Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

capsalera

capsalera

Especial Campana del "Relonge" 1563 - 2013 (450 anys)

15 de maig de 1563. Ontinyent. Concòrdia signada entre els jurats de la vila d’Ontinyent i mestre Joan de la Sierra, campaner, de Xàtiva, per a la fossa d’una nova campana per al rellotge de la vila. Font: Arxiu Municipal d’Ontinyent, Llibre judiciari dels jurats d’Ontinyent (1559-1595)

noticia1 0

Primo, que lo dit mestre Joan de la Sierra ha de fer una campana per a relonje que tinga fins en quatre quintars més del pes que huy te la campana del relonje, de bona hechura e perfeta a coneguda dels mestres del offici, així en lo so com en tots los altres compliments necessaris... Amb la signatura d’aquest document és realitzava una verdadera joia del patrimoni campaner que actualment es conserva a la sala superior del campanar de la Vila. Relonge, Rauxa, Foc, Arrebato, les hores... infinitats de noms passen per la seua història però un de ben cert, porta vora cinc segles marcant el pas del temps. En resumides comptes, és mes antiga que el campanar (1745). La campana de “Rauxa o Foc” forma part d’una peça fabricada pels diferents metalls que aportà la corporació municipal en aquella època i va nàixer al segon campanar enderrocat a finals del segle XVI, fins i tot, donada la seua característica, hauria pogut ser fosa per al primer i campanar gòtic original del Temple de Santa Maria del qual es conserva la base hexagonal. Si parlarem d’ella en profunditat, faria falta un llibre sencer, ja que porta a les seues esquenes la història de la nostra ciutat als últims cinc segles.

Durant tot el 2013 i, amb motiu del seu 450 aniversari, l’equip tècnic de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent encapçalat per l’arxiver En Vicent Terol, iniciaren una profunda i fructífera investigació entorn a la documentació arxivada de la campana de la qual, encetarà en breu, la publicació d’un facsímil patrocinat per l’EXCM Ajuntament d’Ontinyent que recull, no sols la seua historia, sinó una copia exacta del document original de la fabricació del bronze, el segon més antic de la Vall d’Albaida. Fonts recents d’aquest gran treball d’investigació del qual agraïm sincerament a Vicent Terol per la gran tasca que està duent a terme han conclòs que, la campana del “Relonge” no sols fou fabricada a Ontinyent sinó al suposat i confirmat en aquesta investigació CARRER DE LES CAMPANES. Ontinyent comptava un carrer dedicat a la fosa de campanes del qual recullen els escrits conservats a l’arxiu i ara examinats al detall on s’identifica totes les dades del fonedor i el material emprat. En breu vos ampliarem aquesta interesant informació que donarà un rumb important al patrimoni campaner de la ciutat donant-li més importància de la que ja té.

A més de marcar cada dia el pas del temps, ha anunciat i, es anunciadora, dels greus perills que envolten la nostra ciutat amb el toc de Rauxa o Foc. Sona amb el màxim resplendor que es mereix durant els dos Glòries més solemnes de l’any, Nadal i Pasqua Florida i participa als quatre concerts realitzats a les festivitats de Pentecosta, Corpus, l’Assumpció i la Puríssima. Va ser restaurada a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural València a l’octubre de 2004 on a hores d’ara estudia el seu procés per ser declarada peça de Be d’Interès Cultural BIC, tot i si ens fan cas d'alguna vegada i no som "eclipsats", per altres fets que és consideren més interessants.

Les epigrafies que l’envolten i el seu so son excel·lents. A la part superior podem trobar les següents inscripcions: 2 cordons / "+ laudate # dominum # in cinbalis # benesonantibus # laudate eum # in cinbalis # iubilationis # omnis spiritus # laud" / 2 cordons / (a 00 segons rellotge) (a 06) (imatge de la Mare de Déu erecta amb Nen) (03) (09) (imatge de Sant Miquel), mentre que a la part inferior s’il·lustra: (00) (imatge de la creu) / (sol) 2 cordons / "+ iohannes + de la cierra + fontinenti + me fecit + consulibus + gaspar # febrer + bartholomeo # fonfrida + petro # barber + anno # a christo # nato # m # d # lx iii # secundo idus # septembris + iesu # propicio + et eius virgine matre +" / 2 cordons. No volteja, es toca de forma simulada. Com a curiositat cal destacar que una vibració del bronze al colp pot arribar a durar fins a sis minuts i que gràcies a ella hui tenim un dels campanars més alts de la Península ja que va ser el motiu per prolongar la construcció de l’actual torre. El seu pes gira entorn als 1300kg i te un diàmetre de 1290 mm front a 1100mm d’alçada essent la segona campana més gran de la ciutat després de la Petra.

