Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

PUBLICACIONS

Des de l'any 1994, la Colla de Campaners d'Ontinyent té entre les seues activitats la investigació i la recerca del passat campaner a la ciutat. Així com, la divulgació del patrimoni campaner d'Ontinyent i la Vall d'Albaida. Per això, són decenes els articles que s'han publicat a resvites i programes de festes locals i de caràcter autonòmic. Dins d'aquesta tasca també hem publicat i col·laborat en l'edició de diferents llibres al voltant de la tradicions locals. 

Per això, en aquest apartat us presentem tot el ventall de treballs que hem anant realitzant durant aquests anys per a donar a conéixer el bast patrimoni campaner ontinyentí i vallalbaidí. 

Els campanars de la ciutat, apunt per a la celebració de les festes del 150 aniversari.

El campanars de la nostra ciutat ja es troben apunt per a participar en les festes del 150 aniversari. Aquest any el patrimoni campaner està d’enhorabona, ja que coincidint en el temps amb l’esdeveniment que la ciutat celebra aquest any, s’han realitzat millores importants en alguns dels nostres campanars.

El 25 de desembre de 2008, dia de Nadal, la campana més gran de la ciutat, ubicada al campanar de Santa Maria, “La Petra”, era voltejada per última vegada. La peça, fosa per les mans de Buenaventura Pallés Armengol en Barcelona i exposada actualment a la casa de cultura del Palau dels Barons de Santa Barbera, ens havia acompanyat des de 1881. La reaparició del clevill del que ja fou repara deu anys abans, va accelerar el procés de restauració i ampliació del conjunt de campanes de l’Església de l’Assumpció de Santa Maria, així com la renovació del sòl i l’escala de la sala de campanes. El projecte, finançat pel llegat de Na Maria Nadaldonava continuïtat als treballs encetats any enrere. 

A partir d’aquell moment s’encetà tot el procés que finalitzà amb la creació de dos noves campanes, la campana de Santa Bàrbara (la única que encara no havia sigut reposada des de la guerra civil), i la nova Petra. El 26 de setembre de l’any passat, la ciutat d’Ontinyent va celebrar un dia de festa gran per tal de commemorar la benedicció tant de les noves campanes, com de la restauració de les ja existents.

La Petra, és la campana que ens desperta, ens marca l’equador del dia, i ens assenyala el capvespre. Volteja els dies de major solemnitat, i el seu volteig junt al Ximbolet marca el moment de l’elevació del Pa i el Vi. Però a més a més, entre els tocs i voltejos que realitza hi destaca el seu “solo” que, des que els dihuit anders creuen el pont vell amb la pesada imatge a muscles, anuncia a la població l’entrada del Santíssim Crist de l’Agonia a la nostra ciutat. Aquest toc interromput pel volteig a “Gloria “ de totes les campanes de la ciutat una vegada el Crist apareix pel porxet, és una de les instantànies que defineixen l’essència de la nostra  festa de Moros i Cristians.

És per això que alhora de definir les noves epigrafies de la campana, es va considerar oportú que, al igual que s’havia fet quatre anys abans amb la campana del Santíssim Crist del campanar de Sant Carles, el relleu de la creu que totes les campanes acostumen a portar a la part que dóna al exterior, fora la imatge del “Morenet”.Per destacar aquest fet, la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia representada pel seu President, va ser un dels quatre padrins de la campana.

Des de la reobertura del campanar a les visites guiades dominicals que la Colla de Campaners realitza habitualment, han sigut moltes les persones que s’han apropat per admirar els treballs realitzats, i veure de prop una part molt important del nostre patrimoni. Aquest any, a més a més, coincidint amb la “setmana gran”, s’han programat dos visites nocturnes, que tindran lloc el dimarts 17 d’agost a les 20:30 hores, i el dimecres 18 a les 22:30 hores. Per altra banda, el diumenge i dilluns, dies 22 i 23 d’agost, l’església de Santa Maria obrirà les seus portes per a que ontinyentins i foranis gaudeixen visitant tots els seus indrets, així com la cripta i el campanar.

També el campanar de l’Ermita de Santa Ana presenta nova imatge. El passat gener les dos campanes de la torre varen ser davallades. La campana del “Santíssim Crist de l’Agonia”,coneguda com la campana gran, necessitava d’una urgent restauració. Vista la necessitat de condicionar convenientment el campanar per allotjar la campana, es va decidir que també la campana dels “Almogàvers” fora restaurada i reubicada al finestró d’enfront de la campana del Crist, ja que la seua actual ubicació feia perillar la integritat de les dues campanes. Els treballs van consistir en el canvi del jou de fusta, restaurar la part de pedra de la truja de la campana del Santíssim, nous ferratges, neteja de les campanes, canvi de rodaments i instal·lació central.

Però aquestos canvis no són la única novetat al campanar, ja que la Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria, va voler sumar-se a l’esdeveniment, i per tal de commemorar el 150 aniversari va fer donació de la antiga campana conventual de la Casa d’Exercicis Espirituals annexa a l’ermita. Aquesta xicoteta campana estava emmagatzemada a les seues dependències, en desús, des que les religioses de la Congregació de Cooperadores de Betània abandonaren la Casa d’Exercicis. La campana fou netejada i se li col·locà un nou jou de fusta. Amb aquest gest, que agraïren tots els col·lectius implicats, seran un total de tres les campanes que formaran part del conjunt de la torre, a l’espera de que en un futur es puga completar amb una quarta campana que podria portar el nom de Santa Anna tot i recordant, amb la corresponent dedicació, la memòria del nostre recordat i fill predilecte de la ciutat Mons. Teodoro Úbeda Gramage.

Hi ha que recordar que la campana del Santíssim Crist, datada a l’any 1942 fou apadrinada per la família Gil. Concretament dita campana, en memòria de tota la família, va estar representada pels padrins Tonin i Consuelin Gil tal i com es reflecteix a la part interior central del bronze. Presentava un mal estat el jou de fusta, provocant un gran perill de caiguda i, per aquest fet, el tres últims anys era tocada exclusivament a mà sota vigilància. Per la seua part, la campana dels “Almogàvers” , amb un pes aproximat de 216 kg, fou regalada per dita comparsa en 1994 en commemoració de la capitania que ostentaren dit any, tal i com podem apreciar a les epigrafies que la campana presenta “750º ANIVERSARI ONTINYENT VILA REIAL; 1974 (escut de la filà almogàvers amb la llegenda, COMPARSA ALMOGAVARES / ONTINYENT) 1994 / ANY DE CAPITANIA”. Com a curiositat dir que va formar part del propi “boato” el dia de l’entrada, i va se beneïda en la plaça Major de la ciutat pel nostre enyorat bisbeMons. Teodoro Úbeda Gramage, als peus de la imatge de la Puríssima, que aquell any, per la commemoració del 750 aniversari de la ciutat com a Vil·la Reial, va esperar al Crist el dia de la baixà pernoctant en l’Església de Sant Carles fins el matí del diumenge.

És molta la feina que s’han fet en els últims quinze anys. Cal recordar que, a més d’aquestes novetats i de la restauració del campanar i campanes de Sant Carles realitzat ara farà cinc anys, també s’han restaurat les campanes del convent de les Monges Carmelites, l’Ermiteta de la Concepció, Sant Esteve, Morera..., i és molta la feina que queda per fer, com al campanar de Sant Miquel. Però sens dubte, a hores d’ara podem afirmar que Ontinyent pot gaudir d’haver recuperat una important part del seu patrimoni, i el que és més important, pot presumir de tenir uns campanars vius i en constant activitat.

Quan el proper dissabte 21 d’agost, escolten les campanes de l’Ermita de Santa Ana, o la campana del Santíssim Crist al pas de la imatge del “Morenet” per la Cantereria, o el solemne “solo” de la Petra, o la campaneta de Sant Miquel allí dalt mig oblidada, o les campanes de l’Ermiteta de la Concepció, sàpiguen que darrere d’elles hi ha un grup de gent desinteressada disposta a mantenir un part molt important de la nostra cultura.

