Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

Fa uns quants segles enrere, el campanar tenia la funció d’avisar a la ciutadania dels diferents fets i actes que ocorrien per aquelles èpoques passades. Al llarg del dia avisava dels punts horaris de salutació a la Mare de Déu; és a dir, a les 07:30 amb el repic de l’alba o obertura de muralles, a les 12:00 del migdia amb el toc de l’Àngelus i parada de l’activitat per realitzar les oracions, i a les 19:30 amb el capvespre o tancada de muralles. Així, també s’avisava a tots els actes eclesiàstics, a més d’informar de la defunció d’algun veí o veïna, o personatge important per a la població (papa, rei...). Casos més especials eren els d’avis de perill per al poble, bé per foc, inundació o guerra, i així la gent podia buscar un bon refugi o ajudar a combatre la desgràcia. Però clar, les campanes no sonaven soles, algú devia estar a l’aguait de l’hora i dels esdeveniments per tal de poder donar veu a les campanes que al cloquer s’albergaven. I eixa feina requeia en la figura del campaner. Per aquells temps el campaner era considerat un ofici, amb el seu sou, fins que la mecanització va començar a fer-se pas dintre dels campanars en la majoria de poblacions, i el campaner, a poc a poc, va anar difuminant-se en el plànol social.

Ontinyent no va ser una excepció i el 1972 la campana de la Puríssima del campanar de l’església de l’Assumpció de Santa Maria va ser electrificada.  Passats uns anys, el 1979, també varen ser electrificades la resta de les campanes majors, fet que suposà la desaparició efectiva dels campaners de la principal torre de la ciutat d’Ontinyent. S’inicià un període d’abandó de les nostres torres pel fet que l’accés a les mateixes només es produïa molt esporàdicament, principalment per llavors de manteniment de les electrificacions. Problemes ambientals, com els excrements de coloms, i altres brutícies es convertiren en habituals a cadascuna de les plantes de la torre del campanar, així com a la resta de les torres de la ciutat. A més a més, tant la substitució dels contrapesos tradicionals de fusta de les campanes (o fusta i pedra en el cas de la Petra) per altres metàl·lics, així com uns motors pocs adaptats al volteig dels bronzes, causaren molts perjudicis, tant al campanar, com a les campanes, fent que en alguns casos, els dos elements acabaren tenint esquerdes: el campanar de Sant Carles n’era un exemple, impossibilitant els voltejos per perill a despreniments, així com la campana Petra de 1881, fent-li canviar totalment la sonoritat, passant a ser un soroll similar al colpejar llandes. 

Després d’unes dècades d’oblit, a les acaballes del mes d’octubre de l’any 1994, i dins d’un compendi d’activitats al voltant del 750 aniversari del nomenament d’Ontinyent com a Vila Reial, es celebrà el primer aplec de Gegants i Cabets a la població. Uns quants components de l’Associació de Gegants i Cabets i altra gent afí van creure convenient que el gegant més característic de la ciutat devia participar també en l’esdeveniment, realitzant-se de nou un volteig manual de les campanes del campanar de la Vila, incloent-hi les més menudes, les quals havien estat emmudides per la falta de persones que les feren sonar. Amb l’atreviment d’unes persones inquietes i amants del patrimoni cultural, que un dia es decidiren a recuperar per a la ciutat els campanars i campanes de la població, que poc a poc anaven silenciant-se, és  com va nàixer la Colla de Campaners d’Ontinyent, amb la  voluntat de recuperar el patrimoni campaner de la ciutat i el volteig manual.