Document original de la campana del "Relonge" 15 de maig de 1563.

noticia1 1noticia1 2 

noticia1 3noticia1 4

 

1563, maig, 15. Ontinyent

            Concòrdia signada entre els jurats de la vila d'Ontinyent i mestre Joan de la Sierra, campaner, de Xàtiva, per a la fosa d'una nova campana per al rellotge de la vila.

Arxiu Municipal d’Ontinyent, Llibre judiciari dels jurats d’Ontinyent (1559-1595), s/f.

Paper, in quarto.

Transcripció: Arxiu Municipal d'Ontinyent

 

Relonge

 

[Senyal de la creu].

Die xv maii anno a Nativitate Domini mdlxiii.

Concòrdia feta entre los magnífichs en Pere Blasco[1] y en Steve Loçano, jurats de la vila de Ontinyent, de una, y mestre Joan de la Sierra, campaner de la ciutat de Xàtiva, de part altra.

noticia1 5

 

Primo, que lo dit mestre Joan de la Sierra ha de fer una campana per a relonje que tinga fins en quatre quintars més del pes que huy té la campana del relonje,[2] de bona hechura e perfeta a coneguda de mestres del offici, axí en lo so com en tots los altres compliments necessaris e si no fera tal qual deurà que a ses despeses la haja de tornar a fer de nou, que sia perfeta y bona a coneguda de mestres.

Ítem, que los dits magnífichs jurats hajen de donar al dit mestre Joan de la Sierra tots los pertrets necesaris per a fer dita campana, axí de metalls, lenya e altres coses necessàries, posant lo dit mestre Joan de la Sierra tant solament sos treballs. //

Ítem, que los dits magnífichs jurats[3] e/o la dita universitat haja de donar e pagar al dit mestre Joan de la Sierra per rahó de sos treballs trenta cinch lliures, les quals hajen de donar e pagar dins hun any, comptador des del dia de Pasqua de <Sanct Sperit[4]> primer vinent en avant.

Ítem, que lo dit mestre Joan de la Sierra haja de ésser present al muntar de dit relonje e donar la forma com se ha de muntar per lo mateix salari, pagant los dits magnífichs jurats les altres despeses de altres menestrals e pertrets necessaris.

Ítem, que los presents capítols sien executoris etc.

Les quals coses prometeren fer e complir la huna part a l'altra etc. E <lo dit mestre Joan> dóna per fermances e principals obligats, simituler (sic[5]) et insolidum, als honorables en Gaspar Andani, abaixador; mestre Hieroni Prats, manyà; e Joan Pla, vehins de Ontinyent, los quals prometeren etc.

            Testimonis, Miquel Hieroni Urgellés, notari, e mestre Guerau Crespo.

 


Ratllat, a continuació, "en Miquel Garcia".

Ratllat, a continuació, "e huna altra campana chica".

Ratllat, a continuació, "hi".

Ratllat, a continuació, "Resurectió".

Per compte de similiter.

 

 

450º Aniversari, MOLTES FELICITATS

 

270. Eixes són les vegades que m’escoltareu al llarg d’un dia habitual. Si férem el càlcul per saber quantes vegades m’escolten durant un any ens resultaria més o menys en 98.550 vegades. Però tantes vegades m’escolten i la majoria és probable que no em faça ni cas, o fins i tot a alguns els puga a arribar a ser molesta, que no esperaria que em felicitareu pel meu 450º aniversari, ja que per a quasi tota la població d’Ontinyent aquesta efemèride passarà desapercebuda al llarg del que queda d’any. Només vostès, que esteu dedicant una part del seu temps en llegir el que estic escrivint, s’assabentareu d’aquest aniversari, a part, és clar, d’aquella gent que es preocupa per mi, per les meues germanes i per la casa on visc.

Per si encara no s’havien adonat de qui sóc em presentaré: sóc la campana del Rellotge naixcuda l’any 1563 als peus de la torre d’aquella època gràcies a les mans de Joan de la Sierra, campaner de Xàtiva. Al llarg de la meua dilatada existència he vist passar moltes generacions d’ontinyentins a les que gustosament els he anat indicant al llarg del dia l’hora en què es trobaven, ja que eixe ha sigut, i és el meu comès. Gràcies a ell em vaig poder salvar del saqueig de campanes que varen patir els campanars durant la Guerra Civil Española, veient partir a una part de les meues germanes, les quals varen ser reemplaçades per altres noves campanes a partir de 1941. En estos darrers 60 anys, la família de campanes de la Vila d’Ontinyent ha anat canviant, bé incorporant-se’n de noves, sent la última en fer-ho la germaneta Bàrbara al 2009, o bé retirant les que s’anaven trencant i canviant-les per altres de noves, recordant així a les antigues campanes: Puríssima de l’any 1941 i substituïda al 2000, la Petra del 1881 substituïda per un segon clevill al 2009, i la de Combregars de 1941 i substituïda el 2011. Aquestes dues últimes encara es poden contemplar a la casa dels Barons de Santa Bàrbara.

