Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

La història de les campanes a la nostra ciutat no és gens diferent a la resta de poblacions. Podem trobar documentació escrita de campanes majors o patronals, però més difícil de la resta del conjunt. Menys encara es conserven documents escrits en matèria de tocs, vols i repics ja que, aquest fet, en la gran majoria de casos, és la tradició oral qui l’ha perdurada amb un gran risc de pèrdua definitiva.  

En aquestes línies farem ressò novament de la campana de la Puríssima. Un bronze que ja fou documentat, tot i publicant un gran estudi al mateix programa de festes de l’any 2001 amb motiu de la construcció de l’actual campana patronal beneïda el desembre de 2000, essent la quinta amb la mateixa advocació que habita a l’actual campanar. Aquesta vegada no ens pararem tant al fet històric, sinó a la funció que aquesta campana ha realitzat al llarg de més de tres segles que sabem que existeix un bronze amb el nom de Puríssima Concepció al campanar de la Vila d’Ontinyent, per tant, obrim de nou pàgina a la història de tant peculiar instrument. Alguna contradicció històrica i la gran importància dels tocs que desenvolupa al llarg de la història, són els aspectes més interessants que reflectirem en un nou estudi sobre una de les campanes que més anècdotes, escrits, tradició i història presenta a diferència de la resta de bronzes del patrimoni campaner d’Ontinyent.  

Com ja anunciarem al seu dia, trobem les primeres dades documentals sobre una campana ontinyentina dedicada a la Puríssima Concepció el 1694, quant ja existien campanes a Ontinyent i que actualment conservem, com és el cas de: la campana de Sant Andreu a les Carmelites (1602), la de Santa Àgueda al museu parroquial de Sant Rafel (antiga campana de l’ermita de Sant Onofre 1380ca) i del “Relonge” rauxa o foc al campanar de la Vila (1563). La primera campana de la Puríssima naixia 52 anys després de que, el 1642, el Consell ontinyentí nomenara la Concepció Immaculada de Maria com a patronatge principal d’Ontinyent. No sabem de l’existència d’una probable campana anterior, ací justament i, com a nova ressenya, és quan les dades no coincideixen respecte a la construcció de l’actual campanar. El 14 de març del 1689 començaren les obres preliminars de l’actual i tercer campanar de la Vila, que prompte serien dirigides pel pedrapiquer de València Gaspar Díez, junt a l'ontinyentí Josep Pasqual. Una vegada acabada la base es va fer, com a mesura de seguretat, un reforçament dels peus amb un gran contrafort (l'actual "Soca del Campanar") que costà 256 lliures i 4 sous. Poc a poc es bastí la que fou coneguda com a "Torre de Lluch", ja que fou el paleta Albert Lluch qui procurà que les obres avançaren. No va ser fins l’any 1705 quant finalitzaren les obres fins l’alçada de la Sala de Campanes, per tant, segons documentació, si el dia 2 d’agost de l’any 1694 el Consell acordà reaprofitar la grossa partida de moneda falsa arribada de Catalunya per tal “que es donen de limonsa per a fer dita campana de la Consepció de Nostra Senyora", i el campanar no va ser finalitzat adequadament fins l’any 1705, on s’instal·là la campana els primers anys de vida de la mateixa?. És clar que aquesta campana es va fondre exclusivament per a la nova torre ja que la diferència d’anys de construcció del campanar respecte a la fosa de la campana és poc més d’una dècada i el segon campanar fou enderrocat l’any 1683 amb urgència. 

Com a conclusió parlem de campanes dedicades a la Puríssima Concepció únicament a la tercera torre campanar tot i coincidint al segle d’esplendor de l’Immaculada a Ontinyent. La única campana que perdura en l’actualitat i que prové de la segona torre anterior a aquesta és la citada del “Relonge”. L’advocació més antiga de campanes al campanar major de la ciutat és la de l’Assumpció i Petra. L’Assumpció constituïda com a tal en el moment de la reconquesta cristiana i de la erecció del temple de l’Assumpció de Nostra Senyora com a titular del temple fa 767 anys. La Petra, en honor a Jaume I per ser conegut com a Pere el gran, a més de l’erecció de l’església per l’apòstol Pere. 