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat al Programa de Festes de Moros i Cristians l'any 2010.

Els tocs amb la campana de la Puríssima. Les rogatives

La història de les campanes a la nostra ciutat no és gens diferent a la resta de poblacions. Podem trobar documentació escrita de campanes majors o patronals, però més difícil de la resta del conjunt. Menys encara es conserven documents escrits en matèria de tocs, vols i repics ja que, aquest fet, en la gran majoria de casos, és la tradició oral qui l’ha perdurada amb un gran risc de pèrdua definitiva.  

En aquestes línies farem ressò novament de la campana de la Puríssima. Un bronze que ja fou documentat, tot i publicant un gran estudi al mateix programa de festes de l’any 2001 amb motiu de la construcció de l’actual campana patronal beneïda el desembre de 2000, essent la quinta amb la mateixa advocació que habita a l’actual campanar. Aquesta vegada no ens pararem tant al fet històric, sinó a la funció que aquesta campana ha realitzat al llarg de més de tres segles que sabem que existeix un bronze amb el nom de Puríssima Concepció al campanar de la Vila d’Ontinyent, per tant, obrim de nou pàgina a la història de tant peculiar instrument. Alguna contradicció històrica i la gran importància dels tocs que desenvolupa al llarg de la història, són els aspectes més interessants que reflectirem en un nou estudi sobre una de les campanes que més anècdotes, escrits, tradició i història presenta a diferència de la resta de bronzes del patrimoni campaner d’Ontinyent.  

Com ja anunciarem al seu dia, trobem les primeres dades documentals sobre una campana ontinyentina dedicada a la Puríssima Concepció el 1694, quant ja existien campanes a Ontinyent i que actualment conservem, com és el cas de: la campana de Sant Andreu a les Carmelites (1602), la de Santa Àgueda al museu parroquial de Sant Rafel (antiga campana de l’ermita de Sant Onofre 1380ca) i del “Relonge” rauxa o foc al campanar de la Vila (1563). La primera campana de la Puríssima naixia 52 anys després de que, el 1642, el Consell ontinyentí nomenara la Concepció Immaculada de Maria com a patronatge principal d’Ontinyent. No sabem de l’existència d’una probable campana anterior, ací justament i, com a nova ressenya, és quan les dades no coincideixen respecte a la construcció de l’actual campanar. El 14 de març del 1689 començaren les obres preliminars de l’actual i tercer campanar de la Vila, que prompte serien dirigides pel pedrapiquer de València Gaspar Díez, junt a l'ontinyentí Josep Pasqual. Una vegada acabada la base es va fer, com a mesura de seguretat, un reforçament dels peus amb un gran contrafort (l'actual "Soca del Campanar") que costà 256 lliures i 4 sous. Poc a poc es bastí la que fou coneguda com a "Torre de Lluch", ja que fou el paleta Albert Lluch qui procurà que les obres avançaren. No va ser fins l’any 1705 quant finalitzaren les obres fins l’alçada de la Sala de Campanes, per tant, segons documentació, si el dia 2 d’agost de l’any 1694 el Consell acordà reaprofitar la grossa partida de moneda falsa arribada de Catalunya per tal “que es donen de limonsa per a fer dita campana de la Consepció de Nostra Senyora", i el campanar no va ser finalitzat adequadament fins l’any 1705, on s’instal·là la campana els primers anys de vida de la mateixa?. És clar que aquesta campana es va fondre exclusivament per a la nova torre ja que la diferència d’anys de construcció del campanar respecte a la fosa de la campana és poc més d’una dècada i el segon campanar fou enderrocat l’any 1683 amb urgència. 

Com a conclusió parlem de campanes dedicades a la Puríssima Concepció únicament a la tercera torre campanar tot i coincidint al segle d’esplendor de l’Immaculada a Ontinyent. La única campana que perdura en l’actualitat i que prové de la segona torre anterior a aquesta és la citada del “Relonge”. L’advocació més antiga de campanes al campanar major de la ciutat és la de l’Assumpció i Petra. L’Assumpció constituïda com a tal en el moment de la reconquesta cristiana i de la erecció del temple de l’Assumpció de Nostra Senyora com a titular del temple fa 767 anys. La Petra, en honor a Jaume I per ser conegut com a Pere el gran, a més de l’erecció de l’església per l’apòstol Pere. 

Tornem de nou al tema que ens ocupa l’article, la campana de la Puríssima. Són un total de 5 campanes les que han passat pel forat de llevant de la torre des de el segle XVII, les dues últimes després de la Guerra Civil de 1936-1939 amb una mitja de seixanta anys per campana. A continuació detallem la durada de cadascuna dintre dels últims tres segles.

  • campana de la Puríssima documentada: 1694 – 1746 (trencada per les anses)
  • 2ª:1746 – 1896 (trencada pel seu ús excessiu)
  • 3ª:1896 – 1936 (molt bona campana segons documentació i desapareguda en la Guerra Civil)
  • 4ª:1941 – 1999 (Trencada per mala qualitat del bronze)
  • 5ª:2000 – actualment.  

 

Més que la part històrica de la campana, és interessant el seu ús que al llarg de la història ha donat molt que parlar. Per començar, cal citar aquest text de l’Acta consistorial de 30 de gener de 1880: "Por el Sr. Concejal D. Luís Donat se manifestó al Ayuntamiento que, según el sentir de algunos vecinos, la campana de la Purísima, que considera como una preciosa joya del pueblo, se toca con demasiada frecuencia, y que en su parecer deberian adoptarse las medidas conducentes para que se prescinda de tocar aquella, por lo menos en los dias de frío y nieve."

Sí, la campana de la Puríssima toca, i molt, no sols al llarg de la seua història sinó també en l’actualitat. Els tocs que la caracteritzen fan que el seu ús siga prou superior al de la resta dels bronzes. Tocs que cal conservar no sols pel seu interès històric i religiós, sinó també pel contingut del mateix en peculiaritat que ens diferencia d’ altres poblacions, com el toc de rogativa, un dels més importants de la torre i el més caritatiu, de comunió i pregaria que realitzem a la nostra ciutat. A continuació descriurem els diferents tocs que han existit, existeixen i és realitzen amb més o menys freqüència (segons el cas) amb la campana de la Puríssima.

1. TOCS DE ROGATIVA

Les rogatives o pregàries a la Puríssima, junt a la missa sabatina, és l’acte d’aclamació a la nostra patrona que els ontinyentins realitzen al llarg de l’any de forma continuada i sense interrupció (exceptuant moments de guerra o persecució) des del segle XVII, abans de la declaració del dogma de Fe per sa santedat PIUS IX el 8 de desembre de 1854 que, sens dubte, per a nosaltres fou una gran mostra d’afirmació i renovació de Fe a la Puríssima Concepció.           

Les rogatives tenen lloc quant les circumstàncies ho necessiten i cal la intercessió de la nostra patrona perquè ens ajude davant qualsevol dificultat. Es tracta d’un acte de Fe sense menysprear la raó però necessari en el món cristià per sentir-nos abraçats en tot moment per la divinitat i d’aquells en qui Déu confià el seu missatge d’amor i entrega com la benaventurada Verge Maria per tal de poder aplegar a nosaltres.  En l’actualitat a les rogatives es preguen, després d’una oració introductòria, les lletanies a la Mare de Déu i tenen lloc, si es sol·licita, cada dia després de la celebració Eucarística a l’Església de l’Assumpció de Santa Maria d’Ontinyent. Existeixen tres tipus: tempestat, dolors de part i malalts,essent aquesta última la més realitzada i comuna actualment. Les altres dues han quedat en un segon pla per les mesures protectores per a les tempestes i per l’avanç  evolutiu i la millora de la ciència a l’hora de nàixer una nova vida (abans els parts eren a les cases). No obstant, queden presents aquests tipus de rogatives per poder ser aclamades en qualsevol circumstància difícil. No és tracta de desbancar la Fe, sinó que vaja unida a la raó, i referim aquest article per informar de l’ existència de les rogatives, les quals es poden sol·licitar en qualsevol moment. 

