Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

Parlar de la vida de la campana major del campanar de la Vila d’Ontinyent és un gran repte històric i apassionant en el mon campaner de la nostra ciutat. Hui ja podem parlar d’una antiga Petra, una antiga campana dedicada a Jesús, l’Assumpció de Santa Maria i Sant Pere Apòstol que va ser beneïda un 5 de desembre de 1881 però, abans d’eixa data, hi havia una altra Petra? O millor dit, alguna campana dedicada a Sant Pere Apòstol? La nostra història en diu que si, encara que no tenim la satisfacció de concretar a hores d’ara, si dites advocacions han succeït en molts bronzes al llarg de la història dels tres campanars que ha tingut el Temple de l’Assumpció de Santa Maria d’Ontinyent.

El que si que està clar son les tres advocacions majors que nomenen dita campana. L’Assumpció de Santa Maria,titular d’aquest temple des dels temps de la reconquesta i la constitució d’Ontinyent com a Vila Reial així com la figura de l’Apòstol Pere,a qui Jesús li entregà les claus per proclamar l’Evangeli per tot el món a través del naixement de l’església catòlica. Sens dubte, aquests fets històrics fan parlar dels tres noms claus i més antics que destacaren a la reconquesta de la nostra ciutat feta pel Rei En Jaume I el conqueridor, ara fa 765 anys. Parlem, aleshores, de les tres advocacions més antigues en campanes que ha tingut la nostra Vila i que ha mantes fins l’actualitat amb la creació d’esta última campana el setembre de 2009. El nom de Jesús, l’Assumpció de Santa Maria i Sant Pere Apòstol ha sigut herència en campanes de les dues anteriors torres, la primera d’elles de forma octogonal d’estil gòtic fins l’actual iniciada al segle XVII passant per una segona torre, de poca existència al segle XVI que caigué destruint un dels antics altars majors que ha tingut el temple.

El 5 de desembre de 1881 naixia la Petra que fins fa poc tots coneixíem, heu feia, possiblement, pel trencament d’una anterior. Aquell mateix any, la Reial Parròquia de Sant Carles també estrenava una nova campana dedicada al Santíssim Crist de l’Agonia sufragada per Concepció Donat, justetament la mateixa persona que, econòmicament, realitzà una gran aportació econòmica per la realització de la Petra tal i com hem pogut observar a l’extracte de la crònica de benedicció de la nova campana d’acord el capítol XXII del llibre de Historia Incomparable de la Coronada Vila de Onteniente, actualment extret i en conservació per l’Arxiu Municipal de la ciutat AMO 9012 datat de l’any 1884 (quatre anys més tard de la data de fosa de la Petra) i de l’autor D.Francisco Mª Sanchis Esparza, presbitero, on es detalla totalment la fosa, construcció i inauguració de la antiga campana Petra conservada en la nostra ciutat com a peça de museu i que tot seguit publiquem:

En 5 de Diciembre de 1881, siendo presentes el R.Cura y Clero de Santa Maria, los convidados sacerdotes de la de San Carlos, con la asistencia de algunos jurados del M.I. Ayuntamiento, de una mayoría inmensa del pueblo y de la escogida banda de música, se bendijo y colocó al dia siguiente en la torre de Santa Maria la colosal y magnífica campana llamada Jesús, Santa Maria y San Pedro, fabricada el mismo año en Barcelona, por el inteligente artista D. Buenaventura Palles Armengol, y su compañero muy notable en la construcción del contrapeso, don Miguel Mariner y Piera. Fueron los padrinos D.Emilio Enriquez Brú y Dª Amalia Brosarte y Talens. Dicha campana mide un metro y cuarenta centímetros de altitud; un metro y setenta centímetros el contrapeso: tiene una orla de estilo gótico que la circuye en su parte superior e inferior, y cuatro medallones en relieve, a saber: El Escudo de armas de la ciudad Condal, y los bustos de Jesús, de Santa María y San Pedro Apóstol; cuyos adornos conceden, sin disputa alguna, un aspecto agradable a la mencionada obra. El sonido de esta campana es majestuoso, agradable e intenso: su peso exclusivo lo es el de 137 arrobas y media: el del contrapeso, que en su mayor parte es de piedra de Monjuí (Barcelona), lo es de 128 arrobas. Su ajustado valor, fuera de los gastos originarios en la conducción y viajes de los artistas, lo es de 22.000 reales; cuya suma, en su mayor parte, la solventó el Cura y Clero de Santa María, excepto la cantidad de 8000 reales, con la que contribuyó la testamentaria de doña Concepción Donat.