Al ser la campana més greu del Campanar de la Vila d’Ontinyent (que no la més gran, ja que eixe títol li correspon a la meua germana Petra) tinc altres responsabilitats, com és la d’avisar a Rauxa o Foc a la població d’Ontinyent si es troba en perill la ciutadania per culpa d’algun incendi, catàstrofe natural o atemptat d’algun tipus, com perill de bombes en guerra. Amb eixe toc intente fer sabedors als ontinyentins i ontinyentines d’un perill imminent perquè puguen refugiar-se o fugir del poble per salvar-se. A més sóc la que tinc l’honor d’acabar el diàleg del repic que fem totes les germanes juntes els dies de major solemnitat: Corpus Christi, Assumpció de Santa Maria i Puríssima Concepció, ja que en el repic de Pentecosta sóc la que l’inicia. Per diferenciar els dos Glòries més importants que té la Religió Cristiana al llarg de l’any, Glòria de Nadal i Glòria de Resurrecció, els campaners em deixen participar en eixos vols a Glòria, però amb una excepció: les 12 germanes voltegen i jo faig el vol simulat, ja que careixc de truja o contrapès i sistema de volteig. Això es deu a que estic subjectada a una biga de fusta a la sala del campanar que duu el meu nom i m’impossibilita el donar la volta, tal i com tots els que ja m’heu pogut fer alguna visita haureu comprovat in situ.

Pel que respecta a la meua fisiognomia, sóc una campana gòtica, no solament per la forma, sinó també per l’estil de les lletres emprades en les meues inscripcions. A més tinc dos imatges repetides als meus costats: dues Mare de Déu de la Llet i dos Arcàngels Sant Miquel. Els meus amics els campaners m’han dit que tinc una germana “bessona” al Convent de les Monges Carmelites, la campana Andreua de 1602, una campana que té la mateixa tipologia de lletres que les meues i les mateixes imatges, però això sí, molt més menuda que jo.

Com a curiositat puc dir que una batallada ben pegada al meu interior pot arribar a fer-me vibrar el bronze al voltant d’alguns minuts. Conta la història que gràcies a mi la ciutat d’Ontinyent té hui un dels campanars més alts de la Península ja que vaig ser el motiu per prolongar la construcció de l’actual torre. El meu pes gira entorn als 1312kg i tinc un diàmetre de 1290 mm front a 1100mm d’alçada, essent la segona campana més gran de la ciutat després de la Petra, molt a prop de la germana gran del Campanar de sant Carles, la Faustina.

Els meus amics els Campaners han utilitzat com a imatge acreditativa de l’associació, el que es coneix com logotip, una part de la meua inscripció, aquella en la que posa “In cimbalis jubilationis”. I parlant d’ells, vos deixe amb els meus amics perquè acaben ells l’escrit, ja que si per mi fora no pararia d’escriure. Salutacions a tota la població d’Ontinyent i espero vore-vos per primera vegada o tornar a vore-vos en les pròximes visites.

Des de la Colla de Campaners d’Ontinyent volíem fer incís en una efemèride que de segur a la majoria de la població passaria desapercebuda, sobretot per a les altes institucions, els 450 anys d’una campana. És una “edat” a la que els bronzes no és molt fàcil que arriben, ja que els canvis de temperatura i l’excés d’ús al final solen acabar clevillant les campanes. Però a Ontinyent hem d’estar ben orgullosos d’aquesta peça patrimonial històrica que tenim, la qual escoltem tots els dies, i la majoria de les vegades sense adonar-se’n, ja que poques campanes tenim que siguen centenàries, i molt menys que tinguen 4 segles i mig. A tota la Vall d’Albaida solament hi ha una campana que puga ser més antiga que la nostra campana de Foc, que és la campana de Santa Àgueda de l’ermita de Sant Onofre, actualment dipositada al museu de la parròquia de Sant Rafel. Sense més, acomiadant-nos amb un desig: que la Campana de Foc segueixca indicant-nos el pas de les hores i puga complir molts més segles d’existència.

A la següent imatge, l'última maquinària del rellotge que accionava la campana fins l'any 2004 en el que és va automatizar sofisticadament per tirament de batall.

noticia1 6

 

 

Buscar

Notícies