  • 1. Rogativa de malats 

Definir la rogativa de malalts que té lloc a Ontinyent quasi tots els dies en aquestes línies no sols és insuficient si no impossible,  ja que tot el que naix del cor dels ontinyentins sols pot ser viscut. Parlem d’un acte de Fe a la nostra patrona que va més enllà de les parets del temple de l’Assumpció gràcies al toc de la campana de la Puríssima. El toc de rogativa de malalts, no sols és el més antic sinó, a més, és definidor d’una caritat i unió única que l’han convertit en un dels tocs més importants del patrimoni campaner. És cert que la majoria de vegades la campana s’interpreta en forma d’avís, és a dir, ens crida per acudir al temple a les portes de qualsevol celebració Eucarística: de difunts, d’oració, d’alabança, festiva... Aquest toc no, aquest ens crida a pregar a l’igual que els tocs de salutació a la Mare de Déu com l’Alba, Àngelus o Ave Maria. 

Quant un ontinyentí sent  voltejar la campana de la Puríssima fora del temps festiu, sap que a l’interior de l’església s’està pregant a la Mare de Déu per un malalt i s’uneixa la pregària sense importar qui és la persona en si, ja que el vol de la campana patronal no especifica, a diferència dels tocs a mort, gèneres de la persona com el sexe, o l’edat. 

Senzill, amb el vol de la campana, i pròxim són les dues paraules més clares per trobar una definició a l’únic toc dels 53 que existeixen al campanar de la Vila que no ha variat als últims tres segles i que no ha deixat mai d’interpretar-se exceptuant els tràgics moments de la guerra civil espanyola (1936-1939). Fins i tot, als anys que no ha hagut campana per estar trencada, una altra de la mateixa torre ha fet les seues funcions com al 1940 o 1999.  

Milers són els ontinyentins que han demanat amb oració i pregària a la Puríssima perquè aquesta ens lliure de tot mal físic, o bé, si és de la seua voluntat, deguda la dificultat, que ens acompanye de camí cap a la vida eterna. Veiem ací, una mostra més, del que significa a Ontinyent el viu patronatge de la Puríssima Concepció. Ara ja sabeu que si sentiu voltejar la campana fora del temps festiu és l’hora d’acompanyar a una família que prega per un malalt als peus de l’altar i demanar la protecció de la nostra Mare en moments de dificultat tot i presentant una Fe sanadora. 

  • 2. Rogativa de Tronada

La rogativa que més ha fet parlar al llarg de la història. Encara que no hem sigut víctimes en moltíssimes ocasions de patir efectes devastadors en tempestes, aquest toc, idèntic al de rogativa de malalts, consistent amb el volteig de la campana de la Puríssima, no ha deixat de ser important als segles XVII-XIX, no sols pels efectes destructors que podia portar una bona tempesta, sinó per la mancança de menjar del que podia derivar. És a dir, encara que Ontinyent s’ha caracteritzat per la seua indústria tèxtil, aquesta sols ha centrat l’activitat de la població en els últims dos segles, per tant, el menjar que obtenien de l’horta i del secà era necessari per a la vida diària, i una tempesta de bones magnituds podia fer danys incalculables, com ha ocorregut en algunes ocasions a les últimes dècades a pobles de la ribera o l’horta. 

Com dèiem, patir una tempesta podria ser catastròfic i més si aquesta prové de la serra grossa, es a dir, de l’Ermita de Sant Esteve, motiu de construcció de la mateixa a principis del segle XVII. Sant Esteve protomàrtir és protector dels mals de cap i de les pedregades o tempestes junt a Santa Bàrbara que també tenia un ermitori a la nostra ciutat d’estil gòtic. L’ermita fou construïda a l’alt de la serra grossa pels llauradors amb una intenció doble: per una banda, s’aclama la intercessió del primer màrtir de l’església per a que no deixara entrar les tempestes a la nostra ciutat, per altra, l’ermità que vivia tenia la missió d’encendre una gran lluminària per avisar a la població de la vinguda imminent d’una tempesta i voltejar les campanes perquè es deia que, aquestes, amb el seu so, allunyaven els llamps i pedregades. Però a finals del segle XVII tot pareixia que amb la intercessió del protomàrtir no era suficient i, coincidint amb el segle d’esplendor de la devoció d’Ontinyent a la Puríssima amb la seua declaració patronal, es decideix realitzar la rogativa de tempesta pregant a la nostra patrona l’allunyament de la mateixa junt amb el volteig de la campana recent estrenada, i pareix ser que resultava.

Es conta de l’existència d’un decret per part de l’Ajuntament de la veïna població d’Aielo de Malferit instant urgentment a la corporació municipal d’Ontinyent la prohibició del toc a rogativa de tempesta degut a la seua efectivitat cap a nosaltres però perjudicial per a Aielo, ja que la tempesta es desviava cap a la població veïna. La situació era tal que fins i tot es va amenaçar l’enemistat de les dues poblacions solucionant-ho amb la ignorància i el mal pesar de no ser intencionat per part d’Ontinyent. No sabem si eixe toc deixà de fer-se realment, però sí de la seua existència gràcies a la primera campana de la Puríssima i la possibilitat de realitzar-lo en cas de necessitat pregant tant per Ontinyent com per Aielo de Malferit. 

Ontinyent no és la única població que ha comptat amb aquest toc anecdòtic. La vila de Banyeres de Mariola ha oblidat ja un dels tocs més impressionants del repertori valencià, el seu Toc a Tro. Abans de la Guerra Civil, els campaners eren avisats pel sagristà de la proximitat d'una tronada amb uns avisos fets amb la campana de la Puríssima. Mentre el rector, junt un personatge ara ben curiós, anomenat el “Conjurador”, i aquells parroquians que ho desitjaven, acodien a l’ermita de Sant Jordi per tal de conjurar la tronada. A la torre major era sonat un toc a mort esporuguidor: una série de quatre batallades de totes les campanes: Puríssima, Misericòrdia-Albats, Sant Jordi i Bàrbera, continuades una darrera de l’altra. En el moment de la conjura, es voltejava la campana patronal, Sant Jordi, per tal de, si no es podia partir l’oratge, almenys fora desviat cap a la població veïna de Bocairent. Això d’enviar el mal al sovint poc estimat poble del costat es troba ben arrelat a les nostres comarques: a Forcall, la campana “bruixa” enviava els trons i la pedra a Morella, i Ontinyent li’ls passava a Aielo de Malferit com hem contat, però no de forma intencionada.

  • 3. Rogativa de Dolors de Part

Res més perillós hi havia antigament que un part, ja que no tenien lloc als hospitals, sinó a les pròpies cases. Podien morir fàcilment tant el nounat com la mare. A Ontinyent, per tal d'evitar el perill, es demanava, amb aquest toc, al veïnat, que pregara a la Mare de Déu de Gràcia fins al segle XVII, i a partir del  mateix, a la Puríssima Concepció creant la rogativa de Dolors de Part que, a diferencia de les dues anteriors, no consisteix en el volteig de la campana si no amb el toc de la mateixa fent un seguit de divuit trompades lentes, pausa breu i nou trompades més ràpides. 

No es podia deixar de pregar, com no, al famós Sant Ramon Nonat. Què no sabeu l'oració? Vicent Andrés Estellés té una versió ben curiosa: "Ai, Gloriós Sant Ramon Nonat, sols us demane que el ramat, ixca tan dolç com ha entrat", i fem constar que de cants semblants encara se'n troben a la Vall d’Albaida.