En fin: en la torre de la parroquial iglesia de Santa María, existen actualmente once famosas campanas, que completan tan majestuosa obra y repletan los archetes.  

La antiga Petra feu una vida normal fins finalitzar la dècada dels setanta del segle passat, quan va ser electrificada per l’absència de campaners tot i retirant el seu jou per un de ferro transmissor de la vibració respecte  el contrapès original de pedra i fusta de carrasca que afortunadament fou deixat a la sala de campanes, fet que ha pogut garantir la recuperació de dit contrapès en l’actual campana que acabem d’estrenar. Podem parlar clarament que, l’electrificació i canvi de jou de la Petra era l’època inicial de la coneguda decadència i trencament de la campana. Des d’aleshores la Petra començava a patir en silenci fins ben entrat el 1997, any del primer trencament de la campana del qual, desprès de moltes reivindicacions i sacrificis, allà cap al mes d’octubre, la Colla de Campaners d’Ontinyent, amb tan sols tres anys d’història i, un nou plebà en Santa Maria, publicava aquest escrit:

       Són les deu del matí. La Petra se'n va, se l'enduen. Després de tanta paperassa, tanta reunió i tanta protesta sembla que el problema polític s'ha dissipat i la Generalitat ha afrontat la despesa. La Petra volarà sobre els terrats de la Vila i marxarà per fi a la promesa Alemanya, a Nördlingen, una ciutat de Baviera, prop de la coneguda Selva Negra, al nord del Danubi, un recinte medieval escenari de la guerra dels treinta anys, prop del qual la nostra benvolguda campana serà posada al roig viu i soldada en calent per tal que recupere la seua sonoritat pròpia.       

       Entra la columna de la grua a la Sala de Campanes. Nyuguem la Petra. Maria li deixa el lloc i l'espera dins la Sala fins que torne. I així, Petra diu adeu. Les germanes callen. El Santíssim s'atreveix, plorós, a dir que ja fa un quart de les dotze. I Petra vola i vola i baixa baix, on l'espera el Plebà i la gent que passa pel matí de la Vila vella. I el buit és tan gran.

       Tornarà i li farem una festa sonada, les campanes d'Ontinyent repicaran i ella, Petra els farà de senyal. Tornarà molt més moreneta de les terres d'un nord més obscur. I amb truja nova, de fusta tropical, feta per Barbieri d'Olot. De la Garrotxa a la Terra Blanca, feina ben feta esperem, i duradora. I l'Ajuntament encara no ha decidit què fem amb la Puríssima. Haviem quedat que, en contrapartida, l'arreglarien junt a l'església, però res no es sap. I ara és el moment, ara amb la grua novament contractada i la Maria deixant pas lliure. La truja, com les altres velles, les té en dipòsit Bellod, l'empresari de les grues encarregades del davallament, ja les visitarem un dia d'aquests. I ara ens queden els quinals, un munt de runa, una campana aturada, molt de buit , i la recança. Torna Aviat amiga, torna aviat.

 

I així va ser, una setmana abans de les festes de la Puríssima de 1997, concretament a la festivitat del bou en corda, tornava la Petra soldada a la seua torre amb un jou de fusta excessivament gran i que no cabia pel finestró fet que, entre altres més greus, provocava el xoc amb la campana Santa Maria dels Albats, un problema que no fou solucionat fins tres anys mes tard tenint en tot moment que alternar els voltejos de les dues campanes. Problemes ocasionats per l’antiga empresa mantenidora de la torre. Desprès de moltes dificultats i, algun mes que altre accident, el dia de la Puríssima tornava de nou a sonar i únicament de forma manual com ho ha fet fins ara i com ho farà la nova Petra en l’actualitat.

Tots els problemes ocasionats foren realitzats per una empresa que fou substituïda des d’aleshores per l’actual que ha restaurat i creat la resta del conjunt amb resultats mes satisfactoris, no obstant, mancava una supervisió i aprovació de tot el procés de treball per les institucions sufragadores i contractants que haurien evitat alguna mes que altra errada ocasionada per l’antiga empresa donant les ordres competents o no realitzar els pagaments acordats mentre no s’ establisca la qualitat i conformitat dels treballs.  