Als primers anys l’entitat s’encarregà de la neteja i d’endreçament de tots els campanars ontinyentins, ja que presentaven una acumulació de brutícia, elements innecessaris i una flora que feia malbé les estructures dels edificis. Al campanar de Sant Miquel es va realitzar la instal·lació d’una escala de ferro a la sala de campanes per tal de poder accedir a les plantes superiors, l’arrancada d’una figuera de la balustrada de dimensions considerables, així com utilitzar una peça metàl·lica de campana colpejant-la amb un martell, ja que a Sant miquel sols hi havia (i segueix havent) una única campana. Es va dur a terme la primera neteja i condicionament de les campanes de l’Hospital de la Beneficència. L’associació va ser testimoni del trencament de la Petra, que va propiciar la seua posterior restauració junt a l’antiga campana de la Puríssima, canviant-los els contrapesos de ferro per altres de fusta. La Colla de Campaners d’Ontinyent va intervindre  en molts actes durant aquells primers anys de vida: la recuperació de la font de Sant Pere de Verona i la font de la Coveta, la restauració de la Matraca antiga de la Vila junt a la il·luminació artística del monument, la lluita per salvar l’església i les campanes de Guadassèquies, el malestar per la greu situació del campanar d’Albaida... També s’inicià el procés de catalogació dels bronzes ontinyentins i dels pobles del voltant, identificant-nos com una de les primeres associacions dedicades a la documentació i catalogació de campanars i campanes.  A l’estiu de 1996, després de no pocs tràmits, l’associació pren legalitat i activitat jurídica pròpia sense ànim de lucre. I el 1998 Rafel Ballester, en qualitat de Cap de Colla, signà el primer conveni de col·laboració amb l’Excm. Ajuntament d’Ontinyent, amb la edició de la primera consueta anual de tocs de campanes. Poc a poc, es documentaren i recuperaren els més de cinquanta tocs, vols i repics, gràcies entre d’altres al senyor Roberto Sanchis Llopis, l’últim dels campaners abans de l’electrificació que morí aquell mateix any.      

El 1999 va ser un any que marcà un abans i un després a l’entitat. Primerament es va estrenar el campanar mòbil, prenent part el dia de l’entrada de Moros i Cristians, de l’ambaixada de la comparsa Fontanos d’Ontinyent. Des d’aquell any hem participat amb aquest campanar en esdeveniments per diferents pobles valencians i de més enllà, com ara Burgos, Callús (el Bages), Almansa (Albacete), Os de Balaguer (la Noguera). Hem desfilat en boatos de Moros i Cristians, cavalcades de Reis; hem participat en mercats medievals, festes patronals, misses a l’aire lliure, i aplecs de campaners o activitats relacionades amb campanes. També hem organitzat concerts de campanes a les torres de molts pobles i/o amb el campanar mòbil per mostrar els diferents tocs i voltejos campaners d’Ontinyent, la Vall d’Albaida i comarques veïnes. Aquell mateix any 99, la Colla de Campaners d’Ontinyent es va fer càrrec del manteniment del Ball dels Cavallets, que té la seua participació ordinària a les processons del Corpus i la Puríssima; estrenat també al boato de l’ambaixada fontana, comparsa que va sufragar les primeres figures i vestimentes. No obstant, al poc de temps, i a pesar del nostre constat manteniment, les figures anaren deteriorant-se, fet que provocà que l’any 2003 ens férem càrrec de la despesa de les noves figures i vestimentes del ball per millorar en qualitat respecte de les primeres. S’estrenà també a l’ambaixada fontana la primera “Trebanella” portàtil que des d’aleshores participa a les mostres de tocs i matinals infantils en les que participem. El 1999 també va ser l’inici de la posada en marxa del Cant de la Sibil·la que des d’aleshores, juntament amb al grup de Música Antiga Menestrils, organitzem any rere any, encara que eixe primer any va haver d’esperar als primers dies de gener per poder vore la llum. Per aquells anys col·laborarem també amb Menestrils en l’edició del primer volum de “Rode la Bola”, música tradicional d’Ontinyent, que inclou tocs, vols i repics de campanes. 

