat el repic de l’Alba amb la campana de la María i les tres batallades de la Petra per resar els 3 Ave Maria, seguit d’un vol General,  el primer volteig d’avís a missa 08:00h amb la campana Puríssima, i algun dels voltejos amb la campana de la Maria com a pas o vista de la comitiva del Rosari. Després tenim els altres 2 avisos a missa 08:00h amb la campana Puríssima, i amb la mateixa campana es realitzen els 3 avisos a la missa 09:00h.

Després d’eixos tocs és quan els campaners disposem d’un poc de temps per fer un mos i esmorzar els tradicionals xurros amb xocolata del dia de la Puríssima. Però no hem de passar molt de temps ja que hem de preparar el concert-repic de campanes del dia de la Puríssima. Eixa preparació es pot realitzar perquè després de l’últim volteig General, el de les 07:30h, les campanes es deixen avall i així se’ls pot enganxar al batall les cordes per fer el repic. A les 09:50h, 09:55h i 10:00h es realitzen els 3 avisos del repic de la Puríssima amb un volteig de la campana Sant Ignasi i un repic de la campana Maria, ambdós primer accelerant i després descelerant. Per al volteig de la campana Sant Ignasi es requereix que estiga sense la corda per voltejar.

Després del tercer avís ja comença el concert en sí, amb un empinament sonor de la campana Petra. A continuació les 11 campanes, a excepció de la Petra, realitzen una sèrie de drangs creixents i decreixents. Els drangs són colps de més d’una campana al mateix temps. Quan acaben els drangs la campana Micaleta inicia una sèrie de batallades espaiades sense parar i la campana Petra realitza unes 12 voltes, i després d’elles es deixa la campana per avall, com la resta. En eixos moments es realitzen 3 drangs de les 12 campanes de la sala de campanes i a això seguirà el gros del concert, el diàleg de campanes. Aquest diàleg comença amb un repiquet del Ximbolet sol, i el fa callar una batallada de la següent campana en grandària, el Sant Bertomeu. Ara són elles les que mantenen un repic, contestant una a l’altra, i la Micaleta és l’encarregada de fer-les “callar”. Açò es realitza amb totes les campanes del campanar i és la campana de Foc la que acaba amb un diàleg propi, ja que encara que no és la campana més gran, si que és la més greu. Ja queda sols la part final del concert que consta de dos cicles. El primer són batallades espaiades de la campana Sants de la Pedra que són contestades també amb una batallada de la campana Santa Bàrbara a la sexta batallada de Sants de la Pedra i de la campana Maria a la sèptima. El segon cicle es realitza amb 4 campanes que es junten en parelles per grandària, les més menudes són Bàrbara i Maria, i les grans són Combregars i Santíssim, donant cadascuna una batallada en l’ordre següent: campana gran de les menudes (Maria), campana menuda de les grans (Combregars), campana menuda de les menudes (Bàrbara), i campana gran de les grans (Santíssim). El concert-repic previ a la missa Major s’acaba amb un repic de l’Alba de la campana Maria i al mateix temps es peguen les 3 batallades de la Petra, acabant ambdós campanes amb la tercera batallada de l’Ave Maria.

Per a la missa més important del dia de la Puríssima, la missa Major de les 11:00h es realitzen els 3 voltejos generals d’avís. Podríem destacar que durant el 8 de desembre si som prou campaners al campanar podem fer voltejar la campana Petra amb dues cordes, mentre una desenrotlla i fa la força del volteig, l’altra corda s’enrotlla a l’altre braç de la truja. Per a poder realitzar esta forma de volteig primer s’enrotlla una de les cordes  al seu braç de la truja, es para la campana, s’enganxa la segona corda, i ja està preparada per ser voltejada d’eixa forma.

A més dels 3 avisos a la missa Major, en el transcurs de la mateixa es realitzen el vol a Glòria, el toc del Sermó, el toc d’Elevació i el vol Final. Durant estos últims tocs i vols els campaners ens hem de distribuir a la resta de campanars i espadanyes de la ciutat, el major número possible, ja que a les 13:00h es realitza un vol conjunt de totes les campanes ontinyentines en honor a la nostra patrona la Puríssima Concepció. Ja la feina del matí finalitza amb eixe volteig conjunt, moment en que ens en anem a dinar i recuperar forces.