Una soldada es una soldada, la ferida curada però existent. La garantia dels treballs era de deu anys sempre i quant la campana no fora colpejada pel mateix lloc on fou soldada, fet que no es va realitzar degut a que comportaria la substitució de les anses exteriors i l’ansa “batallera” per unes postisses per a que tant el jou, com el batall, estigués a favor dels tirants de sujecció i pegarà correctament un quart de volta evitant la zona conflictiva. Girar la campana era destruir les meravelloses anses antropomòrfiques que tenia. Tampoc, per part de l’empresa Alemana que soldà el bronze, no va realitzar les tasques de millora del desgast de la campana que havia ocasionat degut als mes d’un segle d’utilització encara que no presentava gran desgast com ho tenen altres campanes de la mateixa torre. Aquests factors feien vots claus per a que la campana tornara a patir un nou trencament, un trencament que s’ha prolongat en més d’una dècada gracies al costant manteniment, tocada controlada a ma i seguiment continu de la campana per part de la Colla de Campaners d’Ontinyent i per la Parròquia de Santa Maria qui recolzà en tot moment la proposta de toc manual del bronze així com el treball desenvolupat per l’associació.   

       

A principis de l’any 2008, justetament poc mesos desprès de vèncer la hipotètica garantia, la benvolguda campana presentava una fissura interior molt menuda per on fou soldada. Una fissura que no era de major importància fins que afecte la sonoritat del bronze, fet que es provocat quant aquesta travessa la grossor de la campana i el clevill aplegue fins la corona inferior. Una mirada constant i,després de diversos mesos vivint una dolça agonia, ens deixava definitivament la campana Major d’Ontinyent, la més estimada, la més recordada. El 25 de desembre de 2008, naixia el Salvador i moria la veu celestial de la Petra. La seua mort, esperada, ha sigut fruit d’una ressurreció feta fa onze anys de la qual ha dut a terme un nou trencament de la campana. 

La Petra ha perdut la seua veu, ho ha fet d’on la va perdre fa tretze anys. Un nou clevill, tot just d’on va ser soldada feia de nou acte de presència afirmant que la solució pressa en aquell moment no ha sigut la més satisfactòria. En aquests onze anys viscuts ho ha fet de la millor forma possible, solament tocada a mà, amb jou de fusta, controlada i sonada amb inferioritat a la resta de campanes i així i tot no ha pogut ressistir la malaltia que novament ha fet callar un só irrecuperable. 

 

El seu nom original, com anunciem al inici d’aquest article, campana de Jesús, Santa Maria i Sant Pere. Va nàixer a Barcelona, essent la única campana de la torre que no fou fosa a la comarca de la Vall d’Albaida. La campana que, any rere any ha despertat a Ontinyent, ha marcat l’ecuador del dia i ens ha dit fins demà tot i recordant les pregàries diaries en salutació a la Mare de Déu. Ha estat quasi cent trenta anys anunciant a Maitines, ens marcava la salvació i presència del Mesies amb el Pa i Ví convertits en Cos i Sang. Donava l’adeu més trist en el toc a fí, solmenitzava les grans festivitats i anunciava tota sola el moment més esperançador i emotiu de l’any, moment en que el “Morenet”, camí de salvació a tots els ontinyentins, vist en la més amarga agonia, amb plors i emotivitat, marcaven els moments de major fervor i fé ontinyentina quant la imatge entrava oficialment a la ciutat fins la Plaça Major, sens dubte, dies per recordar i dur al cor continuament.

Ara Petra, ens vares dir adéu, muda, callada i en silenci romandràs exposada de forma provisional al Palau dels Barons de Santa Bàrbara d’Ontinyent en ús com a centre de cultura. Son tants records viscuts amb tu que ni la més mínima enyorança et farà oblidar. Recordem les paraules de Sor Francisca, abans de caure en el teu primer trencament, Roberto Sanchis, antic campaner que sempre s’ha encarregat del teu tocar, rebia continuament les paraules de la monja tot i dient: “Que la vas a romper, que la vas romper”. De fet, des de que l’últim antic campaner ens deixà el febrer de 1998, sabém que tu no series la mateixa. Nosaltres hem volgut ser les mans inocents, plenes de sentiment que t’han fet parlar i rodar, ho hem fet de cor i el poble ens ha escoltat de cor. Siga aquest article dedicat a tú i a la teua veu que recorda a tots els campaners que des de 1881 t’han fet parlar i de valent

El passat 8 de gener de 2009, fores desconnectada totalment i immobilitzada de qualsevol toc, el silenci total, per no poder parlar, et marca un abans i, un després. Des d’aquells moments, la teua germana, prou més vella i campana de Rauxa o Foc et substituïa als tocs de Salutació a la Mare de Déu fins els proper 22 de novembre que ho farà la Petra nova. A  l’Elevació i Sermó ho feia la Puríssima i a la baixada del Crist ho feu de nou també de forma insòlita e històrica la campana de Rauxa i Foc. Als vols, de Setmana Santa, Corpus, l’Assumpció, Moros i Cristians i tots Sants regnava el teu silenci ocupant un gran buit.

