Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

 

BALL DE LA MOMA

Amb aquest escrit encetarem un cicle d’articles en els què intentarem explicar l’inici i el perquè dels balls processionals que tenim a Ontinyent i que acompanyen tots els anys a les processons del Corpus Christial mes de juny (alguna vegada a finals de maig), i a la processó de la nostra patrona la Puríssima Concepció el 8 de desembre ( si el temps no ho impedeix).

Primer explicarem perquè al nostre poble ixen els balls processionals no sols al Corpus Christi, sinó també a la Puríssima Concepció. De tots és sabut que a moltes poblacions del País Valencià també existeixen balls i danses processionals, cas més conegut el de València capital, però en aquests llocs solament ixen al Corpus Christi. Aleshores, per què a Ontinyent surten dues vegades? L’explicació la trobem en el segle XVIII, més concretament a l’any 1745. En aquest any, el Papa Benet XIV va concedir per bula pontifícia el títol de Patrona Canònica d’Ontinyent a la Puríssima Concepció, i com a tal li pertoca baldaquí, reservant-se el seu ús solament al cos de Crist, i en aquest cas a la nostra Patrona Canònica. Així que els balls processionals  surten en la processó on participa el baldaquí, que sol ser el Corpus Christi, i en el cas d’Ontinyent també la processó de la Puríssima Concepció.

Sabem que a Ontinyent en l’actualitat tenim 6 balls processionals: Cabets, Gegants, Arquets, Veta, Cavallets i Moma, a la espera de la incorporació d’algun que altre ball. S’ha escollit com a primer ball a explicar l’últim ball incorporat a les nostres processons, el ball de la Moma, el qual va eixir per primera vegada als carrers de la nostra població en la processó del Corpus Christide l’any 2009. Aquest ball és interpretat per balladors del Grup de Danses d’Ontinyent.

Per realitzar el ball de la Moma són necessàries 8 persones, 7 de les quals representen els Momos, un per a cadascun dels coneguts com a 7 pecats capitals, i la restant que s’encarrega de donar vida a la Moma, la qual representa a les Virtuts. Els 7 pecats capitals són: Supèrbia, Enveja, Luxúria, Avarícia, Gola o Golafreria(Gula), Ira i Mandra (Peresa). Cadascun d’ells, en la representació del ball, tindrà l’oportunitat de fer pecar a la Moma, però aquesta sempre acabarà fent tornar al Momo al rogle, junt als 6 restants, indicant que la Virtut no sucumbeix a les temptacions dels pecats. Això representa 7 balls, completant-se la coreografia amb el ball final en el que la Moma es manté al centre del rogle format pels 7 pecats i acaba sobreposant-se a tots ells. Com el ball sencer és molt llarg, dura uns 8 minuts, solament es fa complet a la plaça de la Vila (inici de les processons) i en la plaça de l’Ajuntament (en la processó de la Puríssima sols la primera vegada que s’entra a la plaça). En la resta dels punts on es mostren els balls processionals sols es representa el ball inicial, un dels 6 balls centrals, i el ball final.

Pel que fa a la vestimenta dels Momos està inspirada en el segle XV. Aquesta consta de barret en forma cònica amb franges de colors verd, groc i roig, vel negre que tapa la cara del ballador, toga amb l’animal que representa al pecat, blusa color granat amb llaços verds i pantaló negre amb franges grogues, calces blanques i espardenyes. Com a complement cada Momo porta un bastó de fusta. Aquesta vestimenta és coneguda com diablesca-burlesca. La Moma té un vestit inspirat en el segle XVIII. Aquest consta de cosset, jaqueta, falda, cancan, brial, davantal, guants i vel que tapa la cara del ballador; totes eixes peces de color blanc, com a símbol de la Virtut. Com a complements té un ventall blanc, un mocador, el ceptre i la corona. El ceptre i la corona tenen simbologies típiques d’Ontinyent. El ceptre té la bandera i l’escut de la ciutat, així com les inicials dels 4 títols que te la ciutat d’Ontinyent. Pel que respecta a la corona és la de l’escut d’Ontinyent, y a més està plena de violetes, flor de la humilitat. 

La música, per altra banda, és la típica que sona a la resta de les poblacions del País Valencià, essent l’única cosa que podem dir és igual a la Moma de València. La resta d’elements són típics i propis de la nostra població.

Com hem dit adés, cada Momo té un ball propi, una oportunitat de temptar la Virtut, però com podem saber els espectadors de quin Pecat es tracta? Per saber-ho hi ha dues possibilitats: fixar-se en el ball perquè en ell s’intenta representar el pecat o l’animal que representa (a continuació els explicarem un a un), o vore el tos del Momo, ja que allí es té la imatge d’un animal i cada pecat és representat per un d’ells. Així la Supèrbia es representa per una àguila, l’Enveja per una serp, la Luxúria per una cabra, la Gola per un porc, la Ira per un ós, i la Mandra per un porc senglar.