Tornem de nou al tema que ens ocupa l’article, la campana de la Puríssima. Són un total de 5 campanes les que han passat pel forat de llevant de la torre des de el segle XVII, les dues últimes després de la Guerra Civil de 1936-1939 amb una mitja de seixanta anys per campana. A continuació detallem la durada de cadascuna dintre dels últims tres segles.

  • campana de la Puríssima documentada: 1694 – 1746 (trencada per les anses)
  • 2ª:1746 – 1896 (trencada pel seu ús excessiu)
  • 3ª:1896 – 1936 (molt bona campana segons documentació i desapareguda en la Guerra Civil)
  • 4ª:1941 – 1999 (Trencada per mala qualitat del bronze)
  • 5ª:2000 – actualment.  

 

Més que la part històrica de la campana, és interessant el seu ús que al llarg de la història ha donat molt que parlar. Per començar, cal citar aquest text de l’Acta consistorial de 30 de gener de 1880: "Por el Sr. Concejal D. Luís Donat se manifestó al Ayuntamiento que, según el sentir de algunos vecinos, la campana de la Purísima, que considera como una preciosa joya del pueblo, se toca con demasiada frecuencia, y que en su parecer deberian adoptarse las medidas conducentes para que se prescinda de tocar aquella, por lo menos en los dias de frío y nieve."

Sí, la campana de la Puríssima toca, i molt, no sols al llarg de la seua història sinó també en l’actualitat. Els tocs que la caracteritzen fan que el seu ús siga prou superior al de la resta dels bronzes. Tocs que cal conservar no sols pel seu interès històric i religiós, sinó també pel contingut del mateix en peculiaritat que ens diferencia d’ altres poblacions, com el toc de rogativa, un dels més importants de la torre i el més caritatiu, de comunió i pregaria que realitzem a la nostra ciutat. A continuació descriurem els diferents tocs que han existit, existeixen i és realitzen amb més o menys freqüència (segons el cas) amb la campana de la Puríssima.

1. TOCS DE ROGATIVA

Les rogatives o pregàries a la Puríssima, junt a la missa sabatina, és l’acte d’aclamació a la nostra patrona que els ontinyentins realitzen al llarg de l’any de forma continuada i sense interrupció (exceptuant moments de guerra o persecució) des del segle XVII, abans de la declaració del dogma de Fe per sa santedat PIUS IX el 8 de desembre de 1854 que, sens dubte, per a nosaltres fou una gran mostra d’afirmació i renovació de Fe a la Puríssima Concepció.           

Les rogatives tenen lloc quant les circumstàncies ho necessiten i cal la intercessió de la nostra patrona perquè ens ajude davant qualsevol dificultat. Es tracta d’un acte de Fe sense menysprear la raó però necessari en el món cristià per sentir-nos abraçats en tot moment per la divinitat i d’aquells en qui Déu confià el seu missatge d’amor i entrega com la benaventurada Verge Maria per tal de poder aplegar a nosaltres.  En l’actualitat a les rogatives es preguen, després d’una oració introductòria, les lletanies a la Mare de Déu i tenen lloc, si es sol·licita, cada dia després de la celebració Eucarística a l’Església de l’Assumpció de Santa Maria d’Ontinyent. Existeixen tres tipus: tempestat, dolors de part i malalts,essent aquesta última la més realitzada i comuna actualment. Les altres dues han quedat en un segon pla per les mesures protectores per a les tempestes i per l’avanç  evolutiu i la millora de la ciència a l’hora de nàixer una nova vida (abans els parts eren a les cases). No obstant, queden presents aquests tipus de rogatives per poder ser aclamades en qualsevol circumstància difícil. No és tracta de desbancar la Fe, sinó que vaja unida a la raó, i referim aquest article per informar de l’ existència de les rogatives, les quals es poden sol·licitar en qualsevol moment. 

  • 1. Rogativa de malats 

Definir la rogativa de malalts que té lloc a Ontinyent quasi tots els dies en aquestes línies no sols és insuficient si no impossible,  ja que tot el que naix del cor dels ontinyentins sols pot ser viscut. Parlem d’un acte de Fe a la nostra patrona que va més enllà de les parets del temple de l’Assumpció gràcies al toc de la campana de la Puríssima. El toc de rogativa de malalts, no sols és el més antic sinó, a més, és definidor d’una caritat i unió única que l’han convertit en un dels tocs més importants del patrimoni campaner. És cert que la majoria de vegades la campana s’interpreta en forma d’avís, és a dir, ens crida per acudir al temple a les portes de qualsevol celebració Eucarística: de difunts, d’oració, d’alabança, festiva... Aquest toc no, aquest ens crida a pregar a l’igual que els tocs de salutació a la Mare de Déu com l’Alba, Àngelus o Ave Maria. 