Intens fou també l’any 2000 marcat per la fi del mil·lenni, aconseguint junt amb els Campaners d’Albaida, després de tot un llarg any intens de feina, que totes les campanes de la Vall d’Albaida foren catalogades i voltejaren a l’uníson la mitjanit del 30 de desembre de 2000. A aquell esdeveniment va participar molta gent de la comarca i campaners de poblacions veïnes, ja que es varen fer sonar els bronzes dels principals campanars de les 34 poblacions que conformen la comarca, així com d’ermites i paratges estratègics per tal d’avisar-se lluminosament unes poblacions a altres. Aquest mateix any es beneeix la nova campana de la Puríssima, després que l’anterior de 1941 li apareguera una esquerda. 

Als anys posteriors es continuà amb el procés de restauració de diverses campanes dels Campanar de la Vila i del Monestir de la Puríssima Sang, celebrant a l’any 2002 els 200 anys de la campana del Santíssim i els 400 anys de la “Adreua” del Monestir de la Puríssima Sang. Naixen en aquestos anys les trebanelles de Sant Francesc, al 2002, i de les monges Carmelites, 2003, totes dues amb inscripcions, i la de les monges amb gravats, cosa que es realitzarà d’igual forma en la resta de trebanelles, cadascuna amb iconografies relacionades amb la parròquia o església a la que van a ser situades. A l’any següent s’encetaren les gestions sobre la urgent restauració del Campanar i campanes de la Reial Parròquia de Sant Carles Borromeo. Al 2004 celebrarem intensament el 10é aniversari de l’associació amb una gran exposició campanera, es restaurà la campana de Foc (1563), es recuperà l’antiga campana de l’Ermita de Sant Onofre originària a la constitució de la Parròquia de Santa Maria (1380 aprox.) i que en l’actualitat es troba dipositada al museu parroquial de Sant Rafel, i s’iniciaren les obres de restauració del campanar de Sant Carles que foren beneïdes al juny de 2005, com no, amb la incorporació de les trebanelles pròpies del campanar. 

L’any 2006 es restaurà el conjunt de campanes de l’Ermita de Sant Esteve, tingué lloc la construcció del nou campanar i campanes de Sant Josep, i es va fondre, gràcies a l’esforç de la promoció de “camareres” d’aquell mateix any, la campana dels Sants de la Pedra que completà la dotzena de bronzes al campanar de la Vila d’Ontinyent per aquells moments. A més una nodrida representació de l’associació (quasi una trentena de persones) participà als vols manuals de campanes a diversos campanars de la ciutat de València amb motiu de l'Encontre Mundial de les Famílies presidit per Sa Santedat Benet XVI. El 2007 s’ajuda amb els treballs d’instal·lació de la rèplica i conservació de la campana de l’ermita de Sant Jaume de Bocairent. I l’any 2008 es completa la restauració del Campanar de l’Ermiteta de la Concepció amb la creació d’una nova campaneta que completa el conjunt i la nova “Matraca” gràcies a la col·laboració de l’Associació de Llumeners de Sant Antoni Abat. També, gracies a l’aportació de l’EXCM Ajuntament d’Ontinyent, es restaurà la campana de l’Ermita de Morera d’Ontinyent, i es catalogaren part de les campanes de les masies ontinyentines.

Un altra fita important es l’any 2009, en que gràcies a l’aposta decidida de la Parròquia de Santa Maria, finalitzà la restauració del Campanar i Campanes de Santa Maria d’Ontinyent. Aquesta fase final de restauració es va enllestir amb el segon trencament de la Petra i la decisió de fondre una nova. Així es van realitzar una sèrie de tasques al campanar: la construcció de la nova campana de Santa Bàrbara, la restauració de les campanes menudes, la substitució del sòl i renovació elèctrica de la sala de campanes, la renovació de les baranes d’accés al fanal. Totes elles donen per finalitzats els treballs encetats més d’una dècada enrere i complint un dels nostres objectius fundacionals el dia en que de nou tornarem a fer sonar manualment les campanes. Per celebrar l’esdeveniment organitzarem a Ontinyent el 26 i 27 de setembre una trobada de campaners, en la que la Colla emprà una important inversió i treball. I es podria pensar que la campana de Santa Bàrbara és la més jove del campanar de la Vila, però  no, ja que l’any 2011 va arribar la campana substituta dels combregants, que es va badar a principis de dit any.