Però, no tot és tristor, la Petra no ens deixà, afortunadament, al mes de febrer de 2009 començava el projecte de redacció i estudi de creació de la nova campana Petra. Un projecte finançat per la fundació Maria Nadal del qual cal agrair de tot cor i dut endavant per la Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria i la Colla de Campaners d’Ontinyent. A la redacció del projecte no es parlà únicament de la nova campana Petra si no de finalitzar la restauració del conjunt de campanes duent endavant el fet de completar l’antic conjunt que existia abans de la Guerra Civil (1936 – 1939) creant la nova campana de Santa Bàrbara. Una campana que apareix reflectida al inventari realitzat per la mateixa Parròquia i publicat en algun llibre com el de Ontinyent y su història de Antonio Llora Tortosa. Per tant, es ficarem mans a l’obra i es creà una comissió per dur endavant tot aquest gran treball.

Estudis de sonoritat, mesures, treballs intensos... anaven perfilant en tot moment el que seria dit projecte fins iniciar la seua realitat, una realitat que fou efectiva el passat dijous 28 de maig de 2009 quant una grua retirava quatre campanes grans incloent la antiga Petra així com les Trebanelles tot i adequant una sala de campanes provisional protagonitzada per les campanes menudes que voltejarien intentant solemnitzar les festivitats compreses entre eixe dia i principis de setembre. A partir de la baixada de les campanes, la casa Parroquial de Santa Maria i la seu de la Colla de Campaners d’Ontinyent rebien constants reunions per treballar l’acte de benedicció de les noves campanes i, com no, aprofitant l’ocasió, per tal de realitzar una gran encontre de campaners a Ontinyent del qual tenim la gran satisfacció de poder dir que fou un èxit total en quant a participació i acollida reflectida per mes de 150 campaners vinguts de molts llocs distints.

Els passats dies 26, 27 i 28 d’agost, es realitzà un viatge cap als països de Bèlgica i Holanda per gaudir i comprovar els últims treballs de creació de les dues noves campanes Petra i Santa Bàrbara per al campanar de l’Assumpció de Santa Maria d’Ontinyent.

Fou un viatge totalment intens i de feina ja que es visità les instal·lacions de les dues empreses que aportaran bens materials per a tot el procés de restauració i ampliació del conjunt de campanes de Santa Maria gestionat i realitzat per l’empresa Electrorecamp S.L.

En primer lloc és va viatjar fins a la localitat de Asten, en Holanda, per gaudir de les instal·lacions de la fonedora on se li ha donat vida a les campanes de Santa Barbera i Petra. Als moments de la visita, comptarem amb la gran amabilitat del cap de ventes i sots president de l’empresa fonedora Royal-EIJSBOUTS qui mostrà com, de forma exhaustiva i precisa, se li donava la nota musical exacta a la campana Petra mitjançant una gran màquina tornejadora que ajustava el interior del bronze d’acord el so desitjat que en aquest cas serà el de la antiga campana Petra, tot fet per uns grans equips informàtics i tècnics especialitzats. Respecte a la campana de Santa Bàrbara, es podia admirar els resultats finals de neteja i consolidació del bronze amb una fina precisió per oferir uns meravellosos resultats.

L’Empresa fonedora Royal-EIJSBOUTS donà la seua mostra d’agraïment per haver confiat en donar vida a la nova campana major d’Ontinyent i Santa Barbera i mostra el seu interès per oferir unes grans campanes que viatjaven cap a Ontinyent, als tallers de l’empresa Electrorecamp S.L. el passat divendres 18 de setembre amb una gran i alegre recepció per part de diversa gent de la Parròquia i de la Colla de Campaners. 

