Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

En aquest article volem donar a conèixer un poc més, un dels elements més curiosos i oblidats del nostre temple, es tracta de la cripta. Emmudida, sepultada i oblidada en època de postguerra, es manté poca documentació al voltant d’aquest xicotet cementeri datat del segle XVI. Buscant en llibres i bibliografia que ens puguen aportar dades, tan sols podem trobar marques de la seua existència al llibre: Arte e historia en la Iglesia de la Asunción de Santa Maria de Ontinyent, d’Alfredo Bernabeu Galbis, així com alguna xicoteta ressenya en alguna publicació i llibre com Ontinyent y su historiad’Antonio Llora Tortosa.

Va ser el recordat Don Blas Asensio Castelló, plebà de Santa Maria, a qui dins del seu intent de traure a la llum tot allò que les parets de l’església ocultaven, un bon dia li va despertar la curiositat un dels rajols adherits al primer escaló del presbiteri. Vistes la grandària, la foscor i la mateixa curiositat, encomana a dos acòlits que mamprengueren el camí cap a un destí que ningú sabia o no recordava on portava. Amb una única llum de ciri i arrossegats per la gran quantitat d’enderrocs, els va portar a un “cuartet" que ben bé no sabien què era. A un lateral s’ocultava un altre lloc d’accés prou millor al descobert. Pensat i fet, a les dependències des d'on s’accedeix al campanar i a les voltes del temple, i on s’ubica l’antiga pica baptismal gòtica, és redescobreix l’accés lateral a la cripta principal del temple. Moments més tard, Don Blas, artífex del gran redescobriment, l’intentà mostrar al públic d’una manera prou peculiar, així que va decidir instal·lar el betlem de la parròquia a l’interior de la sala per a que la gent que el visitara poguera gaudir també de la cripta. Va ser una de les poques voltes en les que la cripta és va obrir al públic ja que de seguida s’emprà per a magatzem de l’església. 

Encara que com hem dit, tenim poca informació al voltant de la cripta, podem parlar de la utilització d’aquest cementeri per sepultar els cossos en espera de la resurrecció de la gent important i administradora del temple i de la parròquia: parlem del clergat, beneficiats o fins i tot la feligresia més pròxima. Cosa estranya, donada la gran importància que el temple ha tingut al llarg dels anys, no hem pogut trobar cap referència de gent sepultada ací, tot i que un soterrar d’aquestes característiques deuria d’haver sigut reflectit.

No coneixem l’època exacta de la seua construcció (ja comença a parlar-se d'ella al segle XVI), però si que esta clar que escales endins, on baixaven els familiars del difunt, molts misteris ens deparen. La gran quantitat d’enderrocs amb peces de curiós valor ens diuen un "alto" en el camí, un camí prou misteriós i encara per descobrir. Estem parlant del possible corredor que puga comunicar la cripta principal en la resta de criptes laterals fetes per soterrar la gent vinculada a la construcció i veneració dels antics altars ara destruïts com ara el de Sant Pere, La Mare de Deu del Pilar, de l'Esperança, el Crist de Baix de l'Orgue, entre altres. Esperem que en un futur, no molt llunyà, algun tipus d’intervenció arqueològica ens aporte més fruits del que ens depara el subterrani de Santa Maria, un subterrani que, amb el poc vist al voltant de la pica baptismal ens depara fets de gran interès, un treball per a professionals i entesos en la matèria.

Tornant de nou a la cripta principal d’estil jacobí, podem dir que està formada per 21 nínxols de peu, que la fan única en la zona junt a la de Penàguila (Alacant). Els cossos que esperaven la resurrecció de la carn estaven de peu nugats a les respectives argolles. Al centre de la sala podem trobar una trapa d’accés al conegut ossari, moment en que es dipositaven les restes mortals del difunt una vegada plens els nínxols. L’actual ossari conserva restes mortals mesclades amb enderrocs. L’entrada lateral, en forma de rampa era per on baixava el cos sense vida. Un contrafort postís construït al moment del redescobriment, intenta reforçar inútilment el sostre en forma de boveda tapant una espècie de rosetó barroc Entre nínxols podem trobar diferents decoracions d’estil barroc com ara cares d’angelets, querubins, de carac­terístiques semblants a la pica baptismal florentina del segle XVI que conservem actualment.

Com a peces importants podem observar la làpida del plebà Dr. Mossèn Gaspar Blai Arbuixec (1624 – 1670) protagonista del alçament de la Reial i Pontifícia Capella de la Puríssima, que es diposita en aquesta sala junt a les restes mortals del difunt ubicades l’ossari després de ser retirada en l’última reforma del sòl de la capella de la Puríssima. Al damunt d’alguns nínxols apareixen els respectius noms de qui els haguera pogut ocupar. A la sala podem trobar una peça de gran valor, és tracta d’una altra làpida, del gòtic valencià del s.XV trobada en un desenterrament per reparacions en l’antiga Ermita de Sant Onofre. També s’han trobat les restes d’una làpida de Pedro Traver, del qual coneixem que va formar part del cabildo al voltant de la meitat del segle XVIII.

            Esperem que amb aquest escrit puguem haver conegut una mica més un dels tresors de l’església, agraint la col·laboració i facilitats donades per la parròquia per tal de que la sala puga ser visitada cada any en les jornades de portes obertes que realitzem a la setmana gran de les festes de Moros i Cristians. També esperem despertar la curiositat d’arqueòlegs, historiadors i estudiosos en belles arts per tal que, des del seu àmbit professional ens puguen aportar més llum als misteris que la cripta encara amaga.

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat a la Revista de la Parroquia de Santa Maria. El campanar de la Vila, nº6, maig 2012, pàgs. 71-72.