Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

    Un any més, el proper dissabte 22 de desembre a les 20:30, l’església de Santa Maria d’Ontinyent acollira una nova edició (aquest any se celebra la numero XX) del Cant de la Sibil·la. Es tracata de la reprentació d’un cant religiós medieval que versa entorn del judici final, que es acompanyant també de la Dansa de la Mort.

 

cartell 2018

 

    En aquest espectacle organitzat pel grup de música antiga Menestrils i la Colla de Campaners, amb la col·laboració del Grup de Danses i de la parròquia de Santa Maria i el patrocini de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ontinyent, participen una gran quantitat de colectius com el Nou Orfeó, l’Agrupació Coral Llorenç Barber d’Aielo de Malferit, i altres agrupacions musicals de la ciutat.

    Miquel Calabuig serà l’encarregada de posar la veu solista a la Dansa de la Mort, mentre que Consol Rico, Cecília Blanquer i Laura Valls interpretaran a les Sibil·les, Cristina Mollà estarà a càrrec de l’orgue, tot amb la direcció musical de Francesc Tortosa.

    Cal destacar la cuidada escenografia, que té com a base l’excel·lent caixa acústica que conforma el temple gòtic de l’església de Santa Maria. A ella s’afegeixen diferents elements decoratius amb un significat determinat. Així podem trobar set parelles de canelobres ornamentats amb elements vegetals: l’heura, el blat, la vinya, els lliris, el roser, l’olivera, i el llorer, que representen respectivament la neteja, la fecunditat, la vida, la puresa, l’amor, la pau i per últim el triomf. A un lateral de l’escenari trobarem la creu ansada, antic símbol egipci de resurrecció que representa el triomf de la vida sobre la mort; i el segell de Salomó, típic candeler jueu de set braços. Per la seua part, les sibil·les portaran el llibre de la Sibil·la i el bastó (simbolitzant els tres llibres de la Sibil·la de Cumea i l’antiguitat de la seua persona), l’espasa (simbolitzant la seua profecia del judici de Déu), i la balança (simbol de justicia). Paga la pena observar amb detall tots aquestos elements fets de forma artesanal per un reconegut manyà ontinyentí amb un cúmul de gravats i simbolisme.

sib

     Respecte a la Dansa de la Mort, podem dir que es tracta d’una representació que expressa el poder igualador de la mort. Al ball, les diverses classes socials (podrem veure dansar a més de la pròpia mort, a una donzella, un guerrer, un mestre d'obres, un comerciant, una tavernera, una anciana, una monja, un bisbe, una xiqueta princesa i un xiquet captaire) confessen de manera al·legòrica, instats per la mort, els seus pecats; finalment, amb independència de l’edat o la posició social, tots acaben morint escenificant el poder igualador de la mort.

      Per últim volem també destacar la participació, dins del toc de campanes, de la campaneta de desapareguda ermita de Sant Onofre d'Ontinyent, campana datada al 1380.

    Es tracta sens dubte d’una representació molt cuidada que any rere any abarrota el temple, i que esperem enguany torne a fer gaudir al nombrós públic d’arreu de les nostres comarques que tinga a bé apropar-se.