Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

En  aquest article la Colla de Campaners d’Ontinyent vol explicar a la població una de les seues activitats que fa al llarg de l’any al campanar major de la ciutat, i que passarà desapercebuda per la gran majoria de la gent. Es tracta del concert que realitzem en els dies de major solemnitat per a la parròquia de l’Assumpció de Santa Maria, el que es coneix com Repic. Els dies més senyalats són: Pentecosta, Corpus Christi, l’Assumpció de Santa Maria i la Puríssima Concepció de Maria. Els tres primers concerts d’este any ja s’han realitzat al tancament d’aquest número de la revista, així que si no han tingut oportunitat d’escoltar-los i tenen interès en fer-ho no es perguen l’últim Repic del 2011, el del 8 de desembre.

Aquestos concerts es realitzen una hora abans de la Missa Major de dits dies, missa 12 del migdia en el cas de Pentecosta i l’assumpció, missa 6 de la vesprada en el cas del Corpus Christi, i missa 11:30 del matí el dia de la Puríssima Concepció. Prèviament al concert en sí mateix es tenen 3 avisos especials a Repic que es realitzen 10 minuts abans de l’inici del concert, 5 minuts abans, i a l’hora de l’inici. Els avisos consten d’un repic de la campana Maria i un volteig de la campana Sant Ignasi. El repic és el primer que inicia l’avís, i   a continuació comença el vol de Sant Ignasi. Quan haja començat el vol, la Maria repicarà a compàs amb el volteig, el qual comença a baixa velocitat, anirà accelerant-se fins arribar a un màxim i desprès torna a disminuir la velocitat fins parar-la.

Acabat el tercer avís començarà ja el concert en sí. El primer que es realitza és un empinament solemne de la campana major, la Petra. Quan s’ha acabat l’empinament es realitza una sèrie de drangs (batallades de diverses campanes al mateix temps) amb les onze campanes restants de la sala de campanes. Els drangs es fan amb una melodia creixent i decreixent diverses vegades. Quan s’acaben els drangs comença la campana Micaleta a pegar batallades a un ritme constant, i en eixe moment la campana Petra es voltejada fins que done unes 10-12 voltes. A l’acabar el volteig de la Petra es deixa que es balanceje i pare poc a poc, a tot açò la Micaleta no para de sonar. A continuació venen els 3 drangs de les 12 campanes que són el preludi de la part central del Repic.

Es pot dir que la part més extensa del repic és el diàleg que mantenen les 13 campanes del campanar de la Vila. Comença el repic el Ximbolet. Esta campana repica sola fent el repic inicialment espai, accelerant-se a poc a poc fins arribar a un màxim, moment en que descendeix la velocitat i intensitat del repic fins que quasi pareix que para de repicar i la següent campana la fa callar: Sant Bertomeu. A continuació són elles dos les que mantenen un diàleg campaner, sonant una i contestant l’altra. Eixe diàleg també s’accelera fins a un màxim per a després disminuir. Les campanes acabaran el seu diàleg quan la tercera campana entre en acció: la Micaleta. És ara quan la Micaleta i Sant Bertomeu realitzen el seu diàleg, havent acabat la seua participació el Ximbolet. Com hem dit adés, estos diàlegs dos a dos els realitzen totes les campanes seguint un ordre creixent: Ximbolet, Sant Bertomeu, Micaleta, Sant Josep, Sants de la Pedra, Sant Ignasi, Santa Bàrbara, Maria, Combregars (absent en estos 3 primers concerts per trobar-se badada), Santíssim, Puríssima, Petra i Campana de Foc. Encara que deuria acabar el diàleg la Petra per ser la campana més gran, ho fa la Campana de Foc pel seu soroll característic, ja que de totes les campanes de la torre de l’Assumpció de Santa Maria, la Campana de Rauxa o Foc és la que té el so més greu. Per cert, és una satisfacció escoltar el repic d’esta campana en solitari, ja que el so és molt espectacular, i són les úniques voltes a l’any que se la pot escoltar fent altra cosa que no siga donar les hores.

Quan s’acaba el diàleg amb la pròpia batallada final que fa acabar el repic de la Campana de Rauxa comença ja la part final. Depenent de com anem de temps, les dos parts següents es poden allargar més o menys. La primera d’elles es realitza amb la campana dels Sants de la Pedra, la qual pega batallades amb una velocitat constant, i a la batallada 6 també sona junt a ella la campana de Santa bàrbara, i a la 7 ho fa la Maria. Eixa part de 7 batallades es va repetint més o menys vegades, depenent, com ja hem dit, del temps emprat en les altres parts del Repic. La segona de les peces que es poden repetir és el que els campaners coneixem com gran-xicoteta-xicoteta-gran. En aquest cas participen 4 campanes que s’agrupen dos a dos: Santa Bàrbara i Maria el primer conjunt, i Combregars i Santíssim el segon conjunt (en els 3 primers Repics, la Combregars ha sigut substituïda per la Puríssima). Així que es fa una melodia que primer va lenta i va accelerant-se per a després tornar a disminuir la velocitat. La melodia s’aconsegueix amb batallades alternades de dites campanes: primer Maria, campana gran del primer conjunt, després Combregars, campana xicoteta del segon conjunt, li segueix Santa Bàrbara, campana menuda del primer conjunt, i acaba la ronda el Santíssim, campana gran dels segon conjunt. Per això es coneix la passada com gran-xicoteta-xicoteta-gran.

Per acabar el Repic sols queda el final, el qual és un repic de l’alba per part de la Maria i sense parar de fer-lo la Petra realitza el toc de salutació a la Mare de Déu, les 3 batallades. En el moment que es pega la tercera batallada de la Petra, para també la Maria i es considera com la cloenda del Repic. Ja després d’això es realitza el primer volteig com a avís de missa depenent de la festivitat de què es tracta.

Destacar que quan realitzem un d’estos repics, la sala de campanes queda totalment ocupada per cordes, ja que cada campana en té una per a lligar-li-la mitjançant un ganxo al batall. Abans de la remodelació del campanar, les cordes anaven d’una paret a altra de la sala, i allò quedava com una teranyina, l’entramat de les cordes. Però des de les obres, les cordes ixen des de l’escala central de la sala amb un sistema de corrioles que facilita molt la possibilitat de fer repicar més d’una campana al mateix temps.

Sols ens queda emplaçar-los a la plaça de la Vila perquè puguen gaudir del concert, ja que creiem que amb aquest escrit els serà més fàcil poder seguir-lo i saber perquè es fa cada cosa. Intentem, doncs, que els nostres repics no passen desapercebuts o queden com a sons de les campanes sense to ni so. Ja saben, tenim 4 ocasions a l’any per poder-los escoltar, dos d’elles amb data fixa: 15 d’agost i 8 de desembre, les altres dos amb dates variables: Pentecosta i Corpus Christi.

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat a la Revista de la Parroquia de Santa Maria. El campanar de la Vila, nº3, maig 2011, pàgs. 54-55.