Quant un ontinyentí sent  voltejar la campana de la Puríssima fora del temps festiu, sap que a l’interior de l’església s’està pregant a la Mare de Déu per un malalt i s’uneixa la pregària sense importar qui és la persona en si, ja que el vol de la campana patronal no especifica, a diferència dels tocs a mort, gèneres de la persona com el sexe, o l’edat. 

Senzill, amb el vol de la campana, i pròxim són les dues paraules més clares per trobar una definició a l’únic toc dels 53 que existeixen al campanar de la Vila que no ha variat als últims tres segles i que no ha deixat mai d’interpretar-se exceptuant els tràgics moments de la guerra civil espanyola (1936-1939). Fins i tot, als anys que no ha hagut campana per estar trencada, una altra de la mateixa torre ha fet les seues funcions com al 1940 o 1999.  

Milers són els ontinyentins que han demanat amb oració i pregària a la Puríssima perquè aquesta ens lliure de tot mal físic, o bé, si és de la seua voluntat, deguda la dificultat, que ens acompanye de camí cap a la vida eterna. Veiem ací, una mostra més, del que significa a Ontinyent el viu patronatge de la Puríssima Concepció. Ara ja sabeu que si sentiu voltejar la campana fora del temps festiu és l’hora d’acompanyar a una família que prega per un malalt als peus de l’altar i demanar la protecció de la nostra Mare en moments de dificultat tot i presentant una Fe sanadora. 

  • 2. Rogativa de Tronada

La rogativa que més ha fet parlar al llarg de la història. Encara que no hem sigut víctimes en moltíssimes ocasions de patir efectes devastadors en tempestes, aquest toc, idèntic al de rogativa de malalts, consistent amb el volteig de la campana de la Puríssima, no ha deixat de ser important als segles XVII-XIX, no sols pels efectes destructors que podia portar una bona tempesta, sinó per la mancança de menjar del que podia derivar. És a dir, encara que Ontinyent s’ha caracteritzat per la seua indústria tèxtil, aquesta sols ha centrat l’activitat de la població en els últims dos segles, per tant, el menjar que obtenien de l’horta i del secà era necessari per a la vida diària, i una tempesta de bones magnituds podia fer danys incalculables, com ha ocorregut en algunes ocasions a les últimes dècades a pobles de la ribera o l’horta. 

Com dèiem, patir una tempesta podria ser catastròfic i més si aquesta prové de la serra grossa, es a dir, de l’Ermita de Sant Esteve, motiu de construcció de la mateixa a principis del segle XVII. Sant Esteve protomàrtir és protector dels mals de cap i de les pedregades o tempestes junt a Santa Bàrbara que també tenia un ermitori a la nostra ciutat d’estil gòtic. L’ermita fou construïda a l’alt de la serra grossa pels llauradors amb una intenció doble: per una banda, s’aclama la intercessió del primer màrtir de l’església per a que no deixara entrar les tempestes a la nostra ciutat, per altra, l’ermità que vivia tenia la missió d’encendre una gran lluminària per avisar a la població de la vinguda imminent d’una tempesta i voltejar les campanes perquè es deia que, aquestes, amb el seu so, allunyaven els llamps i pedregades. Però a finals del segle XVII tot pareixia que amb la intercessió del protomàrtir no era suficient i, coincidint amb el segle d’esplendor de la devoció d’Ontinyent a la Puríssima amb la seua declaració patronal, es decideix realitzar la rogativa de tempesta pregant a la nostra patrona l’allunyament de la mateixa junt amb el volteig de la campana recent estrenada, i pareix ser que resultava.