Per la vesprada, a banda dels voltejos de campanes, els campaners també tenim altra feina, ja que ens encarreguem de preparar l’eixida del ball dels Cavallets d’Ontinyent, cosa que impedeix que sigam tanta gent al campanar per la vesprada com pel matí. Així i tot som suficients per fer voltejar totes les campanes i realitzar els vols de processó que corresponen. Aquestos voltejos de campanes de la processó de la Puríssima comencen amb els avisos a la mateixa, que té l’inici a les 17:00h. El primer i segon voltejos no tenen res d’especial, és el tercer el que no es realitza amb l’obediència al rellotge, ja que es l’inici del ball dels Cabets el que indica als campaners quan es fa el tercer avís a la processó.

A part dels avisos, els campaners deuen estar atents per realitzar el vol a Glòria d’eixida de l’església de la imatge de la Puríssima, i durant el transcurs de la processó, la campana de la Puríssima deu voltejar sempre que la imatge siga vista des del campanar, així com fer els vols a Glòria en els dos moments en què la imatge de la Puríssima entre a la plaça de Major, primer des del porxet i després des del carrer Major. Els voltejos al campanar de la Vila el 8 de desembre acaben amb el vol a Glòria d’entrada de la Puríssima Concepció a l’església de l’Assumpció de Santa Maria d’Ontinyent, així com durant la pujada de la imatge al camerí de l’Altar Major  moment en que queda voltejant la campana dedicada a la patrona, la Puríssima.

No ens hem d’oblidar que durant la processó els campaners també deuen d’estar presents als campanars de l’Ermiteta de la Concepció, de Sant Francesc i de Sant Carles per poder realitzar els voltejos corresponents al pas de la processó per davant de dites esglésies.

Acabar l’escrit donant les gràcies als campaners d’altres poblacions com Albaida, Sagra, Bètera, Castelló, Moixent, Sagunt, Bocairent, Paterna, etc. perquè encara que no hagen vingut tots els anys, sempre que han pogut acudir ens han ajudat a fer sonar les campanes del nostre poble en data tan senyalada per a nosaltres com és el dia de la Puríssima Concepció. Esperem que el lector haja gaudit amb l’escrit tant com la Colla de Campaners d’Ontinyent gaudeix fent sonar les campanes perquè tot Ontinyent s’assabente que s’esta festejant a la Puríssima Concepció.

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat a la Revista de la Parroquia de Santa Maria. El campanar de la Vila, nº7, setembre 2012, pàgs. 54-58.

La cripta de l’església de Santa Maria d’Ontinyent

En aquest article volem donar a conèixer un poc més, un dels elements més curiosos i oblidats del nostre temple, es tracta de la cripta. Emmudida, sepultada i oblidada en època de postguerra, es manté poca documentació al voltant d’aquest xicotet cementeri datat del segle XVI. Buscant en llibres i bibliografia que ens puguen aportar dades, tan sols podem trobar marques de la seua existència al llibre: Arte e historia en la Iglesia de la Asunción de Santa Maria de Ontinyent, d’Alfredo Bernabeu Galbis, així com alguna xicoteta ressenya en alguna publicació i llibre com Ontinyent y su historiad’Antonio Llora Tortosa.

Va ser el recordat Don Blas Asensio Castelló, plebà de Santa Maria, a qui dins del seu intent de traure a la llum tot allò que les parets de l’església ocultaven, un bon dia li va despertar la curiositat un dels rajols adherits al primer escaló del presbiteri. Vistes la grandària, la foscor i la mateixa curiositat, encomana a dos acòlits que mamprengueren el camí cap a un destí que ningú sabia o no recordava on portava. Amb una única llum de ciri i arrossegats per la gran quantitat d’enderrocs, els va portar a un “cuartet" que ben bé no sabien què era. A un lateral s’ocultava un altre lloc d’accés prou millor al descobert. Pensat i fet, a les dependències des d'on s’accedeix al campanar i a les voltes del temple, i on s’ubica l’antiga pica baptismal gòtica, és redescobreix l’accés lateral a la cripta principal del temple. Moments més tard, Don Blas, artífex del gran redescobriment, l’intentà mostrar al públic d’una manera prou peculiar, així que va decidir instal·lar el betlem de la parròquia a l’interior de la sala per a que la gent que el visitara poguera gaudir també de la cripta. Va ser una de les poques voltes en les que la cripta és va obrir al públic ja que de seguida s’emprà per a magatzem de l’església. 