Des d’aleshores ens em centrat en mantenir tot allò aconseguit, no deixant de impulsanr nous projectes com: la restauració de les campanes de l’Ermita de Santa Anna (2011), de l’Hospital de la Beneficència (2012), Sant Rafel (2014-2015), la nova Matraca i sistema d’escala de ferro de Sant Miquel (2015)...

Però a més de totes aquestes fites i projectes que al llarg dels anys hem anat aconseguint, el nostre dia a dia és també bastant intents. Així els campaners d’Ontinyent fem els voltejos manuals de campanes en els dies de major solemnitat a les torres d’esglésies i ermites: l’Assumpció de Santa Maria (el campanar de la Vila), Sant Miquel, l’ermiteta de la Concepció, Sant Carles, Santa Anna, Sant Francesc, Sant Rafel, Sant Esteve, Morera i el convent de la Puríssima Sang. No sols fem sonar les campanes, sinó també ens encarreguem de fer revisions anuals i vetllar per la bona conservació de les torres i bronzes. 

L’associació participa amb els seus elements mòbils als matinals infantils que se celebren a la ciutat o a la Trobada d’Escoles en Valencià, així com intenta ajudar les associacions ontinyentines en els seus actes festius perquè entre tots millorem l’oferta cultural ontinyentina. És responsable de mostrar a escoles, col·lectius, o turistes en general el campanar de la Vila en les visites guiades. Cal destacar els dies de portes obertes durant la setmana de festes de Moros i Cristians. Però també ha realitzat visites als campanars de l’ermiteta de la Concepció, Sant Miquel, Sant Carles i Sant Francesc.

Al Corpus i la Puríssima, com ha quedat dit, realitzem les eixides ordinaries del Ball dels Cavallets, i cada 22 de desembre som co-responsables del Cant de la Sibil·la. Malgrat que el nostre treball té lloc principalment a les altures d’un campanar, ens sentim una associació propera a la ciutadania i a la resta del món associatiu ontinyentí. L’entitat ha sigut reconeguda amb diversos premis i reconeixements.

Però clar, aquests 25 anys d’associació no s’hagueren pogut dur a terme sense la feina desinteressada de tots els membres que han passat i dels que formen part de l’associació. Així que, des del primer d’ells, que a dia de hui encara segueix en actiu, Rafael ballester i Gandia, fins a l’última incorporació, Paqui Doménech Martínez, donar gràcies a les 130 persones que han tingut a bé formar part del col·lectiu, i per què no dir-ho, han fet que els campaners siguen una gran família en la que s’intenta passar unes estones agradables entre familiars i amics. Una cinquantena de persones, amb el suport de les diferents parròquies i institucions civils, és la que manté actualment l’associació, i esperem que altra gent li assegure un llarg futur. No volem oblidar-se de Jordi Martí i de Joaquin Manuel Torró que, on estiguen, segur escolten el so de les nostres campanes

Enguany, de nou, per vint-i-cinquena vegada, el dia de la Puríssima, al voltant de les 5 de la matinada, ens retrobarem a la plaça de la Vila per tots junts endinsar-nos escales amunt, i a les 5,30 començar el primer avís a missa de descobrir. Quan la imatge de la Puríssima, acabada la processó, siga entronitzada de nou a l’altar Major, acabarem un dia llarg, però amb il·lusió, intentant amb la nostra llavor mantenir i difondre les nostres tradicions, la nostra cultura i la nostra raó de ser; intentant fer bo allò que ens canten els angelets: Animeu-vos puix, cristians/ i a la que és Mare de Déu/ festegeu, i alcançareu,/de son Fill mercès molt grans.

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat al Programa de les festes patronals de la Puríssima l'any 2019.