2. TOCS DE CRIDA

La campana de la Puríssima també ha fet i fa el paper d’avisadora als principals actes religiosos i s’uneix a la resta de campanes a les festivitats i solemnitats amb el volteig general, però ella també volteja de forma solitària en tota sèrie de celebracions que giren entorn a la nostra patrona com el mes de Maria que té lloc cada maig o la mateixa novena durant nou dies abans de les vespres solemnes a la Immaculada Concepció. L’escoltem cada dissabte a la missa sabatina i es la principal protagonista el dia major en honor a la seua festa, és a dir, cada 8 de desembre on, la campana major a ella, la Petra, en tots els vols para a meitat volteig tot i cedint-li per uns moments que la Puríssima faça de campana gran en el conjunt voltejador. És el conegut vol del dia de la Puríssima que únicament té lloc eixe dia. 

Esperem que aquest escrit serveixca perquè els lectors  puguen conèixer un poc més de la història campanera del nostre poble. Com es pot observar, la cultura campanera d’Ontinyent és molt ampla, ja que aquest escrit sols fa referència a 1 de les 13 campanes del campanar de la Vila (1 de les més de 50 que hi ha a la ciutat), i des de la Colla de Campaners d’Ontinyent pretenem que arribe al màxim de gent possible, ja que creiem que és un tresor que deuríem conservar de la mateixa manera en que volem conservar la nostra torre més emblemàtica.

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat al Programa de les festes patronals de la Puríssima l'any 2011.

Crònica de restauració i ampliació del conjunt de campanes del campanar de La Vila d’Ontinyent

Parlar de la vida de la campana major del campanar de la Vila d’Ontinyent és un gran repte històric i apassionant en el mon campaner de la nostra ciutat. Hui ja podem parlar d’una antiga Petra, una antiga campana dedicada a Jesús, l’Assumpció de Santa Maria i Sant Pere Apòstol que va ser beneïda un 5 de desembre de 1881 però, abans d’eixa data, hi havia una altra Petra? O millor dit, alguna campana dedicada a Sant Pere Apòstol? La nostra història en diu que si, encara que no tenim la satisfacció de concretar a hores d’ara, si dites advocacions han succeït en molts bronzes al llarg de la història dels tres campanars que ha tingut el Temple de l’Assumpció de Santa Maria d’Ontinyent.

El que si que està clar son les tres advocacions majors que nomenen dita campana. L’Assumpció de Santa Maria,titular d’aquest temple des dels temps de la reconquesta i la constitució d’Ontinyent com a Vila Reial així com la figura de l’Apòstol Pere,a qui Jesús li entregà les claus per proclamar l’Evangeli per tot el món a través del naixement de l’església catòlica. Sens dubte, aquests fets històrics fan parlar dels tres noms claus i més antics que destacaren a la reconquesta de la nostra ciutat feta pel Rei En Jaume I el conqueridor, ara fa 765 anys. Parlem, aleshores, de les tres advocacions més antigues en campanes que ha tingut la nostra Vila i que ha mantes fins l’actualitat amb la creació d’esta última campana el setembre de 2009. El nom de Jesús, l’Assumpció de Santa Maria i Sant Pere Apòstol ha sigut herència en campanes de les dues anteriors torres, la primera d’elles de forma octogonal d’estil gòtic fins l’actual iniciada al segle XVII passant per una segona torre, de poca existència al segle XVI que caigué destruint un dels antics altars majors que ha tingut el temple.

El 5 de desembre de 1881 naixia la Petra que fins fa poc tots coneixíem, heu feia, possiblement, pel trencament d’una anterior. Aquell mateix any, la Reial Parròquia de Sant Carles també estrenava una nova campana dedicada al Santíssim Crist de l’Agonia sufragada per Concepció Donat, justetament la mateixa persona que, econòmicament, realitzà una gran aportació econòmica per la realització de la Petra tal i com hem pogut observar a l’extracte de la crònica de benedicció de la nova campana d’acord el capítol XXII del llibre de Historia Incomparable de la Coronada Vila de Onteniente, actualment extret i en conservació per l’Arxiu Municipal de la ciutat AMO 9012 datat de l’any 1884 (quatre anys més tard de la data de fosa de la Petra) i de l’autor D.Francisco Mª Sanchis Esparza, presbitero, on es detalla totalment la fosa, construcció i inauguració de la antiga campana Petra conservada en la nostra ciutat com a peça de museu i que tot seguit publiquem:

En 5 de Diciembre de 1881, siendo presentes el R.Cura y Clero de Santa Maria, los convidados sacerdotes de la de San Carlos, con la asistencia de algunos jurados del M.I. Ayuntamiento, de una mayoría inmensa del pueblo y de la escogida banda de música, se bendijo y colocó al dia siguiente en la torre de Santa Maria la colosal y magnífica campana llamada Jesús, Santa Maria y San Pedro, fabricada el mismo año en Barcelona, por el inteligente artista D. Buenaventura Palles Armengol, y su compañero muy notable en la construcción del contrapeso, don Miguel Mariner y Piera. Fueron los padrinos D.Emilio Enriquez Brú y Dª Amalia Brosarte y Talens. Dicha campana mide un metro y cuarenta centímetros de altitud; un metro y setenta centímetros el contrapeso: tiene una orla de estilo gótico que la circuye en su parte superior e inferior, y cuatro medallones en relieve, a saber: El Escudo de armas de la ciudad Condal, y los bustos de Jesús, de Santa María y San Pedro Apóstol; cuyos adornos conceden, sin disputa alguna, un aspecto agradable a la mencionada obra. El sonido de esta campana es majestuoso, agradable e intenso: su peso exclusivo lo es el de 137 arrobas y media: el del contrapeso, que en su mayor parte es de piedra de Monjuí (Barcelona), lo es de 128 arrobas. Su ajustado valor, fuera de los gastos originarios en la conducción y viajes de los artistas, lo es de 22.000 reales; cuya suma, en su mayor parte, la solventó el Cura y Clero de Santa María, excepto la cantidad de 8000 reales, con la que contribuyó la testamentaria de doña Concepción Donat.

En fin: en la torre de la parroquial iglesia de Santa María, existen actualmente once famosas campanas, que completan tan majestuosa obra y repletan los archetes.  

La antiga Petra feu una vida normal fins finalitzar la dècada dels setanta del segle passat, quan va ser electrificada per l’absència de campaners tot i retirant el seu jou per un de ferro transmissor de la vibració respecte  el contrapès original de pedra i fusta de carrasca que afortunadament fou deixat a la sala de campanes, fet que ha pogut garantir la recuperació de dit contrapès en l’actual campana que acabem d’estrenar. Podem parlar clarament que, l’electrificació i canvi de jou de la Petra era l’època inicial de la coneguda decadència i trencament de la campana. Des d’aleshores la Petra començava a patir en silenci fins ben entrat el 1997, any del primer trencament de la campana del qual, desprès de moltes reivindicacions i sacrificis, allà cap al mes d’octubre, la Colla de Campaners d’Ontinyent, amb tan sols tres anys d’història i, un nou plebà en Santa Maria, publicava aquest escrit:

       Són les deu del matí. La Petra se'n va, se l'enduen. Després de tanta paperassa, tanta reunió i tanta protesta sembla que el problema polític s'ha dissipat i la Generalitat ha afrontat la despesa. La Petra volarà sobre els terrats de la Vila i marxarà per fi a la promesa Alemanya, a Nördlingen, una ciutat de Baviera, prop de la coneguda Selva Negra, al nord del Danubi, un recinte medieval escenari de la guerra dels treinta anys, prop del qual la nostra benvolguda campana serà posada al roig viu i soldada en calent per tal que recupere la seua sonoritat pròpia.       