Encara que com hem dit, tenim poca informació al voltant de la cripta, podem parlar de la utilització d’aquest cementeri per sepultar els cossos en espera de la resurrecció de la gent important i administradora del temple i de la parròquia: parlem del clergat, beneficiats o fins i tot la feligresia més pròxima. Cosa estranya, donada la gran importància que el temple ha tingut al llarg dels anys, no hem pogut trobar cap referència de gent sepultada ací, tot i que un soterrar d’aquestes característiques deuria d’haver sigut reflectit.

No coneixem l’època exacta de la seua construcció (ja comença a parlar-se d'ella al segle XVI), però si que esta clar que escales endins, on baixaven els familiars del difunt, molts misteris ens deparen. La gran quantitat d’enderrocs amb peces de curiós valor ens diuen un "alto" en el camí, un camí prou misteriós i encara per descobrir. Estem parlant del possible corredor que puga comunicar la cripta principal en la resta de criptes laterals fetes per soterrar la gent vinculada a la construcció i veneració dels antics altars ara destruïts com ara el de Sant Pere, La Mare de Deu del Pilar, de l'Esperança, el Crist de Baix de l'Orgue, entre altres. Esperem que en un futur, no molt llunyà, algun tipus d’intervenció arqueològica ens aporte més fruits del que ens depara el subterrani de Santa Maria, un subterrani que, amb el poc vist al voltant de la pica baptismal ens depara fets de gran interès, un treball per a professionals i entesos en la matèria.

Tornant de nou a la cripta principal d’estil jacobí, podem dir que està formada per 21 nínxols de peu, que la fan única en la zona junt a la de Penàguila (Alacant). Els cossos que esperaven la resurrecció de la carn estaven de peu nugats a les respectives argolles. Al centre de la sala podem trobar una trapa d’accés al conegut ossari, moment en que es dipositaven les restes mortals del difunt una vegada plens els nínxols. L’actual ossari conserva restes mortals mesclades amb enderrocs. L’entrada lateral, en forma de rampa era per on baixava el cos sense vida. Un contrafort postís construït al moment del redescobriment, intenta reforçar inútilment el sostre en forma de boveda tapant una espècie de rosetó barroc Entre nínxols podem trobar diferents decoracions d’estil barroc com ara cares d’angelets, querubins, de carac­terístiques semblants a la pica baptismal florentina del segle XVI que conservem actualment.

Com a peces importants podem observar la làpida del plebà Dr. Mossèn Gaspar Blai Arbuixec (1624 – 1670) protagonista del alçament de la Reial i Pontifícia Capella de la Puríssima, que es diposita en aquesta sala junt a les restes mortals del difunt ubicades l’ossari després de ser retirada en l’última reforma del sòl de la capella de la Puríssima. Al damunt d’alguns nínxols apareixen els respectius noms de qui els haguera pogut ocupar. A la sala podem trobar una peça de gran valor, és tracta d’una altra làpida, del gòtic valencià del s.XV trobada en un desenterrament per reparacions en l’antiga Ermita de Sant Onofre. També s’han trobat les restes d’una làpida de Pedro Traver, del qual coneixem que va formar part del cabildo al voltant de la meitat del segle XVIII.

            Esperem que amb aquest escrit puguem haver conegut una mica més un dels tresors de l’església, agraint la col·laboració i facilitats donades per la parròquia per tal de que la sala puga ser visitada cada any en les jornades de portes obertes que realitzem a la setmana gran de les festes de Moros i Cristians. També esperem despertar la curiositat d’arqueòlegs, historiadors i estudiosos en belles arts per tal que, des del seu àmbit professional ens puguen aportar més llum als misteris que la cripta encara amaga.

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat a la Revista de la Parroquia de Santa Maria. El campanar de la Vila, nº6, maig 2012, pàgs. 71-72.