Però, sens dubte, el dia gran de festa fou el 26 de setembre, un dia que quedarà marcat per a la història campanera de la ciutat com ocorregué en dates anteriors. Malgrat que l’acte previst es realitzà al interior de l’Església de Santa Maria per culpa de les previsions de l’oratge, fet que va restringir part de la celebració, degut a que algunes actuacions com el castell de focs, decoracions especials, entre altres, estava previst a la Plaça de l’Ajuntament i l’entrada de les campanes al interior del temple fou duradera i costosa. No obstant, res va impedir per a que s’estrenaren les dues noves campanes, Santa Bàrbara i Petra, beneïdes pel Bisbe Auxiliar de Valencia Monsenyor Enrique Benavent. Dit acte comptà amb el padrinatge de: MªCruz Pastor Osca (Agrupació de camareres de la Puríssima),Salva Sanchis Gandia (Àrea de la Paraula Parr. Santa Maria),Amparo Gironès Mora (Àrea de litúrgia Parr. Santa Maria) i MªJosé Mestre Belda (Àrea Socio-caritativa Parr. Santa Maria) tots per part de la campana de Santa Bàrbara, mentre que per a la Petra foren: Rafael Ferrero Terol(Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia),Juan Vaello Cambra (Associació festes de la Puríssima),Sor Il·luminada Menor Martínez (Consell pastoral Parr. Santa Maria)i Rafael Domènech Domínguez per part de la Colla de Campaners d’Ontinyent.L’acte estigué acompanyat d’un audiovisual narratiu a càrrec de Rafa Gandia, qui realitzà un gran treball de coordinació i narració no sols al DVD si no també en tots els preparatius junt a Jesús Bordera, que s’encarregà de tot el treball d’impremta ( edició de llibrets, recordatoris i programes) o, Francesc Tortosa de la part musical, amb l’actuació del Grup de Música Antiga Menestrils finalitzant amb l’obra Campanes per a Ontinyent composada pel mateix director i per a l’ocasió. També col·laborava molta gent desinteressadament per part de la Parròquia junt a l’EXCM Ajuntament d’Ontinyent qui comptarem amb part de la seua Corporació Municipal presidida per l’Alcaldessa Na Maria Lina Insa Rico però, voldríem destacar  el paper i treball dels campaners d’Ontinyent, de la gent jove i més veterana que treballaren de valent per a que tot fora una realitat, no sols a l’acte de benedicció si no a tot l’encontre de campaners, un gran treball d’equip i en família.

L’Església de Santa Maria s’omplí de gom a gom, tot Ontinyent fou partícip del gran esdeveniment que ocorria. Estigueren presents al presbiteri i laterals de l’Església les trebanelles i les campanes de: Ximbolet, Sant Bertomeu, Sant Miquel, Sant Josep, Sant Ignasi, Santa Bàrbara, Santa Maria, Puríssima i les dues Petres, tant l’antiga com la nova tot i completant la restauració de les anteriors citades excepte les dues noves. 

Respecte a l’encontre de campaners, foren moltes les associacions i poblacions que assistiren com: Alaquas, Albaida, Alqueria de la Comtessa, Caudete, Massanassa, València, Castelló, Sagra, Bètera, Nules, Eslida, el Masroig, Barcelona, Alfarrassí, Quesa... i alguna mes que altra internacional com de Meggen (Suiza) que durant tot el dissabte i part del diumenge compartirem un extens programa d’actes del qual foren protagonistes per descobrir Ontinyent i la seua gent.  

En aquest escrit, no hem volgut definir el resultat de les dues noves campanes o les epigrafies i il·lustracions que hi figuren. Aquest fet el deixem per a vostès, per a que pugen i s’animen a visitar el campanar de la Vila que també compta amb una reformada i restaurada sala de campanes cada diumenge desprès de missa dotze com ho fem ja fa més d’una dècada. Com sempre i, des de fa quinze anys, quant escolten les campanes sàpiguen que algú allà dalt les fa sonar. 

Per últim, benvinguda nova Petra, mentre escrivíem aquest article només quedava l’últim pas, el proper 22 de novembre, una vegada sigues col·locada al teu finestró, els campaners et voltejaran per primera vegada. Des d’aleshores seràs testimoni del dia a dia d’un poble que viu a l’ombra del seu campanar, que ha notat la teua absència i que t’esperava ansiós de tornar a escoltar el teu so lent i majestuós amb el que assenyales les festivitats més importants de la ciutat, la nova Santa Bàrbara protegint-nos de qualsevol tempesta t’acompanyarà junt a la resta de les dotze campanes fent el conjunt més nombrós de la diòcesis de València i tot, gracies a vostès per acompanyar-nos i escoltar-nos cada dia. Ens escoltem per sempre!

 

Colla de Campaners d'Ontinyent

Article publicat al Programa de les festes patronals de la Puríssima l'any 2009.