Es conta de l’existència d’un decret per part de l’Ajuntament de la veïna població d’Aielo de Malferit instant urgentment a la corporació municipal d’Ontinyent la prohibició del toc a rogativa de tempesta degut a la seua efectivitat cap a nosaltres però perjudicial per a Aielo, ja que la tempesta es desviava cap a la població veïna. La situació era tal que fins i tot es va amenaçar l’enemistat de les dues poblacions solucionant-ho amb la ignorància i el mal pesar de no ser intencionat per part d’Ontinyent. No sabem si eixe toc deixà de fer-se realment, però sí de la seua existència gràcies a la primera campana de la Puríssima i la possibilitat de realitzar-lo en cas de necessitat pregant tant per Ontinyent com per Aielo de Malferit. 

Ontinyent no és la única població que ha comptat amb aquest toc anecdòtic. La vila de Banyeres de Mariola ha oblidat ja un dels tocs més impressionants del repertori valencià, el seu Toc a Tro. Abans de la Guerra Civil, els campaners eren avisats pel sagristà de la proximitat d'una tronada amb uns avisos fets amb la campana de la Puríssima. Mentre el rector, junt un personatge ara ben curiós, anomenat el “Conjurador”, i aquells parroquians que ho desitjaven, acodien a l’ermita de Sant Jordi per tal de conjurar la tronada. A la torre major era sonat un toc a mort esporuguidor: una série de quatre batallades de totes les campanes: Puríssima, Misericòrdia-Albats, Sant Jordi i Bàrbera, continuades una darrera de l’altra. En el moment de la conjura, es voltejava la campana patronal, Sant Jordi, per tal de, si no es podia partir l’oratge, almenys fora desviat cap a la població veïna de Bocairent. Això d’enviar el mal al sovint poc estimat poble del costat es troba ben arrelat a les nostres comarques: a Forcall, la campana “bruixa” enviava els trons i la pedra a Morella, i Ontinyent li’ls passava a Aielo de Malferit com hem contat, però no de forma intencionada.

  • 3. Rogativa de Dolors de Part

Res més perillós hi havia antigament que un part, ja que no tenien lloc als hospitals, sinó a les pròpies cases. Podien morir fàcilment tant el nounat com la mare. A Ontinyent, per tal d'evitar el perill, es demanava, amb aquest toc, al veïnat, que pregara a la Mare de Déu de Gràcia fins al segle XVII, i a partir del  mateix, a la Puríssima Concepció creant la rogativa de Dolors de Part que, a diferencia de les dues anteriors, no consisteix en el volteig de la campana si no amb el toc de la mateixa fent un seguit de divuit trompades lentes, pausa breu i nou trompades més ràpides. 

No es podia deixar de pregar, com no, al famós Sant Ramon Nonat. Què no sabeu l'oració? Vicent Andrés Estellés té una versió ben curiosa: "Ai, Gloriós Sant Ramon Nonat, sols us demane que el ramat, ixca tan dolç com ha entrat", i fem constar que de cants semblants encara se'n troben a la Vall d’Albaida.

2. TOCS DE CRIDA

La campana de la Puríssima també ha fet i fa el paper d’avisadora als principals actes religiosos i s’uneix a la resta de campanes a les festivitats i solemnitats amb el volteig general, però ella també volteja de forma solitària en tota sèrie de celebracions que giren entorn a la nostra patrona com el mes de Maria que té lloc cada maig o la mateixa novena durant nou dies abans de les vespres solemnes a la Immaculada Concepció. L’escoltem cada dissabte a la missa sabatina i es la principal protagonista el dia major en honor a la seua festa, és a dir, cada 8 de desembre on, la campana major a ella, la Petra, en tots els vols para a meitat volteig tot i cedint-li per uns moments que la Puríssima faça de campana gran en el conjunt voltejador. És el conegut vol del dia de la Puríssima que únicament té lloc eixe dia. 

Esperem que aquest escrit serveixca perquè els lectors  puguen conèixer un poc més de la història campanera del nostre poble. Com es pot observar, la cultura campanera d’Ontinyent és molt ampla, ja que aquest escrit sols fa referència a 1 de les 13 campanes del campanar de la Vila (1 de les més de 50 que hi ha a la ciutat), i des de la Colla de Campaners d’Ontinyent pretenem que arribe al màxim de gent possible, ja que creiem que és un tresor que deuríem conservar de la mateixa manera en que volem conservar la nostra torre més emblemàtica.

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat al Programa de les festes patronals de la Puríssima l'any 2011.