       Entra la columna de la grua a la Sala de Campanes. Nyuguem la Petra. Maria li deixa el lloc i l'espera dins la Sala fins que torne. I així, Petra diu adeu. Les germanes callen. El Santíssim s'atreveix, plorós, a dir que ja fa un quart de les dotze. I Petra vola i vola i baixa baix, on l'espera el Plebà i la gent que passa pel matí de la Vila vella. I el buit és tan gran.

       Tornarà i li farem una festa sonada, les campanes d'Ontinyent repicaran i ella, Petra els farà de senyal. Tornarà molt més moreneta de les terres d'un nord més obscur. I amb truja nova, de fusta tropical, feta per Barbieri d'Olot. De la Garrotxa a la Terra Blanca, feina ben feta esperem, i duradora. I l'Ajuntament encara no ha decidit què fem amb la Puríssima. Haviem quedat que, en contrapartida, l'arreglarien junt a l'església, però res no es sap. I ara és el moment, ara amb la grua novament contractada i la Maria deixant pas lliure. La truja, com les altres velles, les té en dipòsit Bellod, l'empresari de les grues encarregades del davallament, ja les visitarem un dia d'aquests. I ara ens queden els quinals, un munt de runa, una campana aturada, molt de buit , i la recança. Torna Aviat amiga, torna aviat.

 

I així va ser, una setmana abans de les festes de la Puríssima de 1997, concretament a la festivitat del bou en corda, tornava la Petra soldada a la seua torre amb un jou de fusta excessivament gran i que no cabia pel finestró fet que, entre altres més greus, provocava el xoc amb la campana Santa Maria dels Albats, un problema que no fou solucionat fins tres anys mes tard tenint en tot moment que alternar els voltejos de les dues campanes. Problemes ocasionats per l’antiga empresa mantenidora de la torre. Desprès de moltes dificultats i, algun mes que altre accident, el dia de la Puríssima tornava de nou a sonar i únicament de forma manual com ho ha fet fins ara i com ho farà la nova Petra en l’actualitat.

Tots els problemes ocasionats foren realitzats per una empresa que fou substituïda des d’aleshores per l’actual que ha restaurat i creat la resta del conjunt amb resultats mes satisfactoris, no obstant, mancava una supervisió i aprovació de tot el procés de treball per les institucions sufragadores i contractants que haurien evitat alguna mes que altra errada ocasionada per l’antiga empresa donant les ordres competents o no realitzar els pagaments acordats mentre no s’ establisca la qualitat i conformitat dels treballs.  

Una soldada es una soldada, la ferida curada però existent. La garantia dels treballs era de deu anys sempre i quant la campana no fora colpejada pel mateix lloc on fou soldada, fet que no es va realitzar degut a que comportaria la substitució de les anses exteriors i l’ansa “batallera” per unes postisses per a que tant el jou, com el batall, estigués a favor dels tirants de sujecció i pegarà correctament un quart de volta evitant la zona conflictiva. Girar la campana era destruir les meravelloses anses antropomòrfiques que tenia. Tampoc, per part de l’empresa Alemana que soldà el bronze, no va realitzar les tasques de millora del desgast de la campana que havia ocasionat degut als mes d’un segle d’utilització encara que no presentava gran desgast com ho tenen altres campanes de la mateixa torre. Aquests factors feien vots claus per a que la campana tornara a patir un nou trencament, un trencament que s’ha prolongat en més d’una dècada gracies al costant manteniment, tocada controlada a ma i seguiment continu de la campana per part de la Colla de Campaners d’Ontinyent i per la Parròquia de Santa Maria qui recolzà en tot moment la proposta de toc manual del bronze així com el treball desenvolupat per l’associació.   

       

A principis de l’any 2008, justetament poc mesos desprès de vèncer la hipotètica garantia, la benvolguda campana presentava una fissura interior molt menuda per on fou soldada. Una fissura que no era de major importància fins que afecte la sonoritat del bronze, fet que es provocat quant aquesta travessa la grossor de la campana i el clevill aplegue fins la corona inferior. Una mirada constant i,després de diversos mesos vivint una dolça agonia, ens deixava definitivament la campana Major d’Ontinyent, la més estimada, la més recordada. El 25 de desembre de 2008, naixia el Salvador i moria la veu celestial de la Petra. La seua mort, esperada, ha sigut fruit d’una ressurreció feta fa onze anys de la qual ha dut a terme un nou trencament de la campana. 

La Petra ha perdut la seua veu, ho ha fet d’on la va perdre fa tretze anys. Un nou clevill, tot just d’on va ser soldada feia de nou acte de presència afirmant que la solució pressa en aquell moment no ha sigut la més satisfactòria. En aquests onze anys viscuts ho ha fet de la millor forma possible, solament tocada a mà, amb jou de fusta, controlada i sonada amb inferioritat a la resta de campanes i així i tot no ha pogut ressistir la malaltia que novament ha fet callar un só irrecuperable. 

 

El seu nom original, com anunciem al inici d’aquest article, campana de Jesús, Santa Maria i Sant Pere. Va nàixer a Barcelona, essent la única campana de la torre que no fou fosa a la comarca de la Vall d’Albaida. La campana que, any rere any ha despertat a Ontinyent, ha marcat l’ecuador del dia i ens ha dit fins demà tot i recordant les pregàries diaries en salutació a la Mare de Déu. Ha estat quasi cent trenta anys anunciant a Maitines, ens marcava la salvació i presència del Mesies amb el Pa i Ví convertits en Cos i Sang. Donava l’adeu més trist en el toc a fí, solmenitzava les grans festivitats i anunciava tota sola el moment més esperançador i emotiu de l’any, moment en que el “Morenet”, camí de salvació a tots els ontinyentins, vist en la més amarga agonia, amb plors i emotivitat, marcaven els moments de major fervor i fé ontinyentina quant la imatge entrava oficialment a la ciutat fins la Plaça Major, sens dubte, dies per recordar i dur al cor continuament.

Ara Petra, ens vares dir adéu, muda, callada i en silenci romandràs exposada de forma provisional al Palau dels Barons de Santa Bàrbara d’Ontinyent en ús com a centre de cultura. Son tants records viscuts amb tu que ni la més mínima enyorança et farà oblidar. Recordem les paraules de Sor Francisca, abans de caure en el teu primer trencament, Roberto Sanchis, antic campaner que sempre s’ha encarregat del teu tocar, rebia continuament les paraules de la monja tot i dient: “Que la vas a romper, que la vas romper”. De fet, des de que l’últim antic campaner ens deixà el febrer de 1998, sabém que tu no series la mateixa. Nosaltres hem volgut ser les mans inocents, plenes de sentiment que t’han fet parlar i rodar, ho hem fet de cor i el poble ens ha escoltat de cor. Siga aquest article dedicat a tú i a la teua veu que recorda a tots els campaners que des de 1881 t’han fet parlar i de valent

El passat 8 de gener de 2009, fores desconnectada totalment i immobilitzada de qualsevol toc, el silenci total, per no poder parlar, et marca un abans i, un després. Des d’aquells moments, la teua germana, prou més vella i campana de Rauxa o Foc et substituïa als tocs de Salutació a la Mare de Déu fins els proper 22 de novembre que ho farà la Petra nova. A  l’Elevació i Sermó ho feia la Puríssima i a la baixada del Crist ho feu de nou també de forma insòlita e històrica la campana de Rauxa i Foc. Als vols, de Setmana Santa, Corpus, l’Assumpció, Moros i Cristians i tots Sants regnava el teu silenci ocupant un gran buit.