Pel que respecta al ball, s’inicia amb el pecat que es creu superior a la resta: la Supèrbia. Durant el trajecte processional este Momo és el que obri la desfilada del ball de la Moma. Darrere d’ell es disposen els 6 Momos restants de dos en dos, acabant la desfilada la Moma i darrere els músics. Quan s’arriba al lloc del ball, la Supèrbia passa entre els altres pecats i va a buscar a la Moma, quedant-se al seu costat.  

Comença, doncs, la Supèrbia a temptar les Virtuts. En aquest primer ball tots els Momos es troben en parelles i en fila, i al començar la percussió es desplacen cap avant i s’obrin per deixar un corredor per a les altres parelles de Momos. Açò acaba passant la Supèrbia agafant la Moma del braç i al arribar a l’altra banda es giren cap a la resta de Momos, els quals, a l’escoltar la dolçaina, tornen a ajuntar-se amb la respectiva parella cap a la Supèrbia i la Moma. Aquestos dos últims aniran enfrontant-se una a una a les parelles de Momos perquè vagen obrint-se i formant un rotgle, acabant el primer ball amb la Moma portant la Supèrbia al rotgle i mostrant-li el ceptre en alt. Aquesta acció es realitza a tots els Momos una volta acabat el seu ball.

El segon torn és per a l’Enveja. Aquest pecat no temptarà la Moma directament, ja que anirà serpentejant els 6 Momos restants i mentrestant la Moma es mourà per tot el recinte on es fa el ball però sense fer el que fa el Momo. S’acaba la coreografia obligant la Moma a l’Enveja a que torne al seu lloc de partida. El tercer Momo que entra en escena és el de la Luxúria. Aquest, abans que comence la música traurà la Moma del cercle, i a l’escoltar la dolçaina començarà a festejar amb les Virtuts, esquivant sempre està la temptació. Al mateix temps, els 6 Momos aniran formant una “cadena” (terme designat per a un dels fandangos de la nostra dansada), entrecreuant-se entre ells, la qual cosa escenifica sendes caigudes al pecat. S’acaba com la resta de tots els balls, portant la Moma al rotgle al pecat temptador.

El pecat que ocupa la posició central en els balls dels Momos és el de l’Avarícia. Aquest Momo quan escolte la música entrarà dins el cercle per intentar furtar a la Moma el ceptre, ja que aquest pecat ho vol tot per a ell. Mentre l’Avarícia intenta fer-se amb el ceptre, els 6 pecats restants fan una gàbia amb els bastons per impedir l’eixida de la Virtut. S’acabarà el ball amb la desfeta de la gàbia i la tornada de l’Avarícia amb la resta de Momos. El quint pecat que provarà sort temptant la Moma és el que es representa pel porc: la Gola. Abans de sonar la dolçaina la Gola apartarà la Moma del centre del rotgle, i al començar la melodia els 6 pecats s’enfrontaran 2 a 2. Així la Gola deurà introduir la Virtut dins un pont fet pels bastons dels Momos aparellats, volent-se interpretar amb això el moment de menjar. Al realitzar això amb les 3 parelles, la Moma tornarà la Gola a l’altra banda del corredor i el rotgle es reconstituirà.

El penúltim Momo que intentarà fer pecar a les Virtuts és la Ira. En aquesta ocasió també iniciarà l’escenografia com l’Enveja i l’Avarícia, al començar la música. La Ira el que farà és pegar a la Moma amb el seu bastó per intentar acabar amb ella, i encara que parega que ho aconseguirà, al final del ball la Moma s’alçarà i el farà retrocedir cap al cercle. Mentrestant els Momos mostraran els seus bastons cap al centre del rotgle. Per acabar amb els torns de temptació dels Momos entra en escena el pecat més malfeiner de tots, el de la Mandra. Este traurà la Moma abans de sonar la melodia, i quan ho faça intentarà fer que la Moma faça el mateix que ell: anar poc a poc i amb els braços decaiguts. Però és ara quan la Moma deu mostrar-se més activa, fent el contrari del que s’intenta fer pecar. Per altra banda, els Momos aniran entrant de 3 en 3 al centre del rotgle, fent sols la meitat del ball, ja que tots ells pequen. S’acaba el ball amb la Moma obligant a la peresa a tornar al rotgle.

S’acaba el ball de la Moma amb el ball final. En aquest els Momos van colpejant el bastó al terra a dreta i esquerra i dins i fora del cercle, mentre que la Moma roman al centre balancejant el ventall i el ceptre mirant cap a les 4 direccions fins que la música entra en la recta final i la Moma comença a sentenciar els Momos, els quals al tindre el ceptre davant deuen agenollar-se a la Virtut. Quan ja té tots el pecats sotmesos, la Moma pega voltes sobre sí mateixa i acaba alçant el ceptre en senyal de victòria de les virtuts sobre els pecats.

Esperem que aquest escrit haja servit per a explicar el significat d’un dels balls de les nostres processons, i intentarem fer el mateix amb la resta de balls en pròxims escrits.

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat a la Revista de la Parroquia de Santa Maria. El campanar de la Vila, nº3, maig 2011, pàgs. 52-54.