Però, no tot és tristor, la Petra no ens deixà, afortunadament, al mes de febrer de 2009 començava el projecte de redacció i estudi de creació de la nova campana Petra. Un projecte finançat per la fundació Maria Nadal del qual cal agrair de tot cor i dut endavant per la Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria i la Colla de Campaners d’Ontinyent. A la redacció del projecte no es parlà únicament de la nova campana Petra si no de finalitzar la restauració del conjunt de campanes duent endavant el fet de completar l’antic conjunt que existia abans de la Guerra Civil (1936 – 1939) creant la nova campana de Santa Bàrbara. Una campana que apareix reflectida al inventari realitzat per la mateixa Parròquia i publicat en algun llibre com el de Ontinyent y su història de Antonio Llora Tortosa. Per tant, es ficarem mans a l’obra i es creà una comissió per dur endavant tot aquest gran treball.

Estudis de sonoritat, mesures, treballs intensos... anaven perfilant en tot moment el que seria dit projecte fins iniciar la seua realitat, una realitat que fou efectiva el passat dijous 28 de maig de 2009 quant una grua retirava quatre campanes grans incloent la antiga Petra així com les Trebanelles tot i adequant una sala de campanes provisional protagonitzada per les campanes menudes que voltejarien intentant solemnitzar les festivitats compreses entre eixe dia i principis de setembre. A partir de la baixada de les campanes, la casa Parroquial de Santa Maria i la seu de la Colla de Campaners d’Ontinyent rebien constants reunions per treballar l’acte de benedicció de les noves campanes i, com no, aprofitant l’ocasió, per tal de realitzar una gran encontre de campaners a Ontinyent del qual tenim la gran satisfacció de poder dir que fou un èxit total en quant a participació i acollida reflectida per mes de 150 campaners vinguts de molts llocs distints.

Els passats dies 26, 27 i 28 d’agost, es realitzà un viatge cap als països de Bèlgica i Holanda per gaudir i comprovar els últims treballs de creació de les dues noves campanes Petra i Santa Bàrbara per al campanar de l’Assumpció de Santa Maria d’Ontinyent.

Fou un viatge totalment intens i de feina ja que es visità les instal·lacions de les dues empreses que aportaran bens materials per a tot el procés de restauració i ampliació del conjunt de campanes de Santa Maria gestionat i realitzat per l’empresa Electrorecamp S.L.

En primer lloc és va viatjar fins a la localitat de Asten, en Holanda, per gaudir de les instal·lacions de la fonedora on se li ha donat vida a les campanes de Santa Barbera i Petra. Als moments de la visita, comptarem amb la gran amabilitat del cap de ventes i sots president de l’empresa fonedora Royal-EIJSBOUTS qui mostrà com, de forma exhaustiva i precisa, se li donava la nota musical exacta a la campana Petra mitjançant una gran màquina tornejadora que ajustava el interior del bronze d’acord el so desitjat que en aquest cas serà el de la antiga campana Petra, tot fet per uns grans equips informàtics i tècnics especialitzats. Respecte a la campana de Santa Bàrbara, es podia admirar els resultats finals de neteja i consolidació del bronze amb una fina precisió per oferir uns meravellosos resultats.

L’Empresa fonedora Royal-EIJSBOUTS donà la seua mostra d’agraïment per haver confiat en donar vida a la nova campana major d’Ontinyent i Santa Barbera i mostra el seu interès per oferir unes grans campanes que viatjaven cap a Ontinyent, als tallers de l’empresa Electrorecamp S.L. el passat divendres 18 de setembre amb una gran i alegre recepció per part de diversa gent de la Parròquia i de la Colla de Campaners. 

Però, sens dubte, el dia gran de festa fou el 26 de setembre, un dia que quedarà marcat per a la història campanera de la ciutat com ocorregué en dates anteriors. Malgrat que l’acte previst es realitzà al interior de l’Església de Santa Maria per culpa de les previsions de l’oratge, fet que va restringir part de la celebració, degut a que algunes actuacions com el castell de focs, decoracions especials, entre altres, estava previst a la Plaça de l’Ajuntament i l’entrada de les campanes al interior del temple fou duradera i costosa. No obstant, res va impedir per a que s’estrenaren les dues noves campanes, Santa Bàrbara i Petra, beneïdes pel Bisbe Auxiliar de Valencia Monsenyor Enrique Benavent. Dit acte comptà amb el padrinatge de: MªCruz Pastor Osca (Agrupació de camareres de la Puríssima),Salva Sanchis Gandia (Àrea de la Paraula Parr. Santa Maria),Amparo Gironès Mora (Àrea de litúrgia Parr. Santa Maria) i MªJosé Mestre Belda (Àrea Socio-caritativa Parr. Santa Maria) tots per part de la campana de Santa Bàrbara, mentre que per a la Petra foren: Rafael Ferrero Terol(Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia),Juan Vaello Cambra (Associació festes de la Puríssima),Sor Il·luminada Menor Martínez (Consell pastoral Parr. Santa Maria)i Rafael Domènech Domínguez per part de la Colla de Campaners d’Ontinyent.L’acte estigué acompanyat d’un audiovisual narratiu a càrrec de Rafa Gandia, qui realitzà un gran treball de coordinació i narració no sols al DVD si no també en tots els preparatius junt a Jesús Bordera, que s’encarregà de tot el treball d’impremta ( edició de llibrets, recordatoris i programes) o, Francesc Tortosa de la part musical, amb l’actuació del Grup de Música Antiga Menestrils finalitzant amb l’obra Campanes per a Ontinyent composada pel mateix director i per a l’ocasió. També col·laborava molta gent desinteressadament per part de la Parròquia junt a l’EXCM Ajuntament d’Ontinyent qui comptarem amb part de la seua Corporació Municipal presidida per l’Alcaldessa Na Maria Lina Insa Rico però, voldríem destacar  el paper i treball dels campaners d’Ontinyent, de la gent jove i més veterana que treballaren de valent per a que tot fora una realitat, no sols a l’acte de benedicció si no a tot l’encontre de campaners, un gran treball d’equip i en família.

L’Església de Santa Maria s’omplí de gom a gom, tot Ontinyent fou partícip del gran esdeveniment que ocorria. Estigueren presents al presbiteri i laterals de l’Església les trebanelles i les campanes de: Ximbolet, Sant Bertomeu, Sant Miquel, Sant Josep, Sant Ignasi, Santa Bàrbara, Santa Maria, Puríssima i les dues Petres, tant l’antiga com la nova tot i completant la restauració de les anteriors citades excepte les dues noves. 

Respecte a l’encontre de campaners, foren moltes les associacions i poblacions que assistiren com: Alaquas, Albaida, Alqueria de la Comtessa, Caudete, Massanassa, València, Castelló, Sagra, Bètera, Nules, Eslida, el Masroig, Barcelona, Alfarrassí, Quesa... i alguna mes que altra internacional com de Meggen (Suiza) que durant tot el dissabte i part del diumenge compartirem un extens programa d’actes del qual foren protagonistes per descobrir Ontinyent i la seua gent.  

En aquest escrit, no hem volgut definir el resultat de les dues noves campanes o les epigrafies i il·lustracions que hi figuren. Aquest fet el deixem per a vostès, per a que pugen i s’animen a visitar el campanar de la Vila que també compta amb una reformada i restaurada sala de campanes cada diumenge desprès de missa dotze com ho fem ja fa més d’una dècada. Com sempre i, des de fa quinze anys, quant escolten les campanes sàpiguen que algú allà dalt les fa sonar. 

Per últim, benvinguda nova Petra, mentre escrivíem aquest article només quedava l’últim pas, el proper 22 de novembre, una vegada sigues col·locada al teu finestró, els campaners et voltejaran per primera vegada. Des d’aleshores seràs testimoni del dia a dia d’un poble que viu a l’ombra del seu campanar, que ha notat la teua absència i que t’esperava ansiós de tornar a escoltar el teu so lent i majestuós amb el que assenyales les festivitats més importants de la ciutat, la nova Santa Bàrbara protegint-nos de qualsevol tempesta t’acompanyarà junt a la resta de les dotze campanes fent el conjunt més nombrós de la diòcesis de València i tot, gracies a vostès per acompanyar-nos i escoltar-nos cada dia. Ens escoltem per sempre!

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat al Programa de les festes patronals de la Puríssima l'any 2009.

Quart de segle donant veu al Campanar de la Vila

Fa uns quants segles enrere, el campanar tenia la funció d’avisar a la ciutadania dels diferents fets i actes que ocorrien per aquelles èpoques passades. Al llarg del dia avisava dels punts horaris de salutació a la Mare de Déu; és a dir, a les 07:30 amb el repic de l’alba o obertura de muralles, a les 12:00 del migdia amb el toc de l’Àngelus i parada de l’activitat per realitzar les oracions, i a les 19:30 amb el capvespre o tancada de muralles. Així, també s’avisava a tots els actes eclesiàstics, a més d’informar de la defunció d’algun veí o veïna, o personatge important per a la població (papa, rei...). Casos més especials eren els d’avis de perill per al poble, bé per foc, inundació o guerra, i així la gent podia buscar un bon refugi o ajudar a combatre la desgràcia. Però clar, les campanes no sonaven soles, algú devia estar a l’aguait de l’hora i dels esdeveniments per tal de poder donar veu a les campanes que al cloquer s’albergaven. I eixa feina requeia en la figura del campaner. Per aquells temps el campaner era considerat un ofici, amb el seu sou, fins que la mecanització va començar a fer-se pas dintre dels campanars en la majoria de poblacions, i el campaner, a poc a poc, va anar difuminant-se en el plànol social.

Ontinyent no va ser una excepció i el 1972 la campana de la Puríssima del campanar de l’església de l’Assumpció de Santa Maria va ser electrificada.  Passats uns anys, el 1979, també varen ser electrificades la resta de les campanes majors, fet que suposà la desaparició efectiva dels campaners de la principal torre de la ciutat d’Ontinyent. S’inicià un període d’abandó de les nostres torres pel fet que l’accés a les mateixes només es produïa molt esporàdicament, principalment per llavors de manteniment de les electrificacions. Problemes ambientals, com els excrements de coloms, i altres brutícies es convertiren en habituals a cadascuna de les plantes de la torre del campanar, així com a la resta de les torres de la ciutat. A més a més, tant la substitució dels contrapesos tradicionals de fusta de les campanes (o fusta i pedra en el cas de la Petra) per altres metàl·lics, així com uns motors pocs adaptats al volteig dels bronzes, causaren molts perjudicis, tant al campanar, com a les campanes, fent que en alguns casos, els dos elements acabaren tenint esquerdes: el campanar de Sant Carles n’era un exemple, impossibilitant els voltejos per perill a despreniments, així com la campana Petra de 1881, fent-li canviar totalment la sonoritat, passant a ser un soroll similar al colpejar llandes. 

Després d’unes dècades d’oblit, a les acaballes del mes d’octubre de l’any 1994, i dins d’un compendi d’activitats al voltant del 750 aniversari del nomenament d’Ontinyent com a Vila Reial, es celebrà el primer aplec de Gegants i Cabets a la població. Uns quants components de l’Associació de Gegants i Cabets i altra gent afí van creure convenient que el gegant més característic de la ciutat devia participar també en l’esdeveniment, realitzant-se de nou un volteig manual de les campanes del campanar de la Vila, incloent-hi les més menudes, les quals havien estat emmudides per la falta de persones que les feren sonar. Amb l’atreviment d’unes persones inquietes i amants del patrimoni cultural, que un dia es decidiren a recuperar per a la ciutat els campanars i campanes de la població, que poc a poc anaven silenciant-se, és  com va nàixer la Colla de Campaners d’Ontinyent, amb la  voluntat de recuperar el patrimoni campaner de la ciutat i el volteig manual.

Als primers anys l’entitat s’encarregà de la neteja i d’endreçament de tots els campanars ontinyentins, ja que presentaven una acumulació de brutícia, elements innecessaris i una flora que feia malbé les estructures dels edificis. Al campanar de Sant Miquel es va realitzar la instal·lació d’una escala de ferro a la sala de campanes per tal de poder accedir a les plantes superiors, l’arrancada d’una figuera de la balustrada de dimensions considerables, així com utilitzar una peça metàl·lica de campana colpejant-la amb un martell, ja que a Sant miquel sols hi havia (i segueix havent) una única campana. Es va dur a terme la primera neteja i condicionament de les campanes de l’Hospital de la Beneficència. L’associació va ser testimoni del trencament de la Petra, que va propiciar la seua posterior restauració junt a l’antiga campana de la Puríssima, canviant-los els contrapesos de ferro per altres de fusta. La Colla de Campaners d’Ontinyent va intervindre  en molts actes durant aquells primers anys de vida: la recuperació de la font de Sant Pere de Verona i la font de la Coveta, la restauració de la Matraca antiga de la Vila junt a la il·luminació artística del monument, la lluita per salvar l’església i les campanes de Guadassèquies, el malestar per la greu situació del campanar d’Albaida... També s’inicià el procés de catalogació dels bronzes ontinyentins i dels pobles del voltant, identificant-nos com una de les primeres associacions dedicades a la documentació i catalogació de campanars i campanes.  A l’estiu de 1996, després de no pocs tràmits, l’associació pren legalitat i activitat jurídica pròpia sense ànim de lucre. I el 1998 Rafel Ballester, en qualitat de Cap de Colla, signà el primer conveni de col·laboració amb l’Excm. Ajuntament d’Ontinyent, amb la edició de la primera consueta anual de tocs de campanes. Poc a poc, es documentaren i recuperaren els més de cinquanta tocs, vols i repics, gràcies entre d’altres al senyor Roberto Sanchis Llopis, l’últim dels campaners abans de l’electrificació que morí aquell mateix any.      

El 1999 va ser un any que marcà un abans i un després a l’entitat. Primerament es va estrenar el campanar mòbil, prenent part el dia de l’entrada de Moros i Cristians, de l’ambaixada de la comparsa Fontanos d’Ontinyent. Des d’aquell any hem participat amb aquest campanar en esdeveniments per diferents pobles valencians i de més enllà, com ara Burgos, Callús (el Bages), Almansa (Albacete), Os de Balaguer (la Noguera). Hem desfilat en boatos de Moros i Cristians, cavalcades de Reis; hem participat en mercats medievals, festes patronals, misses a l’aire lliure, i aplecs de campaners o activitats relacionades amb campanes. També hem organitzat concerts de campanes a les torres de molts pobles i/o amb el campanar mòbil per mostrar els diferents tocs i voltejos campaners d’Ontinyent, la Vall d’Albaida i comarques veïnes. Aquell mateix any 99, la Colla de Campaners d’Ontinyent es va fer càrrec del manteniment del Ball dels Cavallets, que té la seua participació ordinària a les processons del Corpus i la Puríssima; estrenat també al boato de l’ambaixada fontana, comparsa que va sufragar les primeres figures i vestimentes. No obstant, al poc de temps, i a pesar del nostre constat manteniment, les figures anaren deteriorant-se, fet que provocà que l’any 2003 ens férem càrrec de la despesa de les noves figures i vestimentes del ball per millorar en qualitat respecte de les primeres. S’estrenà també a l’ambaixada fontana la primera “Trebanella” portàtil que des d’aleshores participa a les mostres de tocs i matinals infantils en les que participem. El 1999 també va ser l’inici de la posada en marxa del Cant de la Sibil·la que des d’aleshores, juntament amb al grup de Música Antiga Menestrils, organitzem any rere any, encara que eixe primer any va haver d’esperar als primers dies de gener per poder vore la llum. Per aquells anys col·laborarem també amb Menestrils en l’edició del primer volum de “Rode la Bola”, música tradicional d’Ontinyent, que inclou tocs, vols i repics de campanes. 

Intens fou també l’any 2000 marcat per la fi del mil·lenni, aconseguint junt amb els Campaners d’Albaida, després de tot un llarg any intens de feina, que totes les campanes de la Vall d’Albaida foren catalogades i voltejaren a l’uníson la mitjanit del 30 de desembre de 2000. A aquell esdeveniment va participar molta gent de la comarca i campaners de poblacions veïnes, ja que es varen fer sonar els bronzes dels principals campanars de les 34 poblacions que conformen la comarca, així com d’ermites i paratges estratègics per tal d’avisar-se lluminosament unes poblacions a altres. Aquest mateix any es beneeix la nova campana de la Puríssima, després que l’anterior de 1941 li apareguera una esquerda. 

Als anys posteriors es continuà amb el procés de restauració de diverses campanes dels Campanar de la Vila i del Monestir de la Puríssima Sang, celebrant a l’any 2002 els 200 anys de la campana del Santíssim i els 400 anys de la “Adreua” del Monestir de la Puríssima Sang. Naixen en aquestos anys les trebanelles de Sant Francesc, al 2002, i de les monges Carmelites, 2003, totes dues amb inscripcions, i la de les monges amb gravats, cosa que es realitzarà d’igual forma en la resta de trebanelles, cadascuna amb iconografies relacionades amb la parròquia o església a la que van a ser situades. A l’any següent s’encetaren les gestions sobre la urgent restauració del Campanar i campanes de la Reial Parròquia de Sant Carles Borromeo. Al 2004 celebrarem intensament el 10é aniversari de l’associació amb una gran exposició campanera, es restaurà la campana de Foc (1563), es recuperà l’antiga campana de l’Ermita de Sant Onofre originària a la constitució de la Parròquia de Santa Maria (1380 aprox.) i que en l’actualitat es troba dipositada al museu parroquial de Sant Rafel, i s’iniciaren les obres de restauració del campanar de Sant Carles que foren beneïdes al juny de 2005, com no, amb la incorporació de les trebanelles pròpies del campanar. 

L’any 2006 es restaurà el conjunt de campanes de l’Ermita de Sant Esteve, tingué lloc la construcció del nou campanar i campanes de Sant Josep, i es va fondre, gràcies a l’esforç de la promoció de “camareres” d’aquell mateix any, la campana dels Sants de la Pedra que completà la dotzena de bronzes al campanar de la Vila d’Ontinyent per aquells moments. A més una nodrida representació de l’associació (quasi una trentena de persones) participà als vols manuals de campanes a diversos campanars de la ciutat de València amb motiu de l'Encontre Mundial de les Famílies presidit per Sa Santedat Benet XVI. El 2007 s’ajuda amb els treballs d’instal·lació de la rèplica i conservació de la campana de l’ermita de Sant Jaume de Bocairent. I l’any 2008 es completa la restauració del Campanar de l’Ermiteta de la Concepció amb la creació d’una nova campaneta que completa el conjunt i la nova “Matraca” gràcies a la col·laboració de l’Associació de Llumeners de Sant Antoni Abat. També, gracies a l’aportació de l’EXCM Ajuntament d’Ontinyent, es restaurà la campana de l’Ermita de Morera d’Ontinyent, i es catalogaren part de les campanes de les masies ontinyentines.

Un altra fita important es l’any 2009, en que gràcies a l’aposta decidida de la Parròquia de Santa Maria, finalitzà la restauració del Campanar i Campanes de Santa Maria d’Ontinyent. Aquesta fase final de restauració es va enllestir amb el segon trencament de la Petra i la decisió de fondre una nova. Així es van realitzar una sèrie de tasques al campanar: la construcció de la nova campana de Santa Bàrbara, la restauració de les campanes menudes, la substitució del sòl i renovació elèctrica de la sala de campanes, la renovació de les baranes d’accés al fanal. Totes elles donen per finalitzats els treballs encetats més d’una dècada enrere i complint un dels nostres objectius fundacionals el dia en que de nou tornarem a fer sonar manualment les campanes. Per celebrar l’esdeveniment organitzarem a Ontinyent el 26 i 27 de setembre una trobada de campaners, en la que la Colla emprà una important inversió i treball. I es podria pensar que la campana de Santa Bàrbara és la més jove del campanar de la Vila, però  no, ja que l’any 2011 va arribar la campana substituta dels combregants, que es va badar a principis de dit any.

Des d’aleshores ens em centrat en mantenir tot allò aconseguit, no deixant de impulsanr nous projectes com: la restauració de les campanes de l’Ermita de Santa Anna (2011), de l’Hospital de la Beneficència (2012), Sant Rafel (2014-2015), la nova Matraca i sistema d’escala de ferro de Sant Miquel (2015)...

Però a més de totes aquestes fites i projectes que al llarg dels anys hem anat aconseguint, el nostre dia a dia és també bastant intents. Així els campaners d’Ontinyent fem els voltejos manuals de campanes en els dies de major solemnitat a les torres d’esglésies i ermites: l’Assumpció de Santa Maria (el campanar de la Vila), Sant Miquel, l’ermiteta de la Concepció, Sant Carles, Santa Anna, Sant Francesc, Sant Rafel, Sant Esteve, Morera i el convent de la Puríssima Sang. No sols fem sonar les campanes, sinó també ens encarreguem de fer revisions anuals i vetllar per la bona conservació de les torres i bronzes. 

L’associació participa amb els seus elements mòbils als matinals infantils que se celebren a la ciutat o a la Trobada d’Escoles en Valencià, així com intenta ajudar les associacions ontinyentines en els seus actes festius perquè entre tots millorem l’oferta cultural ontinyentina. És responsable de mostrar a escoles, col·lectius, o turistes en general el campanar de la Vila en les visites guiades. Cal destacar els dies de portes obertes durant la setmana de festes de Moros i Cristians. Però també ha realitzat visites als campanars de l’ermiteta de la Concepció, Sant Miquel, Sant Carles i Sant Francesc.

Al Corpus i la Puríssima, com ha quedat dit, realitzem les eixides ordinaries del Ball dels Cavallets, i cada 22 de desembre som co-responsables del Cant de la Sibil·la. Malgrat que el nostre treball té lloc principalment a les altures d’un campanar, ens sentim una associació propera a la ciutadania i a la resta del món associatiu ontinyentí. L’entitat ha sigut reconeguda amb diversos premis i reconeixements.

Però clar, aquests 25 anys d’associació no s’hagueren pogut dur a terme sense la feina desinteressada de tots els membres que han passat i dels que formen part de l’associació. Així que, des del primer d’ells, que a dia de hui encara segueix en actiu, Rafael ballester i Gandia, fins a l’última incorporació, Paqui Doménech Martínez, donar gràcies a les 130 persones que han tingut a bé formar part del col·lectiu, i per què no dir-ho, han fet que els campaners siguen una gran família en la que s’intenta passar unes estones agradables entre familiars i amics. Una cinquantena de persones, amb el suport de les diferents parròquies i institucions civils, és la que manté actualment l’associació, i esperem que altra gent li assegure un llarg futur. No volem oblidar-se de Jordi Martí i de Joaquin Manuel Torró que, on estiguen, segur escolten el so de les nostres campanes

Enguany, de nou, per vint-i-cinquena vegada, el dia de la Puríssima, al voltant de les 5 de la matinada, ens retrobarem a la plaça de la Vila per tots junts endinsar-nos escales amunt, i a les 5,30 començar el primer avís a missa de descobrir. Quan la imatge de la Puríssima, acabada la processó, siga entronitzada de nou a l’altar Major, acabarem un dia llarg, però amb il·lusió, intentant amb la nostra llavor mantenir i difondre les nostres tradicions, la nostra cultura i la nostra raó de ser; intentant fer bo allò que ens canten els angelets: Animeu-vos puix, cristians/ i a la que és Mare de Déu/ festegeu, i alcançareu,/de son Fill mercès molt grans.

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat al Programa de les festes patronals de la Puríssima